Nou curset

Amb un pintor molt jove i molt interessant -pels colors i tons, pels temes, especialment urbans, una de les meves moltes mancances, i per les maneres, noves per a mi: Juan (Herrera) Lara. Fa temps que el seguesc per Instagram. Treballarem un mes amb Venècia, els seus carrers i els seus canals. La primera pràctica, de dimarts passat va ser aquesta, i n’he fet tres versions, de les quals en penjo dues aquí. Són els deures. Demà, més.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Lectures de gener

Vet aquí una relació de primeres lectures d’aquest mes i d’aquest any. El dia és fred, obscur, plujós. Cal ser franciscà: Germà Fred, Germana Fosca, Germana Pluja… D’acord, però jo necessit sentir l’escalfor del Germà Sol i poder caminar pels Germans Camins en la Germana Muntanya… Ho deix. Abans de comentar llibres vull comentar una altra mena de lectures: la de les notícies que, sobre la decisió ja definitiva dels tribunals belgues en relació a una de les extradicions demanades de forma grollera per l’inefable jutge Llarena (i per afegitó pel Tribunal Suprem i tota la tropa espanyolista), es publiquen a la premsa espanyola (aquest adjectiu fa empegueix en aquests casos)… O no es publiquen, amb la qual cosa s’està ocultant una veritat als seus lectors. I quan es publica, el titular és “La justícia belga malinterpreta la legislació espanyola…”. No hi ha manera. Tothom condueix per una via i Espanya ho fa en contra direcció, i resulta que són els altres els qui estan equivocats, els que interpreten malament els senyals de direcció prohibida. No té remei! Gran fracàs de la justícia (?) espanyola convertida en martell polític d’independentistes catalans. Un altre fracàs! A mi em fa vergonya. Quina llàstima de país! Premsa, Justícia, militars… El que han fet els trumpistes als EUA ho veurem no massa tard aquí… Ho deix també. Preferesc llegir Apaches, una altra gran novel.la de l’autor de Warlock i de Badlands, Oakley Hall (Círculo de Lectores/Debate); boníssims westerns, les tres novel.les. I tastar una (incompleta) autobiografia de l’explorador, gestor de fauna (i altres coses) Richard E. Leakey, que trob a la llibreria de segona mà de prop de casa i que edità Salvat, l’any 1989. El llibre porta un ben curiós ex-libris d’Eloy Espinar Salom, amb una clara al.lusió a personatges que apareixen en la literatura del gran Homer. A més, a la llibreria de segona mà hi he trobat una edició del poema Canigó, de Jacint Verdaguer (que ja tenc a casa en una altra format), i que em plaurà rellegir (edicions 62/La Caixa), i també un rar i per a mi desconegut títol: Cuadernos de un mamífero d’Erik Satie (Acantilado), que m’ha semblat molt, molt atractiu. I acab per ara amb Contra el olvido, un recull d’entrevistes de la periodista Lourdes Duran a diferents personalitats publicat pel Cercle d’Economia de Mallorca. Un treball elaborat durant el temps del confinament. Interessant.  Vaig assistir a la seva presentació. L’exemplar del poema Canigó, per cert, és esporgat de la biblioteca de Petra. Mira per on, el fet de comprar-lo sona com un rescat.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Avui, al Bellver

Començam bé l’any: avui dues ressenyes meves que formen una pàgina completa del suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca. Portam retard per mor dels mesos de silenci obligat per mor de la Covid-19, però, poc a poc ens posarem al dia. Cal agrair l’esforç del coordinador perquè així sigui.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Delatora i compassiva

L’aquarel.la, ho he dit tantes de vegades!, és màgica. Té grans poders, per ventura gràcies al seu indiscutible fort component atzarós. I un dels seus poders és el de ser delatora. Posa en evidència irrefutable qui no sap dibuixar. La delació és demolidora, contundent, com podeu veure a baix. Tot i això, l’aquarel.la escampa una misteriosa màgia compassiva sobre els intents de qui la practica amb respecte i entusiasme.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Un apunt

He titulat aquesta aquarel.la “Apunt per a una plaça”. I només és això, un apunt, una nota. Hi provava colors, formes sense límits ni detalls, només amb insinuacions… S’aproxima bastant a allò que m’agradaria saber fer… Aprofit un paper(Arches) ja utilitzat… En fi.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Tractar d’aprendre

Aquesta és la questió: tractar d’aprendre. Fer, revisar, analitzar, acceptar, comprendre, rectificar. Això és: repetir, insistir. La primera aquarel.la de l’any 2021 ha estat aquest urbà:

És rígid, fosc, fred, groller… I la segona, sobre el mateix model (una fotografia d’un carrer de Palma), aquesta, més lleugera i més lliure, amb més improvisació…

Hi ha més bon llum, més equilibri, especialment en la part superior… Es tracta, doncs, de tractar d’aprendre. Davant cada paper en blanc. Com en l’escriptura. Per cert que el primer paper era un Arches de gra gruixat, i el segon un Hanhnemühle, també de gra gruixat.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Cinc proves

Temes, tractaments, papers i dimensions distintes. Tot proves.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Salobrar, una passejada

Una caminada pel Salobrar de Campos té virtuts terapèutiques per a mi. Encara és un lloc on pots trobar-te i sentir-te sol, sense obligacions ni presses. Atent, només, a allò que la Naturalesa vulgui mosrar-te. El Salobrar és un lloc tranquil que ofereix de franc una gran sensació de calma. I possibilitats d’aprenentatge. I observacions naturalístiques. No és poca cosa. Hi vaig anar fa dues setmanes. Feia temps que no visitava aquest espai natural (i tanmateix humanitzat). Hi vaig ser durant unes quatre hores. Feia fred, al principi. Començava el dia. Vaig arribar-hi quan el sol treia just el nas rere l’horitzó de pins i boires. Record que, en un moment determinat, devien ser les onze, ja, es va fer un silenci sobtat. Ja hi feia bon estar; l’aire era teb a bastament per ser comfortable. No bufava vent, en aquells minuts; no xiulaven els aucells i no sentia cotxes de la carretera veïna ni la veu dels galls o les gallines que s’escolten adesiara, provinents de les finques que són a prop de les basses de la salinera… El silenci passà. Com havia vengut. De sobte. Tal vegada era un regal per a mi. No hi havia molts d’aucells. Ni en varietat ni en quantitat. El Salobrar ha perdut, al meu parer, diversitat per mor de la creixent salinització segurament. Hi vaig veure alguns flamencs (pocs), alguns becs d’alena, ànnera blanca, coll-blau, cama-roges, cama-verda, corriols, picaplatges, corb-marí gros, agrons i agrons bancs, juies, un xoriguer, arpelles, busquerets de cap negre, curleres, molts d’ullets de bou esquiterells i una blaveta meravellosa… Poc a poc, la propietat va posar reixes en les entrades dels camins que et permetien, abans, caminar entre els estanys i fer una volta per tot l’espai. I aturar-te a observar la fauna en llocs molt aptes per fer-ho. Poc a poc, la propietat limita el pas. Una llàstima. Entenc que ho faci. Em sap greu que sigui així. Hi havia fang al caminal. Barrelles arreu. Canyar en les voreres. Les aigües embassades. Aucells. I de cop, silenci. Un silenci breu i acollidor, que assossegà per uns minuts les meves incerteses en aquests llargs, llarguíssims mesos de pandèmia.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Lectures per a un Nadal singular

No sé si puc afirmar que La última galopada, una novel.la, un western, de Thomas Eidson (Valdemar), és la millor novel.la de l’Oest que he llegit. Ja sabeu que el tema m’agrada (i m’interessa). És més que una aventura d’indis (els apatxes, en aquest cas) i de colons blancs. També és un western, aquest amb un to i un caràcter molt més clàssics, Cornetas al atardecer, d’Ernest Haycox, un dels més grans i reconeguts, i també populars autors del gènere, sobre els relats del qual se n’han fet moltíssimes pel.lícules. Ambdós llibres formen part de la col.lecció Frontera, de l’editorial esmentada. La remoman sincerament. L’edició és molt bona. Ben enfora del tema i del gènere es troba el llibret de Remei Margarit, La gota de agua del colibrí (Vanguàrdia), que tira, potser sense voler, a manual d’autoajuda. Si només fos això, no m’interessaria per a res. Crec que és alguna cosa més, a banda d’un recull de col.laboracions d’aquesta autora al diari La Vanguàrdia., si no vaig errat. Ho sabré quan el llegesqui. La poesia d’en Miquel Cardell, un autor singular i intel.ligent, i ja molt savi, és sempre una proposta amb sorpresa. No sempre de fàcil lectura: en Miquel té claus d’interpretació del món molt pròpies. En aquest cas es tracta del poemari Els ponts de l’autopista (Adia), nou de trinca. També és d’aquesta editorial Liquidació, una novel.la de Rosina Ballester, autora que desconec totalment. Ni sé qui és ni sé que fa. Una oportunitat, doncs, per salvar-me d’aquesta ignorància imperdonable.  Els dos llibres els he canviat per unes aquarel.les. Gràcies, Pau Vadell. A la llibreria de segona mà -sempre convé fer-hi una passadeta- he trobat un volum de Les màquines de Leonardo. Antologia heterònima, que m’ha semblat una curiositat per explorar. És o sembla que és un recull de textos de diferents autors (molts dels quals tampoc no conec). I el llibre és d’una editorial mallorquina que… desconec també: Casaabierta. Lectures diverses, doncs, per a un final d’any impensable, per a un Nadal que no és com hauria de ser i que, no obstant, és com és i com ha arribat a ser, i punt. No cal fer-ne més comptes. Mentrestant, i amb una gran dosi d’esperança i d’il.lusió, he tornat a comprar al comerç dels xinesos que hi ha just al cap de cantó de davant ca-nostra, una guardiola per posar-hi cèntims per al meu projecte de viatge a peu i en solitari pel Camí de Llevant, un dels Caminos de Sant Jaume. Almenys tenc pensat fer des de València fins a Toledo (i potser, més enllà). No he pogut fer aquesta caminada enguany. Tot m’ha resultat massa confús. Podré fer-la l’any que ve? Tenc la rara i incòmoda sensació d’haver perdut una oportunitat, que vull recuperar abans que no sigui massa tard per a mi… Potser aquest és un pensament erroni i és millor que calli. Sí, durant el 2021 podré caminar molt… un altre pic.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Dues pràctiques del curs amb na Társila Jiménez

M’agrada seguir aquests cursos. Si no ho fes, no practicaria mai temes ni maneres de fer que no són en la meva zona de comfort. M’mposen una certa disciplina, i molta d’atenció. Així que, a seguir. Perquè, aprenc. Aquí tenim dues postals nadalenques suggerides per na Társila Jiménez (en la sessió de divendres passat).

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados