Més de colors

Anam fent. Ara, proves amb llums i reflexos a l’aigua (tot amb molt d’atzar):

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Dels Reis, noves lectures

Ja vos ho havia dit: els Reis em portaran llibres, lectures. No han fallat. I quines lectures! Aquesta de Robert Macfarlane m’interessava especialment, ja que el tema que tracta (caminades, camins, muntanyes) és una de les meves obsessions o un dels meus principals interessos, per dir-ho amb suavitat: Las viejas sendas (Pre Textos). Un títol del tot suggerent. Macfarlane té dos textos més que m’interessen particularment, i que aviat presentaré aquí: Las montañas de la mente i La vida salvaje (si no vaig errat). Parlen de paisatges, de muntanyes, de camins, de com ens influeixen, d’allò que en pensam, d’allò que hi solem fer, d’allò que signifiquen o simbolitzen… No tardaré a parlar-ne, d’aquests dos. Confesso que ja els he comanat. El de muntanyes ja l’he llegit, perquè me’l va deixar fa temps el bon amic Joan Carles Palos. Després, aquesta Historia de la música pop. Del gramófono a la beatlemanía, de Peter Dogget (sembla que és una primera part), i que ja he començat a llegir (l’edita Ma Non Tropo).  En dir-vos que, si obres les pàgines a latzar, hi trobes aquests noms: Benny Goodman, Scott Joplin, Louis Armstrong, Bob Dylan, Count Basie, The Beatles… I finalment, aquesta edició de textos de Josep Pla ara recuperats (de la censura, del pudor, dels condicionants de l’època): Fer-se totes les il.lusions possibles i altres notes disperses (Destino), reunides per Francesc Montero. Au, idò! Ja tenim (més) lectures. Mentretant, més aquarel.les. Aquí intento suggerir un paisatge costaner en un dia de tempesta:

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

De segona mà

Passes per la llibreria de segona mà que hi ha molt a prop de ca-nostra des de fa uns mesos, t’hi atures, repasses les prestatgeries, i cada vegada hi trobes qualque cosa interessant. Per exemple, aquestes Confesiones inconfesables de Salvador Dalí, el geni i el foll, el venedor de fum i el grandíssim artista. L’he començat a llegir i és francament una immersió en el món delirant del personatge. Fins a quin punt Dalí era ell o només una representació interessada? Segurament les Odas de Ricardo Reis, un dels heterònims de Fernando Pessoa, pacificaran posteriorment el meu cervell alterat o francament irritat per les excentricitats i per l’histrionisme de Dalí. O també em produirà assossec la lectura d’aquest Las consolaciones de la filosofía, d’Alain de Botton, del qual ja tenc i el rellegesc sovint un llibre que dedicà a la filosofia de Montaigne, confesso que un dels meus referents en els darrers anys. M’interessa molt Montaigne. M’hi sento conegut. En aquest parla de Sèneca, de Sòcrates, de Montaigne, de Schopenhauer… Per descomptat que, després, el meu cervell haurà d’esforçar-se de valent amb Los tres primeros minutos del Universo, una divulgació de Steven Weinberg, que em semblà molt interessant. Ja ho veieu: diversitat i economia. Són llibres en bastant bon estat. I si t’en canses, els tornes a vendre o els regales en una botiga de qualque associació de suport social. Lectura, això n’obtenc. Imagino que els Reis me’n portaran més. Mentretant, continuo provant les aquarel.les. Necessito paper nou i més gran. Diferent de gramatge. Control.lar l’aigua, per descomptat. Vaig aprenent. Poc a poc. Crec. I si no, passo el temps sense incordiar ningú. I això ja és molt. De tota manera, enguany he de fer un parell de passes cap endavant: ampliar el paper, com he dit, treballar au plein air, mesclar i aplicar colors amb força, eixamplar l’espai de les mescles a la paleta, atrevir-me a explorar sobre els models que m’interessen…

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Gloria Fuertes, més

Avui surt aquesta ressenya al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca (el llibre és un excel.lent producte editorial):

