Miquel Rayó

Poeta admirable, Mary Oliver! No en sabia res fins fa poc. Vaig senyalar la seva poesia en una entrada anterior, fa poques setmanes. No vull menystenir la ignorància, però. Que hi hagi coses que desconeixes permet que, quan les trobis, les consideris una descoberta positiva que enriqueix el teu saber (i la teva saviesa, compte!), una sorpresa que encén els teus ulls i t’anima, un premi a la constància amb que cerques encara tresors enterrats sota l’arena de les pàgines impreses o entre les mil i una meravelles que ofereixen a l’observació atenta la Naturalesa i la conducta de la bona gent. Vet aquí les “Instruccions per viure una vida” (del poema De vegades, a Ocell Roig, llibre editat per Godall edicions), segons Mary Oliver (traducció de Corina Oproae):

Para atenció.

Meravella’t.

Digues-ho.

Hi estic d’acord. Potser és el que he intentat fer en la mesura de les meves possibilitats amb els meus textos tot aquest temps d’escriptura, segurament sense aconseguir-ho com hauria volgut. Així que ja ho sabeu:

Pay attention.

Be astonished.

Tell about it.

M’hi sento tan identificat… A la Fira del llibre infantil i juvenil de Bolonya de l’any 2017, es varen fer unes targes promocionals de diferents autors i autores dels nostres països de parla catalana. Vaig tenir la sort de ser inclòs entre qui protagonitzaren les targes. La meva tarja va ser aquesta. No puc evitar veure-hi una certa relació amb el sentiment de Mary Oliver.

Boira en el paisatge… Enyor camins, el pes de la motxilla, els horitzons incerts, els pobles de noms sonants sobre turons que desconec, els aucells i les flors que acompanyen la caminada, les boires…

He trobat una joia en la llibreria de segona mà del carrer de 31 de desembre de Palma. És el llibre ideal per als que viatjam cap a l’aventura des del sofà de casa, sense arriscar ni una ungla. L’he llegit fa anys gràcies a què, un dia, va deixar-me’l un bon amic que sabia de la meva afició a les lectures de muntanyes i de viatges i d’aventures. No el tenia a casa i ara el tenc. Es tracta d’El peor viaje del mundo, escrit per Apsley Cherry-Garrard (B de bolsillo), un dels integrants de l’expedició anglesa al Pol Sud, la de Scott. Podeu fer-me cas aquesta vegada: és un relat de viatges magistral. A la meva petita biblioteca de caminar i muntanyes hi he afegit també, prop de l’anterior, aquest Elogi dels camins de Torbjorn Ekelund, que edita Símbol. Si hi ha una persona que ha provocat un canvi de pensament universal sobre com hauria de ser la relació positiva entre la Humanitat i la Naturalesa és Rachel Carson, l’autora de Primavera silenciosa o d’El sentido del asombro. M’han deixat una biografia seva, escrita per Paul Brooks i editada per Gedisa: Biografía y obra de Rachel Carson. Precursora del movimiento ecologista. La llegesc aquests dies i és un plaer fer-ho. Podem conèixer Carson en el seu perfil d’escriptora, de gran escriptora. Parla sovint, ella, de l’angoixa d’escriure i de la responsabilitat de fer-ho i de fer-ho bé. Sap de què va, doncs. Les editorials Nórdica i Capitán Swing presenten un producte preciós, molt ben editat i interessant. És un projecte de volada. Animals invisibles. Mite, vida i extinció, escrit per Gabi Martínez i Jordi Serrallonga. Tracta d’espècies desaparegudes o a punt de descomparèixer, i també de mites zoològics. Està molt ben il.lustrat per Joana Santamans, que ha hagut de fer un gran esforç creatiu per completar un tan ambiciós projecte. Bravo! En conjunt, aquestes lectures són lectures sobre la Naturalesa des de diferents perspectives. Bons llibres per passar el dia d’avui, el dia de Sant Jordi, el dia del Llibre. I per aquest motiu, aniré avui amb en Sebastià Torrens a presentar el seu (i nostre) llibre Hivern a Mallorca a Alcúdia. A les 19 hores. Al teatre municipal. Que tenguem un bon dia! I em plau anunciar que potser faré una entrada nova, avui, o demà o dilluns, sobre… Silenci per ara!

Una ressenya del darrer llibre del bon amic Joan Mayol, sobre la conservació de la Serra a través de l’exemple del Miramar de l’Arxiduc, un tan singular personatge.

D’ahir horabaixa: un urbà mig abstracte, un paisatge natural, un caminant (sencer i un detall)… L’urbà és en paper Fabriano, el paisatge natural és en paper Schutt, i el caminant passeja sobre un Arches reciclat.

Doble pàgina, avui, al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca amb ressenyes de llibres de muntanya o de viatges o altres lectures d’allò semblant. Gràcies al coordinador Pere Estelrich, per deixar-me escriure-les i per acceptar-les al suplement!

La que mantenim na Mar (Rayó) i jo gràcies a la invitació de la Fundació Mallorca Literària. La podeu veure i escoltar en aquest enllaç. Gràcies a qui ens va convidar a fer-la i a la lliberia Drac Màgic per deixar que la tenguéssim al seu tan acollidor local.

La setmana passada vaig llegir sense poder quasi aturar-me de fer-ho l’esplèndida novel.la El banquete celestial, de Donald Ray Pollock (Random House). Quina galeria de personatges i quina col.lecció de situacions en l’Amèrica més profunda en el temps de la Primera Gran Guerra! Un western crepuscular puríssim. Violent i quasi caricaturesc a estones, amb moments de quasi-terror i d’altres d’indiscutible tendresa. Amb imatges tòpiques, però, renovades. I escrita amb una dinàmica que en cap moment no et deixa reposar. Si podeu, llegiu-la, per poc aficionat que sigueu a la novel.la o al relat o al cinema de l’Oest o, en general, a la narració d’aventures. Si la lectura de Basilisco, de Jon Bilbao (Impedimenta) o la de La encrucijada del roble, d’Elizabeth Crook (Siruela) em produeix una mateixa satisfacció, haurà pagat la pena el temps dedicat a llegir-les. Confés que no en sabia res. Ni dels autors (només el nom de Bilbao em sonava, per uns relats) ni d’aquestes obres seves. En poder m’enfrontaré amb ganes a una de les dues que encara no he llegit. Decidiré a cara o creu quina ha de ser la primera. Les editorials i les col.leccions són de garantia. Els seus responsables solen triar bé. A veure, doncs!

Practicar i cercar exemples i reproduïr-los, i provar papers i formats i pigments… Les classes setmanals amb en Juan José Herrera Lara, excel.lents. M’hi pens quedar fins el final del present curs. I per la xarxa trobes infinits exemples d’efectes, tècniques, models, estils… Aquí teniu una aquarel.la (una pràctica vulgar, un paisatge sense model, per passar l’estona i fer anar i venir els pinzells i els colors i l’aigua) transformada en un jo crec que suggerent paisatge amb boira (amb una veladura amb blanc de titani tret directament del tub i amb el pinzell banyat). I per una vegada la fotografia on és millor que la realitat. Falseja l’efecte.No fixar-se amb el tronc de l’arbre. Aquí vaig posar cera, i el resultat no m’agrada.

Surt avui aquesta ressenya al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca. Una boníssima edició en català de la novel.la L’esfinx del glaç. Pur Verne.