L’illa de la Nim, de Wendy Orr

Daniel Defoe creà la robinsonada amb Robinson Crusoe. N’han escrit Verne, Salgari, James Fenimore Cooper, Robert. M. Ballantyne… Los robinsones del cosmos, de Francis Carsac, és introbable. El Robinson de doce años és moralitzant. El concurs televisiu “Supervivientes” és una robinsonada que empegueeix. Viure sol en una illa solitària és un ideal juvenil. De Michel Tournier, Divendres o la vida salvatge, versió infantil, i Divendres o els llimbs del pacífic, versió adulta, és una robinsonada transcendental. Dramàtica és El senyor de les mosques de William Golding.  El subgénere té, doncs, tradició. Això implica un risc pel qui vulgui tractar-lo novament. Wendy Orr ho ha fet amb èxit. Nim viu amb el seu pare en una illa solitària. No té més amics que un iguana, un lleó marí, una tortuga, i un aucell marí… Coneix Alex Rover, escriptora, gràcies al correu electrònic… Robinson no viu tan sol en el món globalitzat.