He escrit amb presses -hi deu haver qualque error- un text sobre En Xesc Moll, que va morir dissabte passat. N’he fet dues versions. Una perquè sigui publicada al butlletí del GOB -quin rar i llarg silenci públic, el del GOB, en aquest episodi-, i una altra, retallada d’aquella, perquè opti a ser publicada en un diari local. Si es publiquen, ja en penjaré els enllaços corresponents: els afegiré aquí mateix. En qualsevol cas, crec que En Xesc mereix un espai en aquest lloc. He perdut un amic, un company i un mestre. A casa, l’hem perdut tots: na Xon, na Mar, en Joan i jo. També he perdut un editor. Ell em va assessorar molt positivament en les versions de La reina de Sabà i d’Ungula Alces, que a la fi varen editar-se a l’Editorial Moll. Inclouré aquí la versió llarga del meu escrit alhora de record i d’homenatge. I algunes fotografies cedides p’en Xisco Avellà, p’en Sebastià Avellà, i p’en Pere Bosch.
A la memòria d’En Francesc de Borja Moll i Marquès (1937-2025)
“Ara que hem de parlar d’en Francesc de Borja Moll i Marquès, d’En Xesc, el nostre Xesc, cal senyalar en primer lloc que els veterans i veteranes del GOB sovint recordam també la seva esposa i companya, na Matilde Echeto Bravo (1943-2001), enèrgica, sàvia, prudent i afable. Dels dos junts, tots els que participàrem en un memorable viatge de socis del GOB a Doñana l’any 1975 –si no anam errats de comptes- en conservam alguna anècdota sucosa que compartim en les nostres trobades.
Així, tot i la tristesa del moment i tot i l’esforç que haurem de fer per entomar el cop emocional que la mort d’En Xesc suposa per a nosaltres, el record que ell ens deixa, i el que na Matilde ens deixà, serà sempre atenuat per un somriure. Qui redacta aquestes línies no sap què dir. Manlleva a continuació paraules d’altres persones que han treballat amb En Xesc al GOB.
“Xavier Pastor: “Un gentleman, un amic, un mestre, un lluitador. Un exemple difícil d’imitar”. Francesc Avellà: “Deixa un record entranyable”. Aina Bonner: “Li devem tant!”. Pere Bosch: “Quantes de vegades he anat amb ell a La Trapa: no puc ablidarme’n!”. Josep Antoni Alcover: “Un model admirable de generositat i compromís”. Lluc Mas: “Lluitador i amic, humil, sempre disposat a escoltar i a ajudar”. Miquel Àngel March: “Una de les persones que més va contribuir a convertir el GOB en un referent”. Martí Mayol: “Un germà gran per a tots nosaltres”. Biel Pomar: “Una pèrdua immensa”.
I així, ad infinitum. Joan Mayol, el nostre soci número 1, ha escrit: “va saber contagiar-nos l’entusiasme cap a qualsevol manifestació de la vida…, va donar suport a les publicacions naturalistes que tant han fet créixer l’interès per la natura, i sobretot, va assumir la càrrega ingent que va suposar l’adquisició de La Trapa, un dels projectes més emblemàtics del GOB” (El naixement del GOB. Un record personal, p. 61). En Xesc va ser també pioner en la fonamentació legal de la conservació. Basta recordar el seu suport als missers que aconseguiren la salvació legal de Dragonera en un llarguíssim i exemplar pleit. 
“Bona part de l’impuls inicial del GOB fou possible per l’empenta tranquil.la, caparruda i sempre discreta d’En Xesc. Seu és el text d’introducció del primer fulletó reivindicatiu publicat per la nostra associació: Per què volem salvar s’Albufera (1976). Com era habitual en ell, no el signà. El seu lideratge fou sempre respectuós i assenyat. A tots ens va fer bé la calma i l’expertesa amb què temperava, en les juntes, els nostres abrandaments juvenils. Sense menystenir-los, ens mostrava la forma de fer-los eficaços. Ja que hi som, direm que a alguns ens salvà del gonellisme cultural amb paciència i arguments. Perquè, per a ell, llengua, cultura, territori i drets civils feien un tot.
“En Francesc de Borja Moll i Marquès ha mort dissabte passat. Va néixer l’any 1937. Economista, editor, excursionista, naturalista, ecologista. Membre del GOB des del dia de la fundació del grup (1973), amb el número 15, i tresorer en la primera junta. President del GOB Mallorca (1978 a 1981). President de la Junta Rectora de la Reserva Natural de l’Albufereta. Impulsor en la incorporació a l’agenda del GOB de temes d’aigua, energia, residus i sobretot d’ordenació del territori. També, de la creació de les delegacions locals. Com a gerent de l’Editorial Moll, va impulsar la col.lecció “Manuals d’introducció de la Naturalesa” amb un primer volum titulat Les Plantes de les Balears d’Antoni Bonner. Seguiren molts d’altres volums, tots radicalment influents en la coneixença i la protecció de la fauna i la flora de les Balears. En Xesc era present en molts dels fronts de compromís social i cultural locals: Obra Cultural Balear, Gremi d’Editors de les Illes Balears, Gremi de Llibreters de Mallorca, ARCA, Societat d’Història Natural de les Illes Balears, Societat Arqueològica Lul.liana. En l’Editorial Moll, continuà el bell projecte i l’essencial l’obra de son pare, Francesc de Borja Moll i Casasnovas. De tot això, però, altra gent n’ha parlat i en parlarà aquests dies.
“Un record més. Commovedor i il.lustratiu. L’expressa na Joana Maria Pol, una de les primeres monitores en els inicis del grup infantil del GOB: “D’ell en tenc molt bons records d’un campament a Muro amb els infants del GOB. Sobretot, quan es va quedar tot sol amb els nins perquè els monitors poguéssim anar de revetlla”. Certament, qui redacta aquestes línies no sap què dir. Tal vegada només: “Gràcies, Xesc, per tantes coses!”. “