Archivo mensual: diciembre 2025

Ni els replicants de Blade Runner han vist allò que ja veim o veurem els humans en els propers anys o potser mesos, perquè tot va tan accelerat que els pronòstics sobre allò que ha de venir sempre faran curt… … Sigue leyendo →

Entretengut en altres assumptes -els domèstics, els compromisos, les aquarel.les, el lawfare (o com s’escrigui), més lectures, un poc -massa poc!- d’escriptura, la follia desfermada dels liders mundials i locals, la política assassina i impune que s’escampa com una taca … Sigue leyendo →

No vos heu de distreure amb la renglera de diccionaris auxiliars en castellà, català, anglès i francès que podeu endevinar en el prestatge inferior d’aquesta fotografia. Ni tampoc amb els títols tan diversos dels llibres que reposen en el prestatge … Sigue leyendo →

Que no hi ha lawfare (o com dimoni s’escrigui)? No n’hi ha? Vegeu aquest article i només podreu dir “Quines coses que passen!”. Posam messions, ja que hi som, que aviat hi haurà una filtració amb dades dels comptes del … Sigue leyendo →

No anam… O anam de rota batuda. Vaig dir fa uns dies que estava eixut de paraules, que era incapaç d’escriure aquí alguna cosa dels dos bons amics morts tan recentment, en Xisco Avellà i n’Anthony Bonner, veteraníssims del GOB, … Sigue leyendo →

En canvi, aquesta periodista, Elisa Beni, considera que la sentència és incontestable i, aferrau-vos!, un model de lògica que la tranquil.litza. No ho entenc, això de la lògica aquesta que a mi em fa tremolar de por: qui va fer … Sigue leyendo →

Un altre paisatge amb ocres, d’ahir. En paper Arches de 31×41 cm i gra fi.

D’un article d’Anton Losada a El Diario: “El Supremo ha cantado gordo: ¿Cómo que “el fiscal o alguien de su entorno”? ¿No saben quién y cómo exactamente, a pesar del “cuadro probatorio sólido, coherente y concluyente”? Esto es derecho penal, … Sigue leyendo →

Incapaç d’escriure aquests dies un recordatori en homenatge a en Xisco Avellà, que va morir fa una setmana, ens arriba ahir la notícia igualment desoladora de la mort d’Anthony Bonner. Dos boníssims amics, persones admirables, bones, intel.ligents, de bon humor, … Sigue leyendo →

La Muntanya de l’Ànima (Columna, traducció de Pau Joan Hernández i Liao Yanping) és el títol d’un llibre mal de qualificar de l’autor xinès -i també pintor!- Gao Xingjian. Vaig comprar l’exemplar que tenc a casa l’any 2001. L’autor havia rebut … Sigue leyendo →