El tigre de Mary Plexiglàs, de Miquel Obiols

Absolutament innovadora al seu moment (1987), penso que aquesta narració quasi autobiogràfica d’una adolescent inquieta i confusa, o no tan confusa si bé es contempla, encara ha de tenir interès. La protagonista és molt intel·ligent, hiperactiva verbalment, espontània, impulsiva, sensible, feridorament sincera. El relat és divertit, imaginatiu, amb esclafits de creativitat i de simpatia. Tracta els tòpics adolescents femenins (i de tot gènere) amb un humor savi i envejable, encara no igualat al meu parer. De fet, penso que és inimitable. La recomano. Hi ha edicions més actuals que potser encara rodolen per les llibreries. Mary escriu secretament unes cartes contundents a destinataris diversos: el diccionari, la “taca” (la menstruació), familiars, militars… Ella no envia mai aquestes cartes, i amenaça de mort o d’invisibilitat qui les llegeix. Atrevit. Provocador:  “JO, MARY PLEXIGLÀS, / de catorzequinze anys d’edat… , / DECLARO:  / Que porto el Tigre molt dintre meu / i és com si fos jo mateixa.”

Los comentarios están cerrados.