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Desembre, i punt

Acabarà l’any aviat. Tenc com sempre lectures pendents d’emprendre o ja llegides recentment. No moltes, perquè, he estat redactant (i en alguns casos he hagut de rellegir el llibre comentat) uns breus textos amb algunes raons per les quals recomano les lectures compreses dins l’apartat 150 mots sobre…, que he afegit aquest mes en aquest web. Recuperar lectures sempre és un plaer. Potser jo sigui -he dit en qualque ocasió- més un re-lector que un lector. Poca cosa, doncs, puc presentar en aquesta entrada. Per exemple, entre d’altres llibres, vet aquí aquesta seqüela o segona part o homenatge d’El vent en els salzes titulat Regreso a los sauces, de Roca, escrit molt honestament per Jacqueline Kelly, autora de les aventures (precioses) de Calpúrnia Tate. M’agrada, aquesta seqüela. Naturalment, no és l’original. He llegit amb un immens plaer En el silencio, de Wade Davis, Pre Textos, una història molt completa de les expedicions angleses a l’Everest els anys 1921, 1922 i 1924, amb el colofó del mite de Mallory i Irvine. Un tema que sempre m’agrada retrobar i explorar amb la bibliografia disponible en castellà o català (quasi res, en aquest cas). El llibre és realment apassionant. Com una gran i llarga novel.la d’aventures. Aquells muntanyers eren súperhomes de coratge infinit i força impensable. Volen quan volen, de Miquel Àngel Llauger, Arrela, és un els millors llibres de poesia per a infants en català dels darrers (molts) anys. N’estic convençut. L’he llegit bé, a fons, perquè he tengut la sort de poder fer-ne la presentació pública, gràcies a la invitació de l’autor, un bon amic i boníssim poeta i escriptor (i millor lector encara), i crític literari. I per acabar, m’entretenc copiant les figures del manual Anatomía artística, de Michel Lauricella, magistral, de Gustavo Gili. Què difícil de dibuixar, el cos humà! Per sort no he de passar cap avaluació, amb els meus dibuixos. Els faig per simple plaer de passar l’estona i d’aprendre. I ara recordo que he d’anar a comprar una plagueta de dibuix. Me n’hi vaig tot d’una. O potser la demanaré als Reis, per si passen per les finestres de ca-nostra. Molts d’anys a tothom!

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Salobrar, sortida de sol, arpelles i urbanesketcher

Per descansar del tragí relacional d’aquests dies nadalencs, he caminat unes hores pel Salobrar de Campos, avui. Feia un bon dia, amb oratge fred, i amb una sortida del sol preciosa, que qualque dia intentaré reproduir amb les aquarel·les (la fotografia és de mòbil). He vist flamencs (pocs, una vintena), dotze arpelles, dues àguiles calçades de fase clara, dos becplaners (hi són des de fa setmanes), qualque esbart de fuells daurats (en total més d’un centenar d’exemplars), un fuell gris, un avisador (crec que qualcun ja hi passa l’hivern, aquí), corriols menuts, curleres, ànnera blanca, collblaus… No hi havia molt de moviment. Abans d’anar-me’n he volgut pintar una altra vegada el paisatge. Fer d’urbanesketcher. Les barrelleres, la línea forestal a les dunes, les llacunes i estanys. Sens dubte és un dels paisatges que més m’agraden. En un moment donat, me n’he adonat de cop del silenci quasi absolut que hi havia en el lloc, i m’he sentit un privilegiat. Els aucells han callat, el ventet també, i quasi no se sentia la remor marina llunyana ni el frec del vent en les copes dels pins i savines. Un bon dia al Salobrar. Un altre bon dia. 

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Paisatges amb cel

He anat darrerament al Salobrar de Campos dues vegades. En la primera gairebé no vaig veure res que pagàs la pena (excepte que sempre s’hi està tranquil entre bellesa quasi natural, paisatge humanitzat sense abusos aparents). En la segona, en canvi, les observacions foren molt interessants: flamencs, grues, cetles, dues àguiles peixateres (que pescaren), fuells, dos bec planers, agroncs blancs grossos… I sobretot, els cels. Cels nigulats i alhora amb sol, ara encesos i de sobte obscurs, contrastats… Tant me degueren impressionar que, tornat a casa, vaig voler practicar cels amb les aquarel.les. Aquí tenim les quatre que vaig ser capaç de fer. La veritat és que no se semblen a allò que vaig veure. Però, m’agraden.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Avui, al suplement Bellver

Al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca:

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Una altra llista de llibres per regalar als infants i joves (ve Nadal, vénen els Reis)

En una entrada més antiga (12/11/2013) vaig fer una llista de llibres que jo recomanava per als lectors infants i joves, i per a adults intel.ligents. Ara, aprofitant que el proper dia 19 de desembre he de fer una xerrada sobre aquest tema a la llibreria Drac Màgic de Palma, he preparat aquesta nova llista (segurament molt semblant a aquella), que espero vos pugui ser útil per als vostres Reis. Tota selecció és arbitrària i aquesta també. I en aquesta, l’ordre d’aparició no significa res: els títols estan anotats tal com m’han vengut al cap. Alguns em direu que falta aquí El petit príncep… D’altres, que hi sobra Corazón i que no hi ha res de Rodari o que hi ha pocs autors catalans, amb predomini dels mallorquins… Hi podrien ser el Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare o El Quixot de Cervantes? Sí, i tant. O no. I La venganza de Don Mendo, que hi podria ser! No hi és Dickens (i no obstant, el Club Pickwick és un dels llibres que jo més m’estimo) ni Tolkien ni Manolito Gafotas ni Harry Potter (no m’agraden prou, aquests dos personatges ni les seves peripècies i aventures (els reconec mèrits); abans hauria posat Enid Blyton i els seus cinc). Una cosa: cercau sempre que sigui possible les traduccions completes! Cadascú de nosaltres té en cada moment la seva pròpia llista i el seu ordre de preferències. Avui, la meva és aquesta. En l’apartat 150 mots sobre…, trobareu un intent de justificació de totes les obres presents en una o altra llista (2013 i 2017) i d’alguna que no és en cap de les dues (Ulls de fum, de Rosa Maria Colom, La guia fantàstica, de Joles Sennell, El viatge meravellós d’En Nils Holgersson per Suècia, de Selma Lagerlöf, Los ojos de Amy, de Richard Kennedy, Hugo, el niño en sus mejores años, de Christine Nöstliger, o La narració d’Arthur Gordon Pym, d’Edgard Allan Poe).

Títol Autor Observacions
Babar: totes les històries Jean de Brunhoff Àlbum
Los lobos de Currumpaw William Grill Àlbum
El jardí secret Frances Hodgson Burnett
El vent en els salzes Kenneth Grahame
Tobi Lolness Timothée de Fombelle + Els ulls de l’Elisha
Històries de Nasrudin Halil Bárcena i Mariona Cabassa Àlbum
El libro de Gloria Fuertes para niñas y niños Gloria Fuertes
Marcelino Pan y Vino José María Sánchez Silva
Jim Botó i Lluc el maquinista Michael Ende + Jim Botó i els 13 salvatges
L’illa del tresor R.L. Stevenson
L’evolució de la Calpúrnia Tate Jacqueline Kelly + El món curiós de la Calpúrnia Tate
Huckleberry Finn Mark Twain
Tot quan veus és el mar Gabriel Janer Manila
La minyonia d’un infant orat Llorenç Riber
Kim Rudyard Kipling
Carta al rei Tonke Dragt + Los secretos del bosque salvaje
Odissea Homer
Viatge al centre de la Terra Jules Verne
Cuentos completos Beatrix Potter
El món perdut Arthur Conan Doyle
Les mines del rei Salomó H. Rider Haggard
Els Mumin Tove Jansson
L’illa de la Nim Wendy Orr
Tintín Hergé Còmic
La bicicleta roja Kim Dong-Hwa Còmic
Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent Josep Francesc Delgado
Yakari Job i Derib Còmic
Matilda Roald Dahl
On és la meva germana? Sven Nordqvist Àlbum
La casa del bosque Laura Ingalls + La casa de la pradera
Platero y yo Juan Ramón Jiménez
El viatge d’en Noel Henning Mankell Tetralogia
Blanca oscuridad Geraldine McCaughrean
Pippi Calzaslargas. Todas las històrias. Astrid Lindgren
Pinotxo Carlo Collodi
Corazón Edmondo d’Amicis
Alícia en Terra de Meravelles Lewis Carroll

 

PER TENIR SEMPRE A CASA

Bíblia
Les mil i una nits
Rondaies mallorquines d’en Jordi des Racó Antoni M. Alcover 24 volums

 

INTROBABLES (QUINA LLÀSTIMA!)

Jopa Jim Dodge
El tigre de Mary Plexiglàs Miquel Obiols
Ip! Joke van Leeuwen
Les aventures de Jaimie McPheeters Robert Lewis Taylor
El despertar Marjorie Kinnan Rawlings
El viatge d’Anno Anno Àlbum
Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Va de llibres

Va de llibres. Perquè són moltes les lectures que he fet, que he començat o que tenc pendents per a les properes setmanes, mes de desembre, ja. Feliçment. Aquests dies he anat a caminar un poc: Planícia, Salobrar… I la setmana que ve voldria fer-ho per,  potser, Cúber i la Volta del General. Veurem. Tenc compromesa una conferència a Llubí, dimecres, per a l’associació de pares i mares del col.legi Duran i Estrany. Vaig fent mentretant dibuixos -ja s’ha format, per cert, el grup d’Urban Sketchers Mallorca, amb perfil de grup al Facebook, i en sóc membre- i alguna aquarel.la. Ja veurem què pot resultar de tot plegat, perquè tenc feinetes diverses que m’ocuparan els dies. Potser caldrà aplicar el que recomana l’explorador Erling Kagge al seu llibret El silenci en temps de soroll, que vol explicar l’aventura d’aïllar-se del món (Grup 62) per tal d’evitar l’angoixa i el desvari… Aquest home ha fet a peu (i tot sol) el Pol Sud i el Pol Nord, i els déus saben quines altres caminades feréstegues. Sap bé què és el silenci. Què significa. El que sí cal és no perdre mai la curiositat pel que ens envolta tal com aconsella (i ensenya) Rachel Carson en un seu llibretó preciós, gojosament retrobat: El sentido del asombro (Encuentro), breu i clarificador. La Naturalesa és plena de meravelles i admirar-se’n és propi de l’ésser humà, diu. Carson conta amb emoció encomanadissa què feia per entusiasmar el seu nebot amb els fenòmens naturals: el vol d’un insecte, una flor, una nit estel.lada… Cal que els nins es meravellin. A la seva manera, el rar John Berger també ens convida a reflexionar sobre la meravella i el sentit de viure: Y nuestros rostros, mi vida, breves como fotos (Nórdica), una lectura que ja he fet i que, no obstant, vull repetir aviat per apropiar-me-la bé, ja que no és fàcil. Abans acabaré Dintre meu, de Doris Lessing, una autobiografia que descriu els anys en què l’autora vivia a l’Àfrica del Sud, els seus orígens, etc. Lessing és una escriptora contundent, feridora, d’una gran intel.ligència, de judicis implacables. Aquí també. La seva literatura és de lectura sovint incòmoda, per franca, i alhora apassionant. Segurament me tranquil.litzarà La muntanya viva de Nan Sepherd, una troballa (Sidillà), una preciositat de llibre, bellament editat, amb cura. Parla de la muntanya: ha d’agradar-me a la força. Té un pròleg de Robert MacFarlane (que tots els muntanyers coneixem) i un altre de Núria Picas, reconeguda corredora de muntanya. I també bellament editat és El libro de Gloria Fuertes para niñas y niños (Blackie Books), que recull bona part  de la seva obra per a infants, amb un brufat d’anècdotes de la seva intensa vida. Un bon amic m’ha regalat La España vacía, de Sergio del Molino (Taurus), un assaig sobre el despoblament de l’interior espanyol (crec: ja vos ho contaré). I per acabar, em plau dir que he après molt de la lectura de l’assaig divulgatiu E=mc2. La biografia de la ecuación más famosa de Einstein, un interessantíssim llibre de divulgació científica sobre el que el títol indica: la fórmula que capgirà, que ha capgirat la interpretació del món. L’autor del llibre és David Bodanis. L’he trobat a la llibreria de segona mà que hi ha prop de ca-nostra. Mentia, abans. No puc acabar l’entrada sense esmentar un poemari que m’ha sorprès molt favorablement