Convé treure els paraigües

En la primera plana d’avui d’un diari conservador (això ja és un eufemisme generós) s’hi destaca un comentari d’en Fernando Savater (amb foto) en el sentit que ell no té por de l’extrema dreta, sinó de l’extrema esquerra “de este gobierno“. Això és pensat, cregut i dit per un catedràtic d’Ètica de la Universitat espanyola, i alhora divulgador de l’ètica amb llibres seus que varen tenir repetides edicions de distribució sobretot escolar… D’ell només en conserv La infancia recuperada. Aventur que serà l’únic que quedarà de tot el que ha fet en Savater. I hem sabut aquests dies que una de les primeres mesures que proposarà na Cayetana Álvarez de Toledo i etcètera serà llevar els “pinganillos” a les Corts, perquè l´ús de les llengües oficials que no són la castellana “divideixen els espanyols”. Aquest és el nivell del debat, doncs: aquesta és l’expressió més clara del nacionalisme espanyol de sempre, supremacista i excloent, a una passa del colpisme (si més no favorables al colpisme judicial, com hem pogut veure els darrers anys). Clar que ella, ni aquell, no s’hi veuen… Els dos son defensors de la llibertat, diuen… No es veuen xenòfobs, ni racistes, ni homòfobs, ni franquistes, ni nacionalistes… El pensament d’aquests dos personatges és un manifest justificatiu perquè l’extrema dreta torni a ensenyorir-se de l’estat espanyol, que només pot ser tal com ells el pensen. No son els únics: azúas, aguilós, pérezreverteres, cebrianes, caños, cercas, jaumes… Quants d’intel.lectuals espanyols suposadament progressistes s’han transformat en extremistes justificadors de la dreta més idiota i agressiva espanyola? Tots, quan escriuen o parlen, ho fan des d’una superioritat intel.lectual, potser òbvia en els seus quefers, però inexistent en les seves opinions de taula de taberna. Què hi farem? D’en Savater qualcú en farà un estudi qualque dia, si no s’ha fet ja: ha passat de l’anarquisme juvenil a la vellesa consentidora del feixisme. Recordem Tamames: un altre cas de paradigma! Tornam vells i alguns envelleixen malament, molt. Basta dir que Savater ha passat d’escriure i pontificar a El País a fer-ho a The Objective! Com tants d’altres. De la segona que n’hem de dir? És vella per naturalesa. Tanta ignorància seva del que podria ser Espanya no pot ser superada. Perilla, per això, que ens la facin ministra… de Cultura! Convé tenir els paraigües a l’abast de la mà.