Un cas de llibre: el cas d’un llibre

La Muntanya de l’Ànima (Columna, traducció de Pau Joan Hernández i Liao Yanping) és el títol d’un llibre mal de qualificar de l’autor xinès -i també pintor!- Gao Xingjian. Vaig comprar l’exemplar que tenc a casa l’any 2001. L’autor havia rebut el premi Nobel de Literatura l’any anterior, i la versió catalana era tota una novetat. Creureu que en tots aquests anys no l’havia llegit encara? I ara, desembre de 2025, aquests dies, ahir, avui, demà, passat demà… llegesc i llegiré el llibre en qüestió. No sé per què he tardat tant a llegir-lo: el llibre ha estat a casa tots aquests anys pacient, resignat, esperançat tal vegada. Potser em vaig cansar aleshores a les primeres pàgines i el vaig deixar. La cosa, el cas és que durant tots aquests anys el llibre no ha caigut en les successives i freqüents esporgades que faig a la nostra biblioteca, necessàries per buidar espais i alleugerir pes en les prestatgeries. Cada vegada que, en aquests processos de selecció negativa dels nostres llibres, he tengut La Muntanya de l’Ànima a les mans, no he estat capaç de llençar-lo a la senalla dels esporgats, dels que van a parar a botigues solidàries o a llibreries de segona mà. Què m’ho impedia? Qui pot saber-ho! El cert, el cas és que ha arribat el moment, feliç per a mi (i esper que per al llibre!), de llegir-lo, i confès que n’estic gaudint, sorprenent-me’n gairebé a cada pàgina, a cada capítol. No sé si és una novel.la, un llibre de viatges, un dietari d’anotacions personals, un recull d’opinions culturals, un esboç de memòries, una repassada sincera als trets de la cultura xinesa… O simplement: és un llibre singular i, per tant, ha de ser llegit? Doncs, el moment de ser llegit li ha arribat. Potser és cert, per tant, que a la llarga “les forces superiors”, com es diu a qualque pàgina del llibre Yijing, “posen les coses al seu lloc”.