Desolació

Incapaç d’escriure aquests dies un recordatori en homenatge a en Xisco Avellà, que va morir fa una setmana, ens arriba ahir la notícia igualment desoladora de la mort d’Anthony Bonner. Dos boníssims amics, persones admirables, bones, intel.ligents, de bon humor, feneres, sàvies, compromeses… Estic desolat. I eixut. Tal vegada en parli més extensament d’aquí poc. Avui no puc. L’únic que em ve al cap és una gran i positiva sensació de privilegi per haver-los conegut als dos i haver pogut compartir amb ells molts de moments, converses, curolles, excursions…