Miquel Desclot

Un mestre, també. Especialment, pel seu risc en la poesia per a infants. Veterà. Autor rigorós. Recordo una adaptació de La flauta màgica, i versions d’altres òperes o drames. Recordo un indi, Itawa, que imagino descatalogat. Començava aleshores. Recordo El bestiolari de la Clara, Música, mestre, El domador de paraules… Més poesia, per favor, mestre Desclot.

Los comentarios están cerrados.