Pinotxo. Història d’un titella, de Carlo Collodi

Si qualcú vol conèixer els secrets de la bona literatura per a infants, la resposta és en Pinotxo: sorpresa contínua, acció trepidant, humor, complicitat, sinceritat absoluta, personatges propers, frases i capítols breus, llenguatge directe, alhora realista i fantasiós i màgic, oposicions còmiques, o no, entre els personatges, corregudes, adversitats, animals que parlen, temptacions, cops, dolenteries, pors, bones intencions posposades o oblidades aviat, emocions que no es contenen, conductes impulsives i sovint contradictòries, situacions canviants, l’engany que sedueix, la violència… La mort, i tot. Mor el grill. Mor una merla consellera. Mor Pinotxo (tot i que reviu)? Advertim tot d’una que les imitacions són inútils. Pinotxo és únic. És, només, un tros de fusta modelat per un vell artesà pobre i vestit amb “un vestidet de paper florejat, un parell de sabates d’escorça i un barret de molla de pa”. Però, és també un mite universal. No hem de cometre l’error de creure que el coneixem a bastament.

Los comentarios están cerrados.