Una lectura i una aquarel.la

El passat divendres vaig fer la lectura de poemes a la qual m’havia convidat l’Associació de Banys de Bosc de Balears, per via d’en Marc Ayats. L’acte va fer-se a la biblioteca Ramon Llull de Palma. Vaig llegir textos dels meus (fins ara) quatre poemaris: Llibre de minúcies (Rata Cultura Expandida), La nuesa del silenci (El Gall, editor), Aquí diu vent (Adia Edicions) i Del quadern d’Adam (El Gall, editor). També vaig aprofitar per parlar d’alguns poetes que m’interessen i als quals atribuesc alguna influència en el meu treball: Maria Antònia Salvà, Mary Oliver, Gary Snyder, Bashô, Issa, Buson, Ted Kooser… Vaig llegir qualque cosa seva per indicar-ho. Això pot sonar pretenciós, i si els nomen ho faig amb humilitat i amb tot el meu reconeixement. I avui horabaixa, després de la lectura de cada dia -tenc feina, amb això- he fet aquesta aquarel.la (31×41 com, paper Arches, de 300 grams i de gra fi, i una altra, petita, només de 15×30 cm., que encara s’està eixugant.

Tal vegada haureu advertit que he parlat dels “meus (fins ara) quatre poemaris”. Amb aquest “fins ara” vull dir que aviat hi haurà novetats per contar aquí en relació amb l’assumpte. I també haureu notat que he escrit “la lectura de cada dia”, i és perquè estic capficat en el procés de desenvolupar un projecte literari relacionat, precisament, amb lectures. Ja en parlaré, d’aquestes novetats, al seu moment. Tot al seu temps i al seu torn.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

La d’ahir

Després d’una caminada molt satisfactòria fins el cap Fabioler, i després del dinar i del descans necessari, vaig fer ahir una nova aquarel.la, una nova pràctica. Un altre paisatge d’aiguamoll en paper Arches de 300 grams, i de gra gros, 31×41 cm.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Dos més

Dos apunts més de zones humides imaginades. He aprofitat paper ja usat, Arches de 300 grams. Són apunts petits, ràpids.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Un nou apunt

Bàsicament, un paisatge pintat consta d’un cel, un horitzó i uns plans que progressivament s’apropen a l’espectador. Això ho tenc clar. El no sé fer és convertir aquesta norma senzilla en una aquarel.la de qualitat. Caldrà seguir, doncs. Aquest apunt és de fa uns pocs dies. Deu tenir uns 18×41 cm, aproximadament, i està pintat sobre paper Arches de 300 grams, de gra gros.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Un apunt d’avui

Apunt d’aiguamoll sobre paper Arches de 300 grams, gra gros, 18×18 cm. Una cosa ràpida i només per escalfar el gest.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Paisatge amb filferro

El tema havia de ser una marina plàcida, i al final ha resultat un aspre paisatge rural amb un filferro. Aquarel.la sobre paper Arches de 300 grams, gra fi, 31×41 cm.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

I per això, avui

Amb presses, perquè avui tenim un sopar a les vuit amb uns bons amics, he fet aquesta aquarel.la inspirada en un els camins del salobrar. Naturalment, la imatge no és realista, sinó, improvisada i enèrgica (crec).

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Algunes arpelles i una oronella

Avui he anat al salobrar de Campos, per fer-hi una breu caminada i qualque observació ornitològica. Hi he arribat a les set i mitja i hi he voltat durant tres hores aproximadament. Sempre és un passeig satisfactori. Al salobrar hi pots esperar cada vegada una sorpresa, per insignificant que pugui semblar. Avui, per exemple, hi he vist la primera oronella d’enguany, un poc primerenca, si he de dir la veritat. Esper que no vengui cap onada de fred que pugui fer-la caure en terra. Solitària, m’ha sorprès molt agradablement, perquè, en el fons, el que vol dir la seva presència és que la primavera arriba o que falta poc perquè ho faci. Potser n’és un avís, una emissària. També hi havia arpelles, potser mitja dotzena, i algunes ja feien els vols acrobàtics pre-nupcials sobre els redols dels canyars on solen nidificar cada temporada en aquell espai natural. He sentit també qualque miol dels seus. He anotat al meu quadern de camp les espècies habituals al lloc: flamencs, avisadors, becs d’alena, corriols, passarius, ànnera blanca, collblau, cama roja, butxaqueta, busqueret cap-negre, rossinyol bord, vitrac, un agró blanc, dos agrons, una milana…, i alguna altra cosa. El dia ha estat esplèndid, i el paisatge, lluminós, potent. Hi he fet un apunt ràpid (tal vegada només per lamentar-me de no saber dibuixar prou). I alguna fotografia amb el mòbil.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Terrorisme i punyetes

En un lloc on sí se sap què era i què ha estat el terrorisme -trets al clatell, bombes, mines, segrestaments…-, i el terrorisme d’estat, hom no hauria de jugar amb el sentit de les paraules. Tsunami no és terrorisme, per molt que ho pensi el jutge Marchena, un dels més grollers i per ara impunes interpretadors de fets i de paraules. La dreta política i mediàtica nacionalista espanyola li fa mamballetes amb les orelles. Tsunami no és terrorisme, per molt que pugui desagradar. Però, a España, España, España, tot val per combatre l’adversari. En un estat on s’ha dit des de veus inel.lectuals que un independentista català és un nazi, banalitzant fets terribles, què podem esperar? I què, en un lloc on el nacionalisme -espanyol-castellà es considera normal? No oblidem que Marchena, i el tribunal que presideix i la pobra Justícia que representa, ja va inventar-se una rebel.lió, i després una sedició tumultuosa, i abans, fa anys, quan es va envoltar el Parlament de Catalunya, ja va insinuar per on vol anar la seva justícia (i en això hi participà la dreta nacionalista catalana, no obidar-ho): a reprimir qualsevol tipus de manifestació multitudinària que no s’avengui amb les consignes del poder real. I tot, com sempre, basat en interpretacions, exageracions, informes irregulars per no dir altres coses de la Guàrdia Civil, en articles exaltats i mentiders de la premsa de la Cort, i en la ideologia i desvergonya de jutges que es creuen els nous salvadores de la Patria. I preparem-nos, perquè ara ve això dels russos i de la “alta traición“. Veiem i encara veurem coses que mai no hauríem pogut creure. Beure massa vodka altera, en efecte, la percepció i el seny.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Agraïment i comiat

Vaig escriure fa uns dies que durant els darrers mesos havien passat coses. Vull dir: coses en l’àmbit estrictament personal i/o familiar. Sóc conscient que aquí no intreressen. No obstant, pens que qualcú -si és que hi ha qualque qualcú que llegeix de temps en temps aquestes entrades- comprendrà el per què de la present. Vull agraïr la intensa i feliç companyia que durant anys ens han fet dues cussetes: na Pipa (esquerra) i na Lila (a baix), per molt que també significàs una feinada real i contínua tenir-les a cura, atendre-les com s’ha d’atendre sempre els cans que conviuen amb tu, a casa.  Cadascuna era propietat d’un dels nostres fills, na Mar i en Joan, respectivament. També a ells els vull agraïr que ens les cedissin, per les raons que fossin: això no importa ara. Na Pipa i na Lila ens han deixat fa unes setmanes. Ja tenien els catorze o quinze anys habituals en la durada de vida dels cans de les seves dimensions. Ja portaven anys de decrepitud evident o de malaltia diagnosticada. Amb les dues hem passat moltes d’hores i hem fet moltes caminades, També ens han imposat feina i condicions en la vida domèstica. Tot oblidat, excepte al plaer que ofereixen sense esperar res, just un bon tracte i un freqüent intercanvi de mirades amistoses. Només qui ha tengut la sort i la responsabilitat de tenir cans a casa pot saber el dòl que causa la seva mort, i la dificultad que significa haver de prendre la decisió d’acomiadar-se’n mitjançant un sacrifici. Greu dilema! Quan hom perd el seu ca, la seva cussa, hom plora sense conhort, sincera i espontàniament. I l’enyor que ens causa el no tenir-vos ja, Lila i Pipa, el fet de no poder desenvolupar les rutines que ens demanàveu i ens regalàveu, és al principi difícilment suportable. Gràcies Pipa i Lila per la vostra alegre i lleial companyia.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados