Huckleberry Finn, de Mark Twain

Millor, i de molt, que Tom Sawyer, del qual n’és la continuació. Huckleberry Finn és una novel·la fundacional. Crea –tal vegada amb Moby Dick, de Melville, i amb La narració d’Arthur Gordon Pym, de Poe, i amb poques més- la novel·la americana moderna. Sense Huckleberry Finn, i el que s’hi conta, no és possible comprendre, per exemple, la literatura de Faulkner. El riu Mississippí, els esclaus, el món rural dels estats americans del Sud… Huckleberry és lliure i potser es veu empès a ser-ho per ajudar Jim, l’esclau. Els diàlegs entre els dos són suculents, i la seva relació palesa un sentiment de solidaritat no ben expressat encara, potser impossible en aquell temps. La superstició de Jim causa de vegades hilaritat, però, també genera comprensió. El viatge pel riu dels dos fugitius és inoblidable, i els diferents encontres que hi fan. L’humor que amara el llibre sencer no és gens dolç. Al final hi surt novament Tom Sawyer, heròic i generós.

Los comentarios están cerrados.