Carta al rei, de Tonke Dragt

El ritme d’aquesta narració d’aventures cavalleresques és exemplar. Poques novel·les poden sostenir la inquietud i l’interès del lector jove durant tantes pàgines sense que hi hagi trons, aparicions, romanços ardents, fades o dracs. Per això no podem dir que sigui espectacular. Just hi ha homes, dones, cavalls. Muntanyes, planes, rius, valls, posades. Una llarga caminada. Una missió. Molts d’obstacles. Algunes ajudes. Grans ingredients. Perfecta dosificació. Carta el rei és realista (o no és de fantasia). L’acció transcorre en una Edat Mitjana idealitzada, amb cavallers, escuders, camperols, ermitans, senyors de castell amb la seva dama, jovenetes filles d’aquests senyors… I transcorre en països amb noms sonants i evocadors com Dagonaut, Unauwen, Eviellan… Els noms dels personatges no ho són menys. Edwinem és el cavaller més estimat, el més admirat, el més noble. I el que és traït. Vet aquí una ficció del tot versemblant. Lectura plàcida i alhora addictiva. No llegir aquest llibre és imperdonable. Té una segona part: Los secretos del bosque salvaje (no editada, que jo sàpiga, en català).

Los comentarios están cerrados.