No he escalat l’Everest (quina llàstima!) ni he caçat (per sort!) lleons a Àfrica. La meva vida és molt domèstica. Tracto de passar desapercebut, tot i que sovint, en l’àmbit local, he hagut d’expressar opinió i no he sabut callar-me. Canviaria, si tengués l’oportunitat de fer-ho, poques coses del que ja he viscut. Sobretot, una –que pugui confessar-: l’angoixa. Ho visc tot amb angoixa, amb massa temences ridícules. Potser escriure me permeti resistir-la i superar-les. O potser escric perquè experimento l’angoixa…
No idealitzo la família, però, la meva ha estat un bon refugi: els meus pares, els meus germans, la meva dona i els meus fills. Als meus pares els dec la meva afecció per la lectura i la cultura, i un cert sentit ètic (n’he parlat un poc al meu llibre Eón); també, moltes manies i alguns defectes, com és natural. D’aquestes altres persones que esmento, essencials per a la meva vida –Eusèbia i Gaspar; Assumpció, Mar i Joan, no és aquest el lloc de comentar, per ara, res. Millor, la discrecció: la mereixen. Si m’animo a mantenir viva aquesta pàgina segurament els coneixereu poc a poc. Són sempre al meu costat. M’empenyen. Em fan ser responsable. De qualque bon amic, pocs, podria dir el mateix. A tots els estic molt agraït.
Vaig néixer a Palma el 21 de setembre de 1952. He dit en altres llocs i ocasions que vaig viure la infantesa en un barri de mariners: cert. Que recordo amb enyor l’aroma de la salabror de les xarxes esteses al sol, el so de les sirenes dels vapors i el llampec de la llum del far del moll de Palma. Cert. Era un barri molt pintoresc. Palma també ho era.
Vaig aprendre a llegir i escriure a les “monges” agustines del carrer de Sant Gaietà, 
i després vaig seguir la primària i els dos batxillers d’aleshores als “teatins” del carrer del Vi. No vaig cursar el Preu. Vaig estudiar (avui diríem: mal orientat) el peritatge i el professorat mercantil (que vaig acabar amb fàstic) a l’escola de Comerç de Palma, i vaig poder estudiar després i llicenciar-me en Ciències de l’Educació a la Universitat de les Illes Balears, on també he treballat. D’això darrer, dels estudis a la Universitat i de la feina, me’n sento molt satisfet.
Vaig començar a treballar en diverses empreses i a la fi, per sort, un dia vaig poder fer classes. Fer de professor ha estat un plaer, malgrat que sovint hi he passat massa pena. Vaig tenir plaça a un institut de Palma (i primer a Llucmajor, havent passat per Felanitx i Inca, i per algun col.legi privat). Hi feia, primer, de professor de Formació Professional; després, d’orientador. He acabat la meva vida laboral en una comissió de serveis a la Universitat de les Illes Balears per posar-hi en marxa, amb alguns col.legues, un interessantíssim Programa d’Orientació i Transició a la Universitat. L’octubre de 2012 m’he jubilat satisfet després de 37 anys de professió docent.
Potser els fets més rellevants de la meva vida pública són, primer, la meva participació activa al naixement i al desenvolupament del moviment ecologista a les Illes Balears, i la meva dedicació a la literatura. D’allò, us diré que me’n sento molt orgullós (segurament amb un punt de vanitat). Ha estat una oportunitat magnífica de conèixer les Illes i la seva naturalesa, i d’aprendre molt de persones que formen el nucli de les meves amistats: amb ells, érem molt joves, iniciàrem el conservacionisme del nostre petit país, amb ells creàrem el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, GOB, i amb ells iniciàrem i tancàrem intenses i llargues campanyes de protecció i d’estudi de moltes espècies i de molts espais naturals. Una experiència molt enriquidora i que m’ha deixat moltes empremptes i records positius. Presidir durant uns anys el GOB va ser un honor. Hi vaig dedicar molt de temps. He estat en altres associacions. L’any 2016 vaig ser en el grup de fundadors i primera junta directiva de Tramuntana XXI. Una experiència també satisfactòria. Encara sóc membre del consell assessor. I encara una cosa més: en els anys en què es formava el Grup Excursionista de Mallorca (1972, 1973), també vaig participar en les reunions que preparaven l’assumpte. I de fet, en la primera junta del GEM vaig ser-ne el tresorer. És cert, però, que vaig ser-ho per poc temps.
De la literatura… Això haureu de jutjar-ho vosaltres. Hi tenc una relació constant, amb la Literatura: llegesc sempre que puc i escric quan en tenc ganes. De vegades hauria volgut dedicar-m’hi de forma professional. D’altres vegades, sento que ja està bé així. Ho he fet en hores lliures. No he hagut de satisfer encàrrecs ni he hagut de seguir modes. He fet un poc el que he volgut. Més ben dit: he fet el que he pogut. Gràcies a la Literatura he conegut persones molt interessants –escriptors, editors, il.lustradors, lectors-, i sobretot: he tengut el goig de veure llibres meus editats. Sé que això plaïa molt ma mare, i hauria plagut mon pare. Vull creure que qualcú els llegeix i en gaudeix. Si m’he dedicat a la literatura per a infants i joves és perquè, un dia, vaig veure que era un camp preciós per explorar, on hi havia poca cosa feta –parlo de fa temps-, i a més, perquè a mi sempre m’han agradat les fantasies i les aventures. He seguit influències fins que he sabut trencar amb elles i anar pel meu compte. Si voleu, qualque dia en parlaré. Però, en aquesta pàgina, si cercau un poc, trobareu referències a aquest tema en articles o conferències que he escrit o impartit al llarg dels anys.
De la resta del meu viure, ja dic que ben casolà, en sabreu alguna cosa en els altres apartats de la pàgina. I si encara voleu saber algun detall o aclariment, no dubteu a demanar-me’ls.