Miquel Rayó

En papers nous, de prova. Un Canson/Guarro i un Hahnnemühle.

Avui, al Diario de Mallorca (gràcies, directora!).

Mentre que passen coses (manifestació a Ciutat amb càrregues policials incloses en el paquet, entrada d’immigrants a Ceuta, incendis forestals pavorosos, el debat sobre l’emergència climàtica, el genocidi interminable, la política miserable aquí i arreu…), pintam (i escrivim) quan podem. Aquestes dues aquarel.les són de fa tres dies (si no vaig errat, perquè amb tot l’anterior ja perd el fil dels esfeveniments):

També he dit que escrivia. Intent posar punt i final a un quadern de haikus començat l’any 2019… Com passa el temps. Ja falta poc per poder posar-hi el darrer poema. Cal ser constant, saber centrar l’atenció…

Amb això (quasi) està dit tot. Titulars al Diario de Mallorca d’avui, en la crònica de Pere Morell sobre la manifestació d’ahir, dia 26.

La Policía Nacional convierte en violenta una protesta pacífica contra la saturación turística en Mallorca / Los cuerpos policiales reventaron una manifestación que, hasta su intervención, fue demasiado tranquila para los intereses del Govern. Las cargas y los incidentes deslucieron una marcha con un ambiente muy alegre y animado, en un día en el que incluso el tiempo y las bajas temperaturas acompañaron.

Són professionals de l’aldarull, de la provocació i de la porra. Com deia no sé qui, són ells els qui alteren l’ordre públic. Allà hi havia nins, persones majors i més d’una persona amb necessitats especials de locomoció. No els importa res. Obeir ordres? De qui? O actuen pel seu compte per desprestigiar els moviments ciutadans, perquè se saben impunes? Ho rebla en Matías Vallés amb el seu article: “Una gran manifestación en paz, y luego llegó la Policía / PP/PSOE insisten en criminalizar a las víctimas mallorquinas del turismo“.

Almenys pels colors, exagerats. Una segona se’n va anar de cap i esqueixada a la paperera.

El periodista Lluís Amiguet entrevista a La Contra de La Vanguàrdia d’avui a Rafael Luque, astrofísic, el qual declara aquesta evidència que no tenim present gairebé mai: “De nit passen constantement satèl.lits que interrompen les nostres observacions i la contaminació llumínica ens deixa sense el dret elemental a l’obscuritat… Les espècies nocturnes pateixen i les plantes generen menys oxígen, i nosaltres perdem el dret com espècie a contemplar un cel fosc”.

Què bé que qualcú ens recordi aquest dret elemental! Encara que és cert que en la fosca, temps era temps, hi pul.lulaven les feres predadores…, i encara ara ho fan en certs llocs del món.

Després de passar uns dies vora el mar a ca uns bons amics, tornam a casa i recuperam la rutina. Fer les quatre tasques domèstiques imprescindibles -entre elles, regar les plantes que pateixen una calor i una sequera foramida, recollir les correccions per a un text que editam un equip d’amics per a homenatjar un bon company desaparegut (aviat en parlaré d’això, d’aquest projcte), posar la rentadora i estendre la roba, etcètera. Horabaixa, he pintat aquestes dues aquarel.les (naturalment sense cap model previ). D’una n’oferesc un detall.

Sí: matonisme. Fer les coses per intimidar, amb abús de poder, sabent-se impunes, proveïts de poders que no poden ser discutits, “por cojones”… I gairebé sempre exercit sobre el dèbil. Mai contra els poderosos. Dues mostres més que recents.

Primera mostra: l’amnistia. Segona mostra: les detencions de dues activistes per la Guàrdia Civil a Santa Maria. Detingudes i emmanillades! Per cert, aquestes detencions es varen fer”d’ofici” o amb autorització judicial? Quanta diligència en aquest cas!

Doncs, jo no deixaré d’anar a la manifestació de dia 26 de juliol, a Palma. Cal posar límits! Fa molt de temps que se sap.

Feia quasi dues setmanes que no pintava. I es nota! Avui he fet quatre aquerel.les per escalfar motors. Una anirà directament a la paperera després d’usar-ne el revers. Aquestes són les altres tres, simples pràctiques: