Kim, de Rudyard Kipling

L’Índia colonial, victoriana. Sí. Però, també l’Índia que, malgrat estar sotmesa a l’imperi britànic, fa la seva vida d’acord amb les seves religions i tradicions, i marxa tanmateix indiferent a tota imposició. De fet, hi ha una imatge impactant de la peregrinació dels protagonistes cap a les muntanyes en una cerca espiritual que desvetlla i oculta alhora molts d’assumptes. És un moviment imparable i confús de gent. Kim va i ve entre la gent. Kim és una gran novel·la. L’argument gira entorn del conflicte entre Anglaterra i Rússia per dirimir qui ha de controlar el subcontinent, i també l’Àsia Central (Afganistan, per exemple). És el Gran Joc. Kim juga en aquest joc com un espia. És blanc, però, sembla un hindú. Podríem dir, doncs, que és un relat d’espies. Però és molt més: és un relat amb l’Índia, escrit des d’un gran amor i un gran coneixement de l’Índia. La relació positiva entre Kim, un nin anglès, orfe, i un lama simbolitza potser el diàleg que l’autor hauria volgut que existís entre anglesos i hindús. La versió en català ja és difícil de trobar.

Los comentarios están cerrados.