Miquel Rayó

En paper Saunders Waterford, la petita -una vorera de riu?- (300 grams, gra fi, 25×35 cm), i en paper Arches la marina, que és més gran (300 grams, gra fi, 36×51 cm).

He escrit amb presses -hi deu haver qualque error- un text sobre En Xesc Moll, que va morir dissabte passat. N’he fet dues versions. Una perquè sigui publicada al butlletí del GOB -quin rar i llarg silenci públic, el del GOB, en aquest episodi-, i una altra, retallada d’aquella, perquè opti a ser publicada en un diari local. Si es publiquen, ja en penjaré els enllaços corresponents: els afegiré aquí mateix, i aquí. En qualsevol cas, crec que En Xesc mereix un espai en aquest lloc. He perdut un amic, un company i un mestre. A casa, l’hem perdut tots: na Xon, na Mar, en Joan i jo. També he perdut un editor. Ell em va assessorar molt positivament en les versions de La reina de Sabà i d’Ungula Alces, que a la fi varen editar-se a l’Editorial Moll. Inclouré aquí la versió llarga del meu escrit alhora de record i d’homenatge. I algunes fotografies cedides p’en Xisco Avellà, p’en Sebastià Avellà, i p’en Pere Bosch.

A la memòria d’En Francesc de Borja Moll i Marquès (1937-2025)

“Ara que hem de parlar d’en Francesc de Borja Moll i Marquès, d’En Xesc, el nostre Xesc, cal senyalar en primer lloc que els veterans i veteranes del GOB sovint recordam també la seva esposa i companya, na Matilde Echeto Bravo (1943-2001), enèrgica, sàvia, prudent i afable. Dels dos junts, tots els que participàrem en un memorable viatge de socis del GOB a Doñana l’any 1975 –si no anam errats de comptes- en conservam alguna anècdota sucosa que compartim en les nostres trobades. Així, tot i la tristesa del moment i tot i l’esforç que haurem de fer per entomar el cop emocional que la mort d’En Xesc suposa per a nosaltres, el record que ell ens deixa, i el que na Matilde ens deixà, serà sempre atenuat per un somriure. Qui redacta aquestes línies no sap què dir. Manlleva a continuació paraules d’altres persones que han treballat amb En Xesc al GOB.
“Xavier Pastor: “Un gentleman, un amic, un mestre, un lluitador. Un exemple difícil d’imitar”. Francesc Avellà: “Deixa un record entranyable”. Aina Bonner: “Li devem tant!”. Pere Bosch: “Quantes de vegades he anat amb ell a La Trapa: no puc ablidarme’n!”. Josep Antoni Alcover: “Un model admirable de generositat i compromís”. Lluc Mas: “Lluitador i amic, humil, sempre disposat a escoltar i a ajudar”. Miquel Àngel March: “Una de les persones que més va contribuir a convertir el GOB en un referent”. Martí Mayol: “Un germà gran per a tots nosaltres”. Biel Pomar: “Una pèrdua immensa”.
I així, ad infinitum. Joan Mayol, el nostre soci número 1, ha escrit: “va saber contagiar-nos l’entusiasme cap a qualsevol manifestació de la vida…, va donar suport a les publicacions naturalistes que tant han fet créixer l’interès per la natura, i sobretot, va assumir la càrrega ingent que va suposar l’adquisició de La Trapa, un dels projectes més emblemàtics del GOB” (El naixement del GOB. Un record personal, p. 61). En Xesc va ser també pioner en la fonamentació legal de la conservació. Basta recordar el seu suport als missers que aconseguiren la salvació legal de Dragonera en un llarguíssim i exemplar pleit. 
“Bona part de l’impuls inicial del GOB fou possible per l’empenta tranquil.la, caparruda i sempre discreta d’En Xesc. Seu és el text d’introducció del primer fulletó reivindicatiu publicat per la nostra associació: Per què volem salvar s’Albufera (1976). Com era habitual en ell, no el signà. El seu lideratge fou sempre respectuós i assenyat. A tots ens va fer bé la calma i l’expertesa amb què temperava, en les juntes, els nostres abrandaments juvenils. Sense menystenir-los, ens mostrava la forma de fer-los eficaços. Ja que hi som, direm que a alguns ens salvà del gonellisme cultural amb paciència i arguments. Perquè, per a ell, llengua, cultura, territori i drets civils feien un tot.
“En Francesc de Borja Moll i Marquès ha mort dissabte passat. Va néixer l’any 1937. Economista, editor, excursionista, naturalista, ecologista.  Membre del GOB des del dia de la fundació del grup (1973), amb el número 15, i tresorer en la primera junta. President del GOB Mallorca (1978 a 1981). President de la Junta Rectora de la Reserva Natural de l’Albufereta. Impulsor en la incorporació a l’agenda del GOB de temes  d’aigua, energia, residus i sobretot d’ordenació del territori. També, de la creació de les delegacions locals. Com a gerent de l’Editorial Moll, va impulsar la col.lecció “Manuals d’introducció de la Naturalesa” amb un primer volum titulat Les Plantes de les Balears d’Antoni Bonner. Seguiren molts d’altres volums, tots radicalment influents en la coneixença i la protecció de la fauna i la flora de les Balears. En Xesc era present en molts dels fronts de compromís social i cultural locals: Obra Cultural Balear, Gremi d’Editors de les Illes Balears, Gremi de Llibreters de Mallorca, ARCA, Societat d’Història Natural de les Illes Balears, Societat Arqueològica Lul.liana. En l’Editorial Moll, continuà el bell projecte i l’essencial l’obra de son pare, Francesc de Borja Moll i Casasnovas. De tot això, però, altra gent n’ha parlat i en parlarà aquests dies.
“Un record més. Commovedor i il.lustratiu. L’expressa na Joana Maria Pol, una de les primeres monitores en els inicis del grup infantil del GOB: “D’ell en tenc molt bons records d’un campament a Muro amb els infants del GOB. Sobretot, quan es va quedar tot sol amb els nins perquè els monitors poguéssim anar de revetlla”. Certament, qui redacta aquestes línies no sap què dir. Tal vegada només: “Gràcies, Xesc, per tantes coses!”. “

De l’Informe de Francesca Albanese, Relatora Especial de les Nacions Unides per als territoris palestins ocupats sobre les empreses involucrades en el projecte colonial israelí. Consell de Drets Humans. 59è període de sessions. 16 de juny a 11 de juliol de 2025.

“Resumen:
En el presente informe, la Relatora Especial sobre la situación de los derechos humanos en los territorios palestinos ocupados desde 1967 investiga la maquinaria empresarial que sostiene el proyecto colonial israelí de desplazamiento y sustitución de los palestinos en los territorios ocupados. Mientras los dirigentes políticos y los gobiernos eluden sus obligaciones, demasiadas empresas se han beneficiado de la economía israelí de ocupación ilegal, apartheid y ahora genocidio. La complicidad expuesta por el informe es sólo la punta del iceberg; no se pondrá fin a ella sin exigir responsabilidades al sector privado, incluidos sus ejecutivos. El derecho internacional reconoce diversos grados de responsabilidad, cada uno de los cuales exige un escrutinio y una rendición de cuentas, especialmente en este caso, en el que están en juego la autodeterminación y la propia existencia de un pueblo. Este es un  paso necesario para poner fin al genocidio y desmantelar el sistema mundial que lo ha permitido.”

Uns fragments esclaridors:

“18. En los Territorios Palestinos Ocupados, sobre la base de décadas de violaciones de los derechos humanos y crímenes documentados, los recientes acontecimientos judiciales no dejan lugar a dudas de que el compromiso empresarial con cualquier componente de la ocupación está relacionado con violaciones de las normas de ius cogens y crímenes internacionales (véase el anexo). Citando la segregación racial y el apartheid, las violaciones del derecho a la autodeterminación y la  prohibición del uso de la fuerza, la Corte Internacional de Justicia afirmó inequívocamente la ilegalidad de la presencia de Israel, incluida su  presencia militar, sus colonias y su infraestructura y control de los recursos. Además, las atrocidades cometidas desde octubre de 2023 desencadenaron procedimientos por genocidio ante la Corte Internacional de Justicia, y por crímenes de guerra y crímenes contra la humanidad ante la Corte Penal Internacional. La Corte Internacional de Justicia ha ordenado a Israel que deje de crear condiciones que destruyan vidas y recientemente ha recordado a los Estados sus obligaciones internacionales de evitar la transferencia de armas que puedan utilizarse  para violar convenios internacionales.

19. Estas decisiones imponen a las empresas la responsabilidad prima facie de no comprometerse y/o de retirarse total e incondicionalmente de cualquier trato asociado, y de garantizar que cualquier compromiso con los palestinos permita su autodeterminación.

20. Cuando las entidades corporativas continúan sus actividades y relaciones con Israel –con su economía, ejército y sectores público y  privado conectados con el territorio palestino ocupado– se puede considerar que han contribuido a sabiendas a:
(a) Violación del derecho palestino a la autodeterminación;
(b) Anexión de territorio palestino, mantenimiento de una ocupación ilegal y, por tanto, al crimen de agresión y las violaciones de derechos humanos asociadas;
(c) Crímenes de apartheid y genocidio;
(d) Otros crímenes y violaciones auxiliares.

21. En diversas jurisdicciones puede invocarse tanto la legislación penal como la civil para exigir responsabilidades a las empresas o a sus directivos por violaciones de los derechos humanos y/o crímenes de derecho internacional.

IV. De la economía de la ocupación colonial a la economía del genocidio

22. En Palestina, históricamente, las empresas han impulsado y permitido el proceso de desplazamiento y sustitución de la población árabe, fundamental para la lógica de la supresión colonial. El Fondo Nacional Judío, una entidad corporativa de compra de tierras fundada en 1901, ayudó a planificar y llevar a cabo la eliminación gradual de los palestinos árabes, que se intensificó con la Nakba y ha continuado desde entonces.

23. Con la ayuda cada vez mayor de entidades empresariales, Israel ha  perseguido el despojo y el desplazamiento de  palestinos…“.

El trobareu sencer aquí. Malgrat la indignació que provoca, paga la pena llegir-lo.

En Pere Estelrich, coordinador del suplement cultural Bellver en Abril del Diario de Mallorca em convidà a presentar als seus lectors i lectores algunes lectures recomanables per a l’estiu, i li vaig lliurar aquest mesclat. Com sempre, disculpau la mala fotografia.

Hi ha dies que el cervell va destravat. Aquarel.la en paper Arches de 300 grams, gra fi, 36×51 cm.

Amb colors potents, un paisatge sobre paper Arches de 300 grams, gra fi, de 33×48 cm., aproximadament. 

És un paper Saunders Waterford de 300 gr., gra fi, i de 18×28 cm aproximadament. Un apunt ràpid, improvisat, per aprofitar una estona de temps lliure.

Amb el que vaig refusar ahir, al seu revers, he fet avui aquest paisatge que no em desagrada. Encara està humit quan li faig la foto. Per això sembla ondulat. És que tenc ganes d’anar a llegir una estona, i no tenc paciència d’esperar que s’eixugui totalment. El paper és Arches de 300 grams i de gra fi, d’uns 30 x33 cm aproximadament. Ja dic que és un tros aprofitat del que ahir no vaig aconseguir.

Tot naive, avui. Per no perdre l’avès als pinzells, ara que tenc un poc de temps disponible. Malgrat les lectures! He fet una marina -com una tornada a port de petits velers en, potser, un llac- i un paisatge de platja del qual se’n pot retallar i llençar a la paperera un vuitanta per cent. Me’n queden dos fragments.

Dues aquarel.les de pura pràctica i per aprofitar papers usats. N’he retallat el fragment més expressiu de cadascuna. Són petites.