La Bíblia

No mal interpreteu aquesta recomanació. Si fóssim a l’Índia recomanaria els texts considerats sagrats de l’hinduisme, amb tot el seu seguit de mites sobre la creació de l’Univers, les bèsties ferotges que amenacen la vida humana, les grans serps, la tortuga que suporta el món, les llarguíssimes batalles entre exèrcits de simis i homes que colquen elefants, o el que sigui que hi hagi en aquests relats. Som a Occident. En una part de l’Occident on poca cosa s’explica sense allò que la Bíblia conté, Vell i Nou testaments. Considerau la Bíblia així: un grandíssim aplec de bells relats fabulosos, faules, paràboles, contes, rondalles, aforismes… Històries extraordinàries com la de Noè i el seu vaixell ple d’animals, de tropes que tomen murades amb un toc de trompeta, d’un ser misteriós i temible que escriu lleis en una pedra i amb cal.ligrafia de foc, del fill que torna a casa, d’un home engolit per una balena o d’un home jutjat injustament i penjat cruelment en una creu. No en faceu una lectura espiritual. Trobareu moltes versions adaptades.

Los comentarios están cerrados.