Miquel Rayó

Documental sobre s’Albufera

admin — Wed, 30 Sep 2026 07:47:30 +0000

I parlant de l’Albufera, vet aquí aquest anunci. No us perdeu la projecció: promet qualiltat i interès.

Sant Miquel

admin — Wed, 30 Sep 2026 07:44:50 +0000

Ahir, dia de sant Miquel, que no sol celebrar ni tampoc l’aniversari, vaig regalar-me una passejada per s’Albufera. Sembla mentida com ha canviat aquell espai i l’ús que se’n fa. Qui ens ho hauria dit fa cinquanta anys, quasi seixanta… Vaig fer un apunt ràpid a l’aquarel.la, que penj aquí amb aquarel.les de fa uns pocs dies. No estic al marge del que passa en l’àmbit polític… Certament fastigós. El mercat sol, deixat a lloure, no funciona. És criminal: això ja se sap. Són criminals, rectific, els qui se’n aprofiten.

D’ahir

admin — Wed, 23 Sep 2026 08:13:44 +0000

Mentre que llegesc llibres nous o no tan nous, intent practicar amb l’aquarel.la cada setmana, els horabaixes que puc. I també intent escriure els matins. Perquè tenc textos per acabar, per revisar o per completar, i fins i tot tenc alguna idea per començar -o intentar-ho- qualque nou text. També esper novetats editorials, que em plaurà comunicar-vos aviat… Tot això sempre fa il.lusió. I alhora provoca una certa inquietud -excepte la lectura, potser. Recoman, per cert el nou llibre de na Lucia Pietrelli, Vestigis. Laberint amb pare en flames (adia, 2026), escrit amb intel.ligència i amb una serena emoció. I també vull recomanar el no tan nou (juny d’enguany) recull de textos que en Pere Estelrich ha reunit a Cròniques Wagnerianes (Documenta Balear, 2026), una lectura molt agradable dels treballs d’aquest gran divulgador i activista cultural. A continuació, les tres proves d’ahir:

Excel.lent

admin — Sun, 20 Sep 2026 16:05:31 +0000

La novel.la Ràbia (Proa, 2022) d’en Sebastià Alzamora és excel.lent. D’ell m’agradaren al seu moment Crim de sang i sobretot Reis del món, boníssima novel.la, també, admirable. Vaig amb retard, però, a l’hora de llegir el seu treball literari. Seguesc, això sí, la seva feina d’analista a través dels seus articles a la premsa. Ho fa molt bé, amb compromís i encert. Ahir vaig anar a cercar el llibre Ràbia a la biblioteca de s’Escorxador, la de nom Josep Maria Llompart, de la qual en sóc usuari des de fa molt de temps. Demà podré tornar-lo. Satisfet. Perquè Ràbia es llegeix aviat, té una prosa fluïda i alhora plena de sentit, viva, sincera. El que conta sembla anar passant davant dels teus ulls, i del teu sentiment alhora de complicitat i d’estranyesa, com l’aigua d’un torrent… El que hi descriu, però, és desolador: en el fons és el que el model turístic ha fet de bona part de l’illa. I de molts de nosaltres. S’hi expressa un desconcert majúscul. Les passejades amb na Taylor, la cussa del protagonista són riques amb detalls, autèntiques. No en diré res més: recoman la lectura de Ràbia. L’escena final en un escenari impensat, i tan real, és gairebé premonitòria… Aquests dies, n’Alzamora ha estat premiat amb el Premio Nacional de Poesía pel seu darrer treball poètic, que no conec encara. Perquè no puc estar al dia. M’és impossible fer la lectura de tot el que es publica, per molt que voldria fer-la. Enhorabona, doncs, pel premi, Sebastià. I sobretot pel teu quefer. Ara toca na Lucia Pietrelli, i en Pere Antoni Pons, i Evi Wyld, i…

Per amollar la mà

admin — Sun, 20 Sep 2026 15:40:26 +0000

Pint, aquests dies, per amollar la mà. Potser no sé fer cap altra cosa. Fer el gest, almenys, de la llibertat. Per aparentar ser lliure de fer el que hom vol fer (o només pot fer, en realitat). Per si fos poc, ara veig que les fotografies no són del tot bones…

Setmanes

admin — Wed, 16 Sep 2026 10:52:03 +0000

Després d’unes setmanes molt ocupades en afers familiars i domèstics, tornar a pintar és com un exercici d’humilitat: cal començar gairebé de zero. Ahir horabaixa ho vaig provar. Excepte alguna cosa que he llençat directament a la paperera, aquests són els resultats que em causen massa empegueïment:

Tenir un lloc on recerar-se

admin — Sat, 12 Sep 2026 18:07:15 +0000

Tenir un lloc reservat en una prestatgeria de la casa d’una bona amiga escriptora és el regal que en aquest cas em dóna l’aquarel.la. Sé que, a més, ella hi té desat qualque llibre meu: un altre regal, doncs. Ser allà és ser en un bon recer. No m’hi arribaran les barrumbades.

Les aquarel.les de Requeixo

admin — Fri, 04 Sep 2026 11:02:27 +0000

Variacions sobre dos temes: posta de sol en la muntanya i els prats de davant de la Casa dos Guixos.

Se’n va un amic…

admin — Fri, 04 Sep 2026 10:53:02 +0000

Aquesta notícia publicada en un digital resumeix el fet trist del que he parlat en l’entrada antrior. En Pere era un amic meu de joventut i de sempre. Difícilment l’oblidaré. Ell em va portar a fer sa Fosca… Amb això està dit, gairebé, tot. No puc ara afegir cap altra cosa.

Requeixo

admin — Fri, 04 Sep 2026 10:50:12 +0000

És millor, però, parlar de Requeixo de Manzaneda (Ourense) on hem pogut passar tres setmanes d’una certa pau (ja contaré més endavant en una entrada nova què va impedir que fos completa, la pau: un fet molt trist amb un final encara més trist). En aquestes setmanes hem desat la casa on hem estat, hem fet alguna caminada breu (també hi fa calor), he pintat alguna aquarel.la, he llegit… I he participat en una activitat ornitològica ben interessant, durant la qual he après dades sobre una espècie preciosa: el rabirubio, o sigui el coa-roja (Phoenicurus phoenicurus), que nia molt bé en les “soutos” de castanyers (deveses) de la zona. Va ser molt instructiva i agradable, l’activitat.