Tirar l’Enciclopèdia

De la (quasi) veneració domèstica a la misèria del contenidor blau, el que recull els papers que no volem. Hem tirat avui, fa poca estona, la Gran Enciclopèdia Catalana al contenidor. El dia és gris i plujós i ens hem banyat quan ho fèiem. La vetlla de Sant Sebastià s’ha suspès, perquè el pronòstic del temps no és favorable. Ocupava espai sense utilitat, l’Enciclopèdia. Primer la vaig desplaçar de la prestatgeria propera on la tenia desada a la cambra on ocultam als visitants de ca-nostra les coses que no ens hem decidit a llençar encara. I on tenc també el meu arxiu (qui el tirarà?, quan?). També hi ha ocupat espai inútilment, l’Enciclopèdia, en aquesta cambra (i el meu arxiu?). Durant anys inútil, doncs.. En feia molts que ja no consultava res a l’Enciclopèdia, perquè faig amb freqüència -i com és en certa manera lògic- les consultes a través dels cercadors. Ja no vaig comprar els darrers suplements. Enyoraré l’Enciclopèdia qualque dia? Tal vegada. Ningú no vol les enciclopèdies ara. No les volen a les biblioteques escolars ni a les biblioteques públiques. No les vol la llibreria de llibres de segona mà. No les volen a les cases on recullen roba, llibres, estris, etc, per vendre a bon preu a gent que n’ha de menester, o que fins i tot les donen gratuïtament, solidàriament. Amazon en té a 24 euros sencera! A Todocolección en tenen a 50 euros. A Wallapop en trobes a 20 euros. A Iberlibro qualcú somia vendre-la per 200 euros… L’anunci va ser penjat l’any 2011… És simptomàtic. A les cases d’ara no hi caben, les enciclopèdies. No hi tenen lloc. Vivim en un altre món. No estic trist. Estic desconcertat. Vaig comprar la nostra fa molt de temps, quan era professor a l’institut de Felanitx, en els meus primers anys de docència en aquest institut en la biblioteca del qual jo la consultava, i també hi consultava la Larousse. Potser era l’any 1976… Hi vaig fer feina tres cursos a Felanitx. En aquella època venien als centres educatius de temps en temps representants comercials de les editorials i et facilitaven el pagament a terminis. Jo havia après de ca-nostra, dels meus pares, la gran utilitat de les enciclopèdies. El gran divertiment que era consultar-les. Era un altre temps… L’Enciclopèdia m’ha estat útil en anys passats. Molt. Però, ara ja no la tenc a casa perquè ja no la consult. És al contenidor. Al blau. Esper que sigui reciclada. Potser qualque àtom d’un dels seus volums tornarà a casa en la pàgina de qualque llibre nou que qualcú encara ha d’escriure.

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.