Archivo de la categoría: Sin categoría

Es tracta d’això, i d’esperar pacientment els esdeveniments del mes vinent, novembre. No és un temps feliç. I de cada dia fa més vergonya haver de pertànyer a l’estat espanyol, incapaç de resoldre un conflicte si no és a cops … Sigue leyendo →

Més pràctiques, i més proves: diferents estils, diferents eines i processos, diferents papers (Arches de grams diferents, Schut)… Un paisatge camperol (poc habitual en el meu treball, i que prové de les pràctiques que ens recomanava fer na Idoia Lasagabaster … Sigue leyendo →

No hi ha manera! Una mala fotografia (qualque dia, ho prometo, faré de canviar-la) per a la ressenya d’avui al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca. Un llibre preciós de veres. Me sap molt de greu, Andreu, bon amic, … Sigue leyendo →

De fa una setmana, és aquesta aquarel.la, just d’abans de partir a caminar amb na Xon i amb alguns amics i amigues per la Rota Vicentina, al sud-oest de Portugal. Una excursió preciosa de la qual parlaré en una nova … Sigue leyendo →

Aquest, en paper Arches de 18 x 26, i de 185 gr., gra gruixat.

Aquest cap de setmana he assistit a un curs d’aquarel·la impartit per l’aquarel·lista na Idoia Lasagabaster al taller de n’Aina Amengual i en Jaume Gual a Sa Cabaneta. Ha estat, per a mi, i crec que per a tots els … Sigue leyendo →

Sí, disculpau-me per l’equivocació amb el nom de l’autora. On diu Maria Carme Roca ha de dir, en aquest cas, Maria Mercè Roca. Ho sento molt. Què pensava, jo, quan escrivia la ressenya d’aquest boníssim llibre, tan positivament veterà? I … Sigue leyendo →

Seixanta-set. 67 anys. És inútil comentar la celeritat amb què el temps passa, perquè encara me veig com aquell nin que als estius es passava hores i hores al porxo del terrat de la casa on vivíem observant el vol … Sigue leyendo →

Feia dues o tres setmanes que no tocava els pinzells. Entre lectura i lectura, cal trobar temps per practicar paisatges, el tema que per ara més m’interessa de l’aquarel·la. Aquests tres són de despús-ahir i d’ahir.

La llibreria de segona mà que hi ha prop de ca-nostra és com la cova d’Alí Baba -o com sigui que s’hagi d’escriure el nom d’aquest famós lladre de rondalla persa o àrab. És plena de tresors. O de peces … Sigue leyendo →