Miquel Rayó

D’ahir horabaixa

admin — Sat, 14 Nov 2026 17:32:19 +0000

Quatre pràctiques -amb humitat- de paisatges fent ús només de tres colors i la seva mescla en diferents proporcions: un blau, un terrós i un groc. Vaig optar per fer-los petits, els quatre junts en un full de 36×51 cm., i així poder veure on cometia els principals errors per tractar de corregir-los. De les quatre, pens que la millor és la que ocupa l’angle inferior esquerre. El paper és Arches (en aquest cas, de gra fi). Potser és el paper que resisteix millor tanta d’aigua.

Mentrestant, aquests dies, llegesc un poc (una biografia: Concepción Arenal, d’Anna Caballé, publicada a Taurus) o el relat, molt ben escrit, Hija del Norte d’Edith Pattou, errata naturae o el recull variat La vida no són matemàtiques, de Joan Miquel Oliver, a La Magrana), i escric noves pàgines en dos o tres projectes dels quals ja en parlaré al seu moment. Hi ha més coses, per sort.

Convé treure els paraigües

admin — Mon, 09 Nov 2026 16:45:54 +0000

En la primera plana d’avui d’un diari conservador (això ja és un eufemisme generós) s’hi destaca un comentari d’en Fernando Savater (amb foto) en el sentit que ell no té por de l’extrema dreta, sinó de l’extrema esquerra “de este gobierno“. Això és pensat, cregut i dit per un catedràtic d’Ètica de la Universitat espanyola, i alhora divulgador de l’ètica amb llibres seus que varen tenir repetides edicions de distribució sobretot escolar… D’ell només en conserv La infancia recuperada. Aventur que serà l’únic que quedarà de tot el que ha fet en Savater. I hem sabut aquests dies que una de les primeres mesures que proposarà na Cayetana Álvarez de Toledo i etcètera serà llevar els “pinganillos” a les Corts, perquè l´ús de les llengües oficials que no són la castellana “divideixen els espanyols”. Aquest és el nivell del debat, doncs: aquesta és l’expressió més clara del nacionalisme espanyol de sempre, supremacista i excloent, a una passa del colpisme (si més no favorables al colpisme judicial, com hem pogut veure els darrers anys). Clar que ella, ni aquell, no s’hi veuen… Els dos son defensors de la llibertat, diuen… No es veuen xenòfobs, ni racistes, ni homòfobs, ni franquistes, ni nacionalistes… El pensament d’aquests dos personatges és un manifest justificatiu perquè l’extrema dreta torni a ensenyorir-se de l’estat espanyol, que només pot ser tal com ells el pensen. No son els únics: azúas, aguilós, pérezreverteres, cebrianes, caños, cercas, jaumes… Quants d’intel.lectuals espanyols suposadament progressistes s’han transformat en extremistes justificadors de la dreta més idiota i agressiva espanyola? Tots, quan escriuen o parlen, ho fan des d’una superioritat intel.lectual, potser òbvia en els seus quefers, però inexistent en les seves opinions de taula de taberna. Què hi farem? D’en Savater qualcú en farà un estudi qualque dia, si no s’ha fet ja: ha passat de l’anarquisme juvenil a la vellesa consentidora del feixisme. Recordem Tamames: un altre cas de paradigma! Tornam vells i alguns envelleixen malament, molt. Basta dir que Savater ha passat d’escriure i pontificar a El País a fer-ho a The Objective! Com tants d’altres. De la segona que n’hem de dir? És vella per naturalesa. Tanta ignorància seva del que podria ser Espanya no pot ser superada. Perilla, per això, que ens la facin ministra… de Cultura! Convé tenir els paraigües a l’abast de la mà.

Ses Fontanelles

admin — Mon, 09 Nov 2026 13:03:46 +0000

Confés amb certa vergonya que mai no havia anar a Ses Fontanelles, el que queda d’una zona humida darrera la platja de Can Pastilla (amb l’aeroport ben a prop). No hi havia anat mai prismàtics en mà. I això que he participat en les campanyes desenvolupades pel GOB per a aconseguir la seva protecció i restauració. Em va agradar molt anar-hi. Em va agradar el que hi vaig veure, sobretot el que hi vaig poder pre-veure de possibilitats de recuperació i de gestió. No em va agradar veure que està totalment tancada amb reixat i l’única porta que hi dona accés -passeig de ses Fontanelles, ammb horaris expressats en un cartell– estava també tancada malgrat que ja era en una hora inclosa en l’horari d’obertura. Així tractam les coses de la naturalesa a Ciutat, a Mallorca, a les Balears… Una llàstima! Vaig fer-hi aquestes observacions ornitològiques: més de 40 sebel.lins (junts!) i alguns en vol, busqueret de cap negre, busqueret de capell, mèrlera, tórtera turca, tudó, rossinyol bord, vitrac, teulader, gafarró, cadernera, titina blanca, ullet de bou, estornell, ropit, i dos agrons. Segur que qualque espècie em va passar per malla. Si hi hagués alguna bassa, un canal, una llacuna…, la llista podria ser molt més completa. Hi ha joncs, tamarells, canyes, i les plantes típiques dels espais humits… Per què no es restaura? Costa molt? No ho crec. I la taxa turística…? No es vol fer, la restauració. No interessa prou. Seria un lloc preciós. Per què estava tancat i sense ningú per obrir…? S’hi podrien fer visites guiades, activitats escolars, llistes d’observacions, passejades… Pens en La Gola de Pollença, un bon exemple. Segurament a ses Fontanelles es crea alguna bassa prou gran quan plou… No sé -ho miraré- si qualque torrent hi passa o hi aboca l’aigua…

De cinc en salvam, de moment, tres

admin — Mon, 09 Nov 2026 12:50:59 +0000

Les tres que penj a continuació. Les altres dues proves han anat directament -i amb frustració- a la paperera. Cal ser pacient i sobretot constant. Ho serem.

Procrastinar

admin — Fri, 06 Nov 2026 06:58:53 +0000

Surt publicat avui al Diario de Mallorca aquesta opinió meva, de títol Procrastinar. Cal insistir, encara que ens pugui semblar que feim retxes en l’aigua. En qualsevol cas, gràcies a la directora del diari per considerar oportuna la reflexió.

Tres d’ahir, entre lectures i escriptures

admin — Wed, 04 Nov 2026 12:33:09 +0000

He llegit aquests dies el nou llibre de n’Eduardo Jordà, molt ben escrit com sempre, sobre Bob Dylan: Número cero, i he rellegit Tipos de agua de n’Anne Carson. He llegit també el nou poemari d’en Miquel Bezares i el nou text d’en Joan Miquel Oliver…, i alguna altra cosa. Escric ara un projecte nou. I en repàs un de vell. Mentrestant, vaig fent aquarel.les. Aquestes son d’ahir mateix. No aturar és virtut o vici?

Dues d’ahir, diumenge

admin — Mon, 02 Nov 2026 08:36:07 +0000

Entre correcions de text i qualque breu caminada per la Serra, seguesc pintant. Ahir vaig provar de fer flors i un paisatget dels meus. Promet, però, que no veig les flors quan les pint. No les sé treure ni per descomptat copiar de la realitat. En les taques no les endevin ni me les puc imaginar: això fa, com pot suposar-se, molt difícil que me surtin mitjanament bé. A banda, el paper que vaig usar no era dels que utilitz habitualment (Hahnemühle, Arches, Saunders…).

I dues més

admin — Sat, 31 Oct 2026 12:15:25 +0000

És evident que em falta molt de camí per assegurar mínimament l’ús correcte de l’aigua i adquirir la pràctica de les mescles. Ahir vaig comprar d’urgència un tubet petit de siena torrat. Doncs, resulta que no és prou “delicat”, i això és perquè el tubet no és d’una marca prou bona. Està bé, es pot usar i de fet l’usaré fins que s’acabi el pigment, però no juga bé en les mescles, no resulta pràctic: vol dominar-les i en veritat les embruta més que trencar-les simplement. Tampoc no he aconseguit fer bons verds. Tenc quatre grocs: llimona, cadmi, nàpols i ocre groc… Però, per fer un verd vibrant de bon de veres, il.luminat i viu, potser hauria de tenir un groc com l’or quinacridona… En fi, aprenentatges continus. Aquestes dues són d’ahir; una, amb casetes, del curs que seguesc. Vull repetir-la, perquè el paisatge original fotografiat és molt interessant.

Les pràctiques d’ahir

admin — Fri, 30 Oct 2026 07:54:54 +0000

Vaig fent. El professor, Roberto Barba, domina -això és obvi- la tècnica. Seguir-lo no és fàcil, i no és per culpa seva: és un bon mestre i molt generós en les explicacions i propostes i consells. Aquestes dues pràctiques són d’ahir horabaixa. Tractam els degradats i les valoracions tonals. Mare meva!

Nou llibre!

admin — Tue, 27 Oct 2026 10:59:30 +0000

Quina il.lusió, publicar un llibre nou! I quanta responsabilitat, també! Es tracta d’una nova incursió en el món i en la història de l’excursionisme i del muntanyisme local. El títol i el contingut són, ja ho haureu percebut, molt ambiciosos. Esper no defraudar. I esper també no ferir susceptibilitats. He fet el que he sabut i pogut, com sempre amb l’esperança de posar-hi el millor que puc oferir, sobretot passió i sinceritat. Siau benvolents! El títol, ho podeu veure en la portada que reproduesc, és Models d’excursionisme i muntanyisme a Mallorca durant el segle XX. L’edició és de Lleonard Muntaner, Editor, a qui agraesc que a poc a poc hagi iniciat i mantingut una via de publicacions relatives al tema: voldria que altres autors i autores s’hi afegissen aviat. He de donar especialment les gràcies a na Maria Muntaner i a en Xisco Carrascosa per l’atenció amb què han tractat el meu original (i la meva persona). També exprés infinites gràcies a n’Eduard Moyà, professor, erudit i muntanyenc, que ha sabut fer un pròleg generós envers el meu treball i sens dubte estimulant per als possibles lectors i lectores. El meu agraïment s’eixampla a la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada, i especialment al seu president, en Xisco Fanals, que ha donat suport a l’edició, i a en Tomeu Tomàs, director del Colonya Palma Muntanya Film Fest, que sempre m’ha permés difondre les meves curolles. En fi: estic content. I agraït. A partir d’ara cal treballar en la presentació i en la difusió. Ja avisaré al seu moment. Endavant, doncs!