Archivo de la categoría: Sin categoría

Mentre que llegesc llibres nous o no tan nous, intent practicar amb l’aquarel.la cada setmana, els horabaixes que puc. I també intent escriure els matins. Perquè tenc textos per acabar, per revisar o per completar, i fins i tot tenc … Sigue leyendo →

La novel.la Ràbia (Proa, 2022) d’en Sebastià Alzamora és excel.lent. D’ell m’agradaren al seu moment Crim de sang i sobretot Reis del món, boníssima novel.la, també, admirable. Vaig amb retard, però, a l’hora de llegir el seu treball literari. Seguesc, això sí, la … Sigue leyendo →

Pint, aquests dies, per amollar la mà. Potser no sé fer cap altra cosa. Fer el gest, almenys, de la llibertat. Per aparentar ser lliure de fer el que hom vol fer (o només pot fer, en realitat). Per si … Sigue leyendo →

Després d’unes setmanes molt ocupades en afers familiars i domèstics, tornar a pintar és com un exercici d’humilitat: cal començar gairebé de zero. Ahir horabaixa ho vaig provar. Excepte alguna cosa que he llençat directament a la paperera, aquests són … Sigue leyendo →

Tenir un lloc reservat en una prestatgeria de la casa d’una bona amiga escriptora és el regal que en aquest cas em dóna l’aquarel.la. Sé que, a més, ella hi té desat qualque llibre meu: un altre regal, doncs. Ser … Sigue leyendo →

Variacions sobre dos temes: posta de sol en la muntanya i els prats de davant de la Casa dos Guixos.

Aquesta notícia publicada en un digital resumeix el fet trist del que he parlat en l’entrada antrior. En Pere era un amic meu de joventut i de sempre. Difícilment l’oblidaré. Ell em va portar a fer sa Fosca… Amb això … Sigue leyendo →

És millor, però, parlar de Requeixo de Manzaneda (Ourense) on hem pogut passar tres setmanes d’una certa pau (ja contaré més endavant en una entrada nova què va impedir que fos completa, la pau: un fet molt trist amb un … Sigue leyendo →

El jutge Marchena és un personatge nefast i nefand per a la democràcia (?) espanyola. Al nivell d’Aznar. Amb ell, no ha d’oblidar-se, el PP volia controlar el Suprem “por detrás”. Ho fa descaradament: Marchena controla la sala segona del … Sigue leyendo →

“Los intelectuales liberales se ven a sí mismos como héroes de la libertad en tiempos de polarización. Pero la realidad es más prosaica: son los tontos útiles del posfascismo” escriu Alfredo Gonzalez Ruibal en un article a Público d’avui: Los … Sigue leyendo →