El triangle rosa, de Silvestre Vilaplana

No cau en cap moment en l’exageració o en l’ocultació. Daniel és un adolescent confús. És gai? Si ho és, què pot fer? Està malalt? És un pervertit? Mentir? El pot salvar la religió? Només hi ha una sortida: descobrir-se, acceptar-se, declarar. L’embolic emocional és mal de suportar. Però, hi ha qui pot ajudar-lo i, generosament, ho fa. El vell professor  sap què cal fer. És difícil que el protagonista accepti el suport del professor i el més bon amic accepti un nou estat en la relació d’amistat. És difícil que uns pares tradicionals comprenguin… Una víctima prefereix ajudar en lloc de menysprear o de venjar-se del menyspreu patit. Una narració, doncs, optimista. El llenguatge és d’un col·loquialisme formal, precís, amb icones virtuals ben interposades. Converses i situacions són versemblants. No hi ha alliçonament. Hi ha exposició de fets. Comprensió. Un tema actual, ben tractat. A tenir en compte.

Los comentarios están cerrados.