Archivo de la categoría: Sin categoría

Continuam practicant degradats i paisatges simples en papers usats. Ahir em sortiren aquests.

No haurien d’importar-me, perquè en veritat no importen, ni d’importunar-me, però no aconseguesc tenir-los en un segon pla. Els assumptes domèstics sempre em distreuen i sovint em posen de mal humor: avaries, compromisos, reparacions, comptes, canvis -com ara el canvi … Sigue leyendo →

Intent aplicar el que ens suggereix i ensenya el mestre Roberto Barba, les classes del qual he començat a seguir. Naturalment, per fer aquestes pràctiques aprofit papers usats, crec que tots són Arches, i com que són retalls de papers … Sigue leyendo →

Per llegir: l’article de n’Anton Losada a El Diario d’avui. Entre d’altres fiblades, aquesta: “Ahora ya sabemos que la muerte tiene un precio en España: tres veces el alquiler que pagas hoy. No lo olviden cuando escuchen a alguno dar … Sigue leyendo →

Sí, les aquarel.les de la setmana passada, incloent-hi les dues primeres pràctiques que faig de les classes virtuals que ara seguesc amb el mestre Roberto Barba, molt ben pensades i desenvolupades. De moment hem hagut de fer un degradat monocrom, … Sigue leyendo →

I parlant de l’Albufera, vet aquí aquest anunci. No us perdeu la projecció: promet qualiltat i interès.

Ahir, dia de sant Miquel, que no sol celebrar ni tampoc l’aniversari, vaig regalar-me una passejada per s’Albufera. Sembla mentida com ha canviat aquell espai i l’ús que se’n fa. Qui ens ho hauria dit fa cinquanta anys, quasi seixanta… Vaig … Sigue leyendo →

Mentre que llegesc llibres nous o no tan nous, intent practicar amb l’aquarel.la cada setmana, els horabaixes que puc. I també intent escriure els matins. Perquè tenc textos per acabar, per revisar o per completar, i fins i tot tenc … Sigue leyendo →

La novel.la Ràbia (Proa, 2022) d’en Sebastià Alzamora és excel.lent. D’ell m’agradaren al seu moment Crim de sang i sobretot Reis del món, boníssima novel.la, també, admirable. Vaig amb retard, però, a l’hora de llegir el seu treball literari. Seguesc, això sí, la … Sigue leyendo →

Pint, aquests dies, per amollar la mà. Potser no sé fer cap altra cosa. Fer el gest, almenys, de la llibertat. Per aparentar ser lliure de fer el que hom vol fer (o només pot fer, en realitat). Per si … Sigue leyendo →