Fa temps

Entretengut en altres assumptes -els domèstics, els compromisos, les aquarel.les, el lawfare (o com s’escrigui), més lectures, un poc -massa poc!- d’escriptura, la follia desfermada dels liders mundials i locals, la política assassina i impune que s’escampa com una taca d’oli pel món, el desencant, els crims de l’estat d’Israel a Palestina, que continuen…- fa temps que no incloc llibres aquí, i avui, dia de Nadal, vull fer-ho. Clar que no posaré tots els que he llegit o llegesc, sinó els que esperen torn en la prestatgeria dels llibres pendents de lectura. Una espera francament pacient. Pobres llibres! Començaré amb un text del tot oblidat: Llunari pagès, d’en Jaume Oliver, que vaig comprar l’any 1972 i que mai no he volgut llençar fora de casa. L’edició és del mateix any i es va fer a Felanitx, segurament en qualque impremta local ja desapareguda. El text fou premi Ciutat de Palma. Crec que hi podré trobar alguna idea, alguna espira per escriure’n alguna cosa. Veurem. I a la llibreria de segona mà del carrer de 31 de desembre hi vaig trobar, nou de trinca la novel.la Els voltors, d’en Miquel Obrador, reeditat per Voliana l’any 2011. Confès no haver-la llegit al seu moment. Coneixia en Miquel, i també el seu germà Joan, els dos de Campos, molt compromesos amb la conservació de les platges de migjorn i del salobrar. Foren persones generosament actives en el primer període del GOB. D’aquestes dues lectures mallorquines passam a un western de Jane Smiley: Las fabulosas aventuras de Lidie Newton (Tusquets). L’autora és premi Pulitzer. De les aventures de colons americans passam a una altra dona: Emily Dickinson, d’expressió tan admirable i tan enigmàtica. Vull rellegir el volum Poemas (Tusquets) i el recull El secreto de la oropéndola. Poemas de aves publicat per Nórdica. Seran relectures molt profitoses, segur. Sé que ja les he presentat aquí. D’aquestes passarem al segon volum dels articles, sempre potents, densos i estimulants, del filòsof Mark Fisher: K-PUNK. Volumen 2, editat per Caja Negra. El primer volum m’agradà molt. Em va sorprendre. També espera Frédéric Lenoir: Carta abierta a los animales (y a los que no se creen superiores a ellos), editat per Ariel, sobre la imperativa nova manera de veure i d’entendre els nostres companys de viatge en l’Evolució. Segur que em fa pensar -encara més- sobre l’assumpte de la diversitat de presències i d’intel.ligències animals i vegetals al nostre planeta Terra. Mentrestant, estic rellegint Fort Wheeling del gran Hugo Pratt: aquesta és una relectura que faig amb plaer de temps en temps. Mentrestant, ja estic llegint La península de las casas vacías, de David Uclés (Siruela), un llibre molt llegir a tota Espanya, un èxit literari i editorial. A veure: d’ell ja puc dir que hi sobren pàgines. El text està molt ben escrit. L’autor ho fa molt bé i ho fa a la manera d’un realisme màgic, gairebé. Però, al meu parer, i només he arribat a la pàgina 130, és que hi inclou anècdotes i personatges i capitolets que, en definitiva, no aporten res, que dilatenl’acció, per molt ben escrits que estiguin i per molt bé que retratin l’època: els dies i els temps del cop d’estat criminal de 1936. En té tot el dret, naturalment!, però potser s’hi entreté massa. És una opinió. Com que he de seguir llegint el text, hauré d’opinar més endavant. És, sens dubte, un bon llibre. D’això no en tenc cap dubte.