Al diari Última Hora

Al diari Última hora, i per la diligència i bon fer de periodista cultural de na Clara Ferrer, es publica avui una entrevista meva amb referència a la presentació a Rata Corner del meu darrer poemari, Quadern de camp. Haikus del salobrar, editat per El Gall, editor. Mil gràcies!

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Patètic

Què dir de Ciudadanos? Simplement que ha satisfet les expectatives que jo en tenia des dels seus inicis pel que fa a com acabaria. Ja havia passat amb UPyD i passarà amb qualsevol creació política artificial de certes elits per combatre des d’”España, España, España, esa gran nación”, les aspiracions dels països no castellans d’Espanya. UPyD contra el País Basc. Ciudadanos contra Catalunya. Blanc i en botella. Han desaparegut. Era tan previsible! Amb una gran part dels seus membres i votants i esperonadors ideològics abocats a la dreta extrema i a l’extrema dreta espanyoles, i alguns també al PSOE. Els dirigents de Ciudadanos han arribat a allò que de veres i des de l’inici eren, encara que hagin usat l’auto-definició de “constitucionalistas” per enganar-nos: nacionalistes espanyols, supremacistes castellans. Naturalment, no ho han admès mai, per allò de la biga en l’ull propi. Ara bé, Ciudadanos se’n va havent fet mal. Molt. Tant els seus liders com els “intel.lectuals” que els justificaven. Sobretot, Ciudadanos ha trencat dues coses que en una Espanya ideal (i tanmateix impossible, ja ho veig!) haurien de ser bases indiscutibles d’estabilitat i de llibertat (ai, però!, ells també ens han furtat el sentit d’aquesta paraula: llibertat): l’ús institucional i normal del català en els Països Catalans, i la vida normal de l’escola catalana en els Països Catalans (clar que ells no accepten que hi hagi uns Països Catalans). Han tengut a favor la premsa impresa i digital de la Cort (que potser ha usat Ciudadanos de “beneit útil” mentre que ha durat), la justícia, el clavegueram, les institucions i, en qualque moment, la gran banca i l’empresariat. Han capgirat el sentit de mots importants que, a més, han cedit a l’extrema dreta espanyola: constitució, llibertat, terrorisme, supremacisme, imposició… Han donat ales i arguments al desplegament de l’extrema dreta nacionalista espanyola, terrorífica sempre. I amb això han obligat a la dreta a intentar ser encara més dretans i nacionalistes que aquells, i a l’esquerra espanyola a no abandonar les posicions nacionalistes espanyoles: quin gran embolic! Patètic. A veure que inventaran ara. I sí, sé que els nacionalistes catalans i bascos també arrosseguen el seu fardell d’errors, i sé que lamentablement creix l’extrema dreta catalana. Per això també els critic i també faran molt de mal. Acabem: Ciudadanos ha acabat portant a terme la seva missió -crear discòrdia i espectacle amb el combat contra el catalanisme polític- i assoleix la seva aspiració fundacional no confessada (no puc creure que fos ignorada): integrar-se a la fi en les faccions més intolerants del nacionalisme espanyol amerat del més caspòs i temible franquisme. Mira per on!

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Fa temps

Fa temps que la meva intuïció, naturalment a-científica, mena el meu pensament cap a la hipòtesi que planteja aquest historiador, Joseba Gabilondo: que España és només el mite de l’imperi espanyol, és un post imperi que no es resigna a entendre que ja està cuit, i que per això España no té projecte ni el pot tenir. I que s’aferra amb desesper a la cosa americana (ex-imperal) i sotmet les coses que té a prop i que podrien fugir del seu domini: Catalunya, el País Basc, Galícia, el País Valencià, les Illes… I que la Nación Española no existeix en realitat, per molt que molts intel.lectuals ho prediquin. Sobretot, si hom creu que les seves arrels úniques i santificades són les de la mentalitat castellana-centralista o les de la Constitució del 78 interpretada restrictivament per ja sabem qui i representada simbòlicament per ja sabem també qui. I així anam. I així anirem. Tot és opinió, és clar.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Dos apunts d’avui

Dos apunts o dues improvisacions. Paisatges, és clar.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Un paisatge clar

A la fi he estat capaç de pintar un paisatge clar. No té segurament cap altre valor: la claretat. L’he fet a l’anvers d’un altre paisatge que em sortí no només obscur, sinó, brut. No sé si és cosa de la meva paleta de colors, per mor del gra gros del paper usat en aquest cas, o si és per mor de qualque fet trivial; per exemle, el fet de no canviar a temps l’aigua ja tenyida amb la mescla (sempre tirant al verd) dels pigments usats en l’elaboració de cada aquarel.la. D’aquest paisatge brut només n’he volgut conservar un fragment, aquest, la part inferior. Potser representa un oliverar durant el crepuscle:

El paisatge clar, però, fet ahir, em plau reproduir-lo sencer. M’agrada la seva simplicitat. Què voleu?

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Escriure la Serra a les biblioteques

Participar en projectes col.lectius que poden tenir un cert impacte positiu en la societat és un privilegi. Vet aquí com el projecte Escriure la Serra, del qual ja n’he parlat en altres entrades d’aquest bloc o blog o pàgina web o com volgueu dir-li, i que ha oogut ser presentat en forma de llibre, ara arriba a les biblioteques públiques i, per tant, pot estar a l’abast de qualsevol persona interessada. Com recordareu, el projecte ha estat desenvolupat per l’associació Tramuntana XXI, amb la col.laboració de l’Associació d’escriptors en llengua catalana, el PEN Club català, i la Fundació Mallorca Literària. Crec que és important ressenyar-ho.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Operació Oronella, 1974

El bon i veteraníssim membre del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, GOB, en Pere Bosch, fa córrer entre els amics aquestes imatges -entre d’altres, del que la premsa local va nomenar “Operació Oronella”. Era l’any 1974, octubre.  En aquells anys, associacions ornitològiques d’Escandinàvia, germanes en l’interès per la protecció de les aus, ens avisaren (o potser avisaren l’ICONA, perquè a les fotografies hi ha en Mateu Castelló, el seu cap, que sempre va ser molt sensible en aquests assumptes, i ell ens passà la notícia) que, per causa del mal temps als seus països, nombrosos aucells migrants -sobretot oronelles, falzies i falziots- no podien emprendre el seu necessari vol migratori vers el Sud d’Europa i vers Àfrica. Havien aconseguit el suport d’una companyia aèria (o de vàries, no ho sabem o no ho recordam)  per transportar fins a Mallorca totes les aus que poguessin recollir els seus voluntaris i voluntàries. I per això ens demanaren que el GOB ajudàs a alliberar-les quan els avions les deixassin a l’aeroport de l’illa. I així ho férem. Va ser divertit. Hi col.laboràrem la majòria dels primers socis nostres que aleshores no érem molts. Va ajudar altra gent, com els meus pares, i personal de l’aeroport. De les fotos que en Pere conserva em fa il.lusió exposar-ne aquí dues: hi podem veure na Xon i jo mateix a punt d’amollar uns preciosos i potents falziots. Quins bons records de fa 50 anys!  Afegiré una nota per a curiosos: les petites nafres que té na Xon a les mans potser són conseqüència -i prova- de la seva travessa de Sa Fosca, el dia 1 d’octubre del mateix any, 1974. Mantenc l’opinió que ella va ser la primera Dama Fosquera documentada. En l’Operació Oronella s’hi implicà molt el Diario de Mallorca. Llavors, un grup d’amics manteníem una secció de defensa de la Natura pionera. El gran fotògraf i fotoperiodista Torrelló en va fer també fotografies, sobretot del primer any que es va fer l’operació, el 1973. Una d’elles, magnífica, es mostra al documental que Ib3 televisió li ha dedicat. En la fotografia hi ha en Jesús Jurado, tan enyorat. Segur que en les pàgines d’aquesta secció hi ha un reportatge sobre l’assumpte. Tant de bo que qualcú cercàs i reunís tota la informació possible de tot això. És història conservacionista.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Auster

La literatura de Paul Auster no m’ha commogut mai. Em commou, i molt, que hagi mort un autor tan interessant. De la primera afirmació en puc dir que segurament prové de qualque defecte meu com a lector. No entenc, no m’interessa l’escritor Paul Auster. Sé de què va: de l’atzar, del desconcert. Dic també que només m’interessa conservar d’ell un volum de la seva Poesía completa i Informe de l’interior, perquè, aquest, ens diu coses sobre els inicis del seu itinerari personal. Una evocació, doncs, de com s’ha fet el seu jo i el que escriu. De la segona afirmació, dic que em sap molt de greu que se’n vagi el guionista de la pel.lícula Smoke, d’una humanitat extraordinària, intensament i humilment rica. La pel.lícula conté un dels fragments més emotius que he vist al cinema. La trobada entre Harvey Keitel (Augustus ‘Auggie’ Wren) i Clarice Taylor (la padrina vella Ethel, una dona cega), mentre sona l’incomparable Tom Waits interpretant una cançó que posa els cabells drets: You’re innocent when you dream, when you dream. També tenc a la nostra biblioteca una biografia molt cuirosa escrita per Paul Auster: La llama inmortal de Stephen Crane. Francament recomanable.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Un joc geomètric i de clarors

D’això es tracta: de jugar. Amb intencions: aprendre, indagar. Aquest urbà fantasiós -o el que sigui- és fet d’ahir, sobre paper Arches de 300 grams i de gra fi. Té uns 30×40 cm., aproximadament.En realitat no és tan esclarissat; sinó, un punt més obscur i contrastat.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Una nota de premsa i un apunt paisatgístic

En Miquel Àngel Vidal, coordinador de l’encontre a la Casa Museu Llorenç Villalonga en homenatge a l’obra d’en Gabriel Janer Manila, m’envia aquest article seu publicat al dbalears. Conté alguna reflexió important. I per aprofitar que tenc obert el programa, incloc una aquarel.la que acab de fer ara mateix, un apunt paisatgístic improvisat en paper Arches de 300gr, gra gros, 19×19 cm.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados