Platero y yo, de Juan Ramon Jiménez

Llenguatge. Bellesa literària. Lèxic. Pausa. I després, l’evocació, els paisatges, els detalls, la tendresa, el lleuger humor quasi voladís, els pocs personatges humans, una certa crítica social… Una obra mestra, incompresa encara per molts de lectors. Sovint escolto aquesta frase: “No se com els nins el poden entendre” o aquesta altra “No se que hi trobes”. Intento respondre que es un llibre de llengua poderosa, que no cal comprendre sempre els textos, sinó llegir-los i escoltar-los interiorment, que hi trobo melancolia, assossec, densa ximplesa, excel·lència. No es poca cosa. Es obvi que no es un llibre d’acció, sinó de contemplació. Hi ha lectures infantils en llengua castellana de superior intensitat i de superior dinamisme. No n’hi ha cap amb tant càrrega poètica. Seguirà recomanada amb prevencions.  Jo la recomano amb fermesa.

Los comentarios están cerrados.