És complicat, de Pasqual Alapont

El veterà autor del País Valencià escriu amb un ús mesurat i perfectament comprensible de locucions i mots valencians: panderola (cuca molla), fer bótes (fer moquets), bonegar (renyar), cosquerelles (pessigolles)… El text és ric, doncs. I el contingut és d’un grandíssim atractiu, sobretot pel mode com està exposat. Poques vegades la violència de génere ha trobat una expressió tan emotiva, delicada. L’expressió “És complicat”, que dóna titol al llibre, resumeix el desconcert que el protagonista viu entre oncles, el pare, mestres, veïns, col·legues escolars, policies, terapeutes, com si fos un fràgil estel de paper i canyes llençat sense fil a l’oratge borrascós. Ell viu amb desolació, realment confús i sol, els efectes de l’experiència traumàtica que sens dubte marcarà per a sempre la seva vida. Els adults que l’envolten no estan menys desconcertats. Contat minuciosament des d’una percepció especial, des d’un seny precoç i extremadament sensible. Versemblant, commovedor. Romandrà. Espero.