L’evolució de la Calpúrnia Tate, de Jacqueline Kelly

Any 1899. Primera centraleta telefònica; cercar operadora:  un drama. Primers automòbils, un ensurt. El progrés empeny. Calpúrnia creix. Viu entre germans que papallonegen ran de les al·lotes. Calpúrnia els observa i observa tot el que és viu: toixons, peixos, flors, arnes… Vol ser científica. Indaga si és possible que una dona pugui ser-ho. No li agrada fer pastissos ni tocar el piano ni fer res del que se suposa que ha de fer la filla, única entre mascles, d’una família reconeguda de certa localitat dels Estats Units, a Texas. Hi ha camps de cotó i fa poc hi havia esclaus.  Calpúrnia anota les seves observacions en una plagueta. El padrí, el capità Tate, que s’escriu amb Darwin, li ensenya a completar les anotacions: data, lloc, trets de l’espècie animal o vegetal observada, detalls… En qualsevol moment sembla que Calpúrnia i Tom Sawyer o Huckleberry Finn es trobaran en la vorera del riu. Deliciós llibre. Amb humor intel·ligent.

Los comentarios están cerrados.