Miquel Rayó

Muntanya amb tempesta de neu. D’ahir, sobre paper ja usat (300 gr., gra fi, 18×28 cm).

Al suplement cultural Bellver, del Diario de Mallorca, avui, els meus comentaris a les obres, distintes, de dos amics estimats i excel.lents col.legues de curolles literàries.

Tot ho són, atreviments. En aquest cas, he intentat interpretar una esplèndida fotografia d’en Sebastià Torrens, publicada al seu llibre més recent, Hivern a Mallorca, en el qual he tengut el privilegi de poder col.laborar. Una roca en la boira. No he sabut robar el punt necessari de blau de la imatge original. Això vol dir que cal que ho torni a provar. És un model estimulant.

Avui, al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca, aquest (molt sincer) divertiment meu d’homenatge al Mestre per invitació del seu coordinador, en Pere Estelrich:

Un nou desembre, un altre, amb lectures i experiències, i amb records. En Biel Pomar, veterà ecologista i vell amic nostre ha trobat en els seus arxius una fotografia, que m’envia. Havíem anat junts a Burgos, a un refugi de muntanya de Pineda de la Sierra, per participar en representació del GOB en una trobada sobre espais naturals amenaçats. Sé que parlàrem i presentàrem informacions de La Trapa, que era aleshores una iniciativa pionera de compra d’un espai natural per suscripció popular, i també de la platja, sistema dunar i de llacunes i estanys d’Es Trenc i Es Salobrar de Campos, llavors en litigi. Ens hi acompanyà en Jaume Llabrés. Era l’any 1982. Record que vaig veure una merla aquàtica en un rierol. L’altra fotografia ens l’envia en Tonyo Alcover. És d’una excursió que hem fet fa poc amb ell i na Xisqueta Comas per la Serra de Tramuntana. Na Xon i jo som en el cim del Galileu, amb fred. Darrera hi tenim el Masasnella. I a una altra cosa! Les lectures, ja fetes per ara en aquests primers dies del mes, són diverses. Entre d’altres. La biblioteca del hielo, de Nancy Campbell (Ático de los libros), és un poc decebedora (perquè potser jo n’esperava una altra cosa); s’hi parla precisament del fred i del gel. Los viejos creyentes, de Vasili Peskov (Impedimenta), és un generós reportatge sobre una família de “vells creients” rusos -una secta certament radical- que ha viscut durant dècades oculta en la taigà siberiana, lluny, sí, de persecucions i de discriminacions, però, també lluny de remei i de relacions i, sovint, de nodriment suficient. Una història molt interessant i ben contada.  El fantasma y la señora Muir, de R.A. Dick (també d’Impedimenta) és una lectura ràpida i amable, d’entreteniment amb somriure. També és una lectura d’entreteniment per a mi el recull de relats western El árbol del ahorcado y otros relatos de la Frontera de Dorothy M. Johnson (Valdemar), una de les grans autores del gènere, molts de relats de la qual han estat convertits posteriorment en pel.lícula d’èxit.

Sobre paper Hahnemühle de 300 grams, “matt”, de 36×48 cm. Amb el hake només, com en els primers temps.

De divendres passat, en la classe virtual amb l’artista aquarel.lista Társila Jiménez:

És el que més enyor en tot aquest període de pandèmia: caminar cap a horitzons desconeguts (o no) i sempre cap a la sorpresa.

Avui, al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca:

Deixar que l’aigua pinti amb llibertat sobre el paper… Marcar-hi només algun traç, una direcció, potser un camí… Insinuar. Tenir sort o esperar tenir-la…