Miquel Rayó

Acabo de llegir el llibre ¿Para qué sirven las aves?, d’Antonio Sandoval Rey, editat per Tundra. El text, magnífic, és alhora una evocació de moments de contemplació de les aus en espais naturals emblemàtics de Galícia i de moments històrics de l’Ornitologia científica a Espanya. També és un calaix d’informacions referides als aucells i a la seva importància cultural i biològica, amb reflexions sobre la necessitat de la Naturalesa i de la seva Conservació, sense obviar els factors que la impedeixen: la ignorància, la mirada econòmica d’abast curt, l’ambició. La lectura m’ha permès recordar moments preciosos de la meva molt menor experiència en l’Ornitologia de camp. Poc o molt he contribuït, amb moltissims amics entranyables, a la coneixença i conservació de la Naturalesa balear. He escrit articles, conferències i llibres. Una cita meva (d’un dia d’excursió amb Joan i Vicenç Sastre, mentre que ells preparaven el seu excel.lent Mallorca Vora Mar) ha servit per homologar una raresa ornitològica a Mallorca, la senyoreta, Aegithalos caudatus. Fa molts d’anys vaig participar en els primers recomptes de voltor negre, Aegypius monachus, i d’aus acuàtiques i marines, en un dels primers anellatges científics de falcó marí, Falco eleonorae; meu va ser un primer treball rigorós sobre l’avifauna al Salobrar de Campos… Quan tenc temps i necessito tranquil.litat encara vaig a observar aus al Salobrar amb els prismàtics, la guia de camp, el quadern per anotar els observacions, cadascuna d’elles una sorpresa, les botes d’aigua… Què més vull?

Aquí la teniu, al Diario de Mallorca d’avui. Però, en realitat potser és millor i més positiu parlar de lectures noves i recomanables. Per exemple: coneixeu les publicacions de la col.lecció Frontera de l’editorial Valdemar? Es tracta dels relats que han donat origen a pel.lícules de l’Oest admirables (ja sabeu que a mi m’agraden, si heu llegit l’apartat Aficions d’aquesta pàgina). Són bones obres literàries ambientades en els paratges i els temps diversos de l’ocupació de l’Oest, del Far West més mític. De moment han publicat tres volums, que ja he llegit: Indian Country de Dorothy M. Johnson (amb els relats L’home que va matar Liberty Valance o Un home nomenat cavall, entre d’altres);

Un tronar de tambores de James Warner Bellah, amb els textos que John Ford usà per a la seva contundent i sempre entranyable trilogia sobre la cavalleria americana;

i El trampero, de Vardis Fisher, l’origen literari de Les aventures de Jeremiah Johnson.

Es publica avui la primera part d’una col.laboració meva amb intenció de criticar sense massa acritud la reforma educativa que proposa el govern actual de l’Estat. Aquí teniu l’enllaç. De vegades hom pensa que tot això és inútil. No ens escoltam. Encara que ho neguin els seus promotors, la reforma és una proposta clarament ideològica, i molt retrògrada, al meu parer. Com dic a l’inici de l’article, acabo de sortir del sistema educatiu i el deixo gairebé igual de com el vaig començar. Una llàstima. El que no vol dir que no faci falta millorar l’Educació als nostres centres escolars, o millorar la pràctica docent, i tant! El que podem pronosticar és que aquesta reforma durarà el que duri el govern. No interessa pactar una educació amb espera pacient de resultats positius a mig i llarg termini. Per què? Perquè, arribo a pensar que en el fons els conservadors només pretenen controlar ideologicament el sistema, i economicament.

Enhorabona a les valentes i esforçades promotores de la revista Borino Ros! Ja han aconseguit posar a l’abast dels lectors el tercer número, corresponent al mes de Desembre. Hi col.laboren na Caterina Valriu, en Lluc Mas, en Joan Carles Palos… La il.lustradora Nívola Uyà ha dibuixat la meva col.laboració titulada, precisament Desembre. Qui sap si, amb el temps, podrem completar el calendari sencer? Ganes no ens en falten. El que falta és que la revista pugui fer tot un cicle anual. Ànim!

Ha sortit avui, al Diario de Mallorca. Aquí la teniu com a imatge. Espero que pogueu llegir-la. Sobretot, espero que us entrin ganes de llegir el llibre que comento, francament deliciós. Es tracta d’un text ple d’intel.ligència.

Ja són aquí! Les bases del XXXII premi de narrativa infantil i juvenil Guillem Cifre de Colonya! És gairebé un miracle que aquest premi es mantengui. L’entitat financera Colonya Caixa de Pollença ho fa possible, hi creu, hi confia. És una de les poques caixes que no han caigut en l’abisme d’especulacions i d’ambicions dels darrers anys; això sembla un miracle igualment. Tenc la sort de poder participar un altre pic en la convocatòria com a membre del jurat amb Ramon Bassa (un dels nostres grans experts en el tema), David Monserrat i Ana Pérez (aquests, en qualitat de representants de La Galera, l’editorial que publica les obres guanyadores). El llibre premiat l’any passat es titula L’Amanda i la companyia de monstres, i és de Xavier Mínguez. Un gran relat. Ambiciós. D’alçada europea. En parlarem al seu moment. Adjunto una fotografia de l’acte d’entrega. Hi són na Sònia Delgado, responsable de la revista Esquitx, n’Anna Pérez, en Martí March, l’ànima del premi des del seu inici, el president de Colonya, en Josep A. Cifre i l’autor guanyador, Xavier Mínguez.

Sembla que a la fi podré mostrar imatges en la pàgina, cosa que m’alegra. Ara ho provaré. Vull pujar un fotografia obtinguda en el viatge al Vietnam i Cambotja del qual acabo de tornar. Són feixos d’uns garrotets d’encens colorits preciosament, per cremar a temples i capelletes domèstiques. Després, hauré d’aprendre a situar bé les imatges i a fer les entrades atractives. De moment, em conformo a saber que l’assumpte comença a funcionar. Ha calgut el suport d’un tècnic, obviament.

I és una ressenya (d’ahir, al suplement cultural del Diario de Mallorca) d’una obra que estimo molt, un relat d’aventures inspirador i admirable, tot un clàssic: El món perdut d’Arthur Conan Doyle. L’edició que comento és acurada en la traducció i n’aconsello la lectura.

Vet aquí un bloc sobre la literatura infantil i juvenil, redactat per Josep Maria Aloy: Mascaró de proa. A veure què hi dirà. M’agrada que, en aquesta entrada d’octubre, hagi tengut en compte El camí del far, un llibre que estimo moltíssim, i que a més el posi devora les obres de tan notables col.legues. Josep Maria Aloy té una dedicació al tema dels llibres per a infants i joves en llengua catalana des de fa temps i amb una gran passió, i a través de moltíssimes lectures. Bona sort i gràcies.

Al suplement Bellver, del Diario de Mallorca, les planes centrals dedicades a Tarzan. Perquè fa cent anys que va publicar-se la primera entrega en una revista pulp. Hi aporto un article titulat Impossible Tarzan, que qualque dia penjaré en aquesta web, si és que arribo a saber com puc fer-ho. Hi ha a més les interessants aportacions d’Eduardo Jordà (aquesta sorprenent, ja que hi relaciona Tarzan, Bulgakov i Stalin!), de Florentino Pérez (sobre els còmics del personatge) i de Fernando Alomar (sobre els versions per a la pantalla).