La guia fantàstica, de Joles Sennell (Josep Albanell)

Què triar dels pioners? Sebastià Sorribas, Josep Vallverdú, Joaquim Carbó, Joan Barceló i Cullerés, Jaume Cabré, Emili Teixidor, Robert Saladrigues…? M’inclino per La guia fantàstica de Joles Sennell, Pep Albanell. Potser, en el fons, jo sóc també un poc rodarià. Ubicar aquí una obra no és menyspreu d’altres autors ni de la resta del quefer de l’autor concret. El llibre d’Albanell segurament implicà (com El rey Gaspar de Janer) un punt d’inflexió en la literatura infantil catalana. No oblidem que ens trobam en la meitat dels anys setanta. Tot era nou, incipient, exploratori. Ens havíem de posar al dia. Qualcú havia de marcar el rumb: feina rigorosa, oberta, trencadora. Albanell optà amb aquest text per la via d’allò fantasiós –sempre amb referents reals del país. Bon humor, bogeria, llibertat creativa que permetia entreveure la que vendria per a la societat, complicitat amb el lector que se sent estimulat cap a l’imaginari. Estimo aquest llibre. Ens fa lliures encara.