De vegades fas i no saps què fas ni què en sortirà. I al final t’agrada allò que has fet, improvisadament, atzarosament. És el cas d’aquesta marina blava i rosa, esbojarrada, rara (beneïdes rareses!), sens dubte imperfecta tècnicament. El paper és Hahnemühle de més de 400 (un gramatge excessiu per a mi, perquè condiciona molt el resultat), de mesures 20×30 cm.
