Lawfare de llibre

Sense comentaris. Notícia de fa un dia. I ara, qui recompon el dany fet a la persona i als votants? Vegeu aquest article. I aquest. I no n’estan empegueits, els dignes representants de la dreta? Vegeu el que deia un notable acadèmic, opinador constitucionalista, intel.lectual encantat de conèixer-se:

El reciente fracaso de la señora Oltra, que se ha visto obligada a salir de la política valenciana, según ella «para salvar la democracia», según el juez y la totalidad de la población por proteger a un pederasta en el que concurrían dos virtudes: ser su marido y abusar de una menor oficialmente protegida por la administración valenciana. La señora Oltra, que es progresista, cree que está por encima de la legislación (la cual es heteropatriarcal) y no tiene por qué obedecer las sentencias de los jueces (oscuramente controlados por la ultraderecha) en lo cual no hace sino seguir las instrucciones de las autoridades catalanas que comparten exactamente la misma opinión, aunque no necesariamente protejan a ningún pederasta de la familia. Todos respetamos la presunción de inocencia, pero es que fue ella misma la que nos invitó a no respetarla y bien fuerte que lo gritaba ante sus víctimas. / Esa escena final de Oltra hay que imaginarla con todos sus elementos ornamentales: el baile triunfal, las pintas de la señora y de su mano derecha, el tal Baldoví, bailando enfervorizados; su feroz defensa de la dimisión para cualquier otro que no sea ella y se haya visto imputado; en fin la evidente inmoralidad y escaso talento de la beneficiada por el poder son ornatos inolvidables de un importante socio socialista.”

Els paràgrafs anteriors són de Félix de Azúa (The Objective, Voto razonado”, 25/6/2022)). Un savi espanyol. Ho sap tot de tot. Opina de tot sempre i predica la veritat absoluta. Un demòcrata d’aquests que saben com s’ha de votar bé. No escatima cap ocasió d’amollar asenades ni per insultar o menystenir, i per dir-se que ell és la pera. Per descomptat, nacionalista espanyol, sense que se n’adoni. I masclista. El mateix opinador que opinava que Ada Colau només servia per despatxar en una peixateria. I la culpa sempre és dels altres. Ell sempre troba que els altres, sobretot les dones, no tenen intel.ligència suficient… En fi, un ideòleg “español, español, español” de manual o de caricatura. Per descomptat, constitucionalista, i catalanòfob. Un cromo. L’odi li vessa. N’escampa a cada frase, gairebé. En cada article, sempre que pot. Per què? No té altres dedicacions? Quins dimonis copen el seu cervell? Demanarà disculpes? No és prou persona. El mateix podríem dir del (patètic) Fernando Savater, i de tants d’altres opinadors dels mitjans de la dreta i del constitucionalisme. I no dic que no s’hagin d’investigar els casos on hi pot haver indicis de delicte. El que no es pot fer és donar crèdit a l’extrema dreta, i usar la justícia per fer política. I sobretot: les opinions dels “grans intel.lectuals” espanyols de la premsa de la Cort valen tant com les expressades en qualsevol taula de taverna de barri, quan la gent ja ha fet un parell de copes.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Proves per entretenir-me

Quatre proves per passar l’estona, i tractar de fer mescles de pigments i temes. Les quatre sobre paper Arches (gra fi i gros, i de petit format).

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

D’ahir

De tot el que vaig provar de fer ahir amb les aquarel.les, em qued amb aquest paisatge de 19×19 cm., aproximadament, sobre paper Arches de gra gros.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Nova invenció d’una albufera

D’avui horabaixa, per aprofitar el revers d’un paper Arches de 300 grams utilitzat, de gra fi, 18×28 cm., aproximadament. Mentrestant, els llibres nous o de segona mà esperen lectura i el treball literari que estic intentant desenvolupar va fent-se lentament. Cada dia hi faig feina: lectura i escriptura, perquè ambdúes coses hi són ben necessàries. Ho explicaré tot en una nova entrada, un dia d’aquests.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Pràctiques

Sempre, o gairebé sempre, disconforme amb els resultats. Dues notes de paisatges, o dos fragments de paisatges més grans. En paper Arches de 300 gr.en petit format ambdúes. Una d’ahir i una d’ara fa una estona.

,

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Una lectura i una aquarel.la

El passat divendres vaig fer la lectura de poemes a la qual m’havia convidat l’Associació de Banys de Bosc de Balears, per via d’en Marc Ayats. L’acte va fer-se a la biblioteca Ramon Llull de Palma. Vaig llegir textos dels meus (fins ara) quatre poemaris: Llibre de minúcies (Rata Cultura Expandida), La nuesa del silenci (El Gall, editor), Aquí diu vent (Adia Edicions) i Del quadern d’Adam (El Gall, editor). També vaig aprofitar per parlar d’alguns poetes que m’interessen i als quals atribuesc alguna influència en el meu treball: Maria Antònia Salvà, Mary Oliver, Gary Snyder, Bashô, Issa, Buson, Ted Kooser… Vaig llegir qualque cosa seva per indicar-ho. Això pot sonar pretenciós, i si els nomen ho faig amb humilitat i amb tot el meu reconeixement. I avui horabaixa, després de la lectura de cada dia -tenc feina, amb això- he fet aquesta aquarel.la (31×41 com, paper Arches, de 300 grams i de gra fi, i una altra, petita, només de 15×30 cm., que encara s’està eixugant.

Tal vegada haureu advertit que he parlat dels “meus (fins ara) quatre poemaris”. Amb aquest “fins ara” vull dir que aviat hi haurà novetats per contar aquí en relació amb l’assumpte. I també haureu notat que he escrit “la lectura de cada dia”, i és perquè estic capficat en el procés de desenvolupar un projecte literari relacionat, precisament, amb lectures. Ja en parlaré, d’aquestes novetats, al seu moment. Tot al seu temps i al seu torn.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

La d’ahir

Després d’una caminada molt satisfactòria fins el cap Fabioler, i després del dinar i del descans necessari, vaig fer ahir una nova aquarel.la, una nova pràctica. Un altre paisatge d’aiguamoll en paper Arches de 300 grams, i de gra gros, 31×41 cm.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Dos més

Dos apunts més de zones humides imaginades. He aprofitat paper ja usat, Arches de 300 grams. Són apunts petits, ràpids.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Un nou apunt

Bàsicament, un paisatge pintat consta d’un cel, un horitzó i uns plans que progressivament s’apropen a l’espectador. Això ho tenc clar. El no sé fer és convertir aquesta norma senzilla en una aquarel.la de qualitat. Caldrà seguir, doncs. Aquest apunt és de fa uns pocs dies. Deu tenir uns 18×41 cm, aproximadament, i està pintat sobre paper Arches de 300 grams, de gra gros.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Un apunt d’avui

Apunt d’aiguamoll sobre paper Arches de 300 grams, gra gros, 18×18 cm. Una cosa ràpida i només per escalfar el gest.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados