Miquel Rayó

Segurament hi afegiré entre els arbres un poc de blanc ben escampat per fer boira… Un paper ja usat em serveix per a una nova pràctica. És un Arches de 300 gr., de gra fi, i d’uns 24×30 cm., aproximadament.

Ahir vaig provar de tornar a fer unes ones exaltades en la platja. Tenc un caramull de papers per reutilitzar, per fer pràctiques. Aquest és un paper Arches de gra fi, 300 grams, de 25×35 cm., aproximadament. M’agradaria tornar a robar el paper Hannemulle, o com s’escrigui. Veurem.

De formats 19×19 cm., i 18×26 cm, les dues en paper de gra gros, Arches de 300 grams. Proves, tanmateix, i entreteniment. Una repetició d’un recó del salobrar -a mitges inventat i a mitges d’una fotografia meva- i una platja del tot inventada.

Un altre recó del salobrar segons una fotografia meva. Paper Arches reutilitzat, 300 gr., gra fi, 24×30 cm aprox.

Si el que has pintat un dia a l’anvers no t’agrada, gires el full i pintes un altre dia al revers. Ahir, aquest apunt del salobrar, d’una fotorgafia meva. Pura pràctica.El paper és Arches de gra fi. Les dimensions, 13×30 cm., aproximadament.

Podríem posar molts de fragments d’articles d’opinió -vull dir, d’opinió no estrictament cortesana-, sobre l’assumpte, un assumpte vergonyant. Aquest n’és només un. Aquí el teniu:

“Un mensaje para todos los partidos políticos, los de derechas, los de izquierdas y los de más allá… No olviden estas cifras. Cuando una de las quince economías más ricas del mundo debate sobre cómo atender a seis mil niños y niñas desamparados como si estuvieran discutiendo sobre cómo librarse de una plaga bíblica, una maldición de los dioses o la invasión de un ejército hostil, la extrema derecha ve legitimado y amplificado el discurso sobre el que cabalga y crece por toda Europa desde hace más de una década. Después no vengan llorando, ni pidiendo el voto para pararla.”

Antón Losada, dins l’article Esta es la nuestra, Alberto. Público, 12 de juliol de 2024

Aquesta marina que vaig fer ahir improvisadament per aprofitar un tros de paper ja usat segurament acabarà a la paperera.I amb motiu. Qualque dia fins i tot esborraré aquesta entrada sencera.

També per aprofitat el revers d’un paper Arches ja usat, de 300 grams, de gra fi i d’uns 29×44 cm., aproximadament. És un paisatge imaginat sobre el salobrar. Com que només és una pràctica, i no m’agrada massa el resultat, aviat anirà, esqueixada, a la paperera.

“Jaque mate”, “jueces valientes”, “ley tramposa”… Podeu llegir tot això, i més, a la premsa conservadora, que avui alena eufòrica. Cadascú llegeix el que vol. I pel que sembla, cadascú interpreta els fets com vol interpretar-los. Especialment, certs jutges espanyols interpreten la llei d’amnistia –aprovada al Congrés, no ho oblidem, amb una intenció concreta- com els passa pels nassos i també amb una intenció concreta. Jo també sé interpretar els fets que contempl, és cert que sense tenir tota la informació. Amb la que tenc, crec que la interpretació dels conceptes “malversació”, “terrorisme” i “traïció” que fan aquests jutges és fantasiosa i prevaricadora. I clarament política. Tothom sap a Espanya –per desgràcia en tenim massa experiències- què vol dir malversació, i que vol dir terrorisme, i tothom amb dos dits de seny sap que això de la “trama rusa” és cosa de novel.les o, en el pitjor cas, d’intoxicació etílica. Tothom ho sap excepte els jutges del Tribunal Suprem espanyol, l’instructor Llarena (o com s’escrigui), i el jutge Aguirre, tan cregut d’ell mateix i del seu poder i de la seva impunitat que es vanta ara sense vergonya d’haver contribuït a tombar el Govern d’Espanya (a aixó jo li dic cop d’estat, i també en sabem, a Espanya, d’això, només que ara ja no cal treure l’exèrcit al carrer). “Y a tomar por el culo”, sentencia, “Y el partido soy yo“. Escarrufador. En fi. Per sort, hi ha gent que fa una interpretació més realista del que els jutges mosqueters i “salvadores de España” han interpretat. És que si no ho fan així, cau la sentència i el judici sencer dels fets d’octubre de 2017, cau la seva instrucció delirant, i sobretot cau el patètic discurs del rei.

PS: I per si fos poc, alguna gent -endevinau de quins trets ideològics?- ja comença a sembrar dubtes sobre la independència del Tribunal Constitucional, i sobre el seu paper quan li correspongui prendre decisions sobre la amnistia…

Tres proves d’avui horabaixa. Per tacar el revers d’un paper ja utilitzat. Tenen mesures diverses. Tot invenció. Cal reprendre el camí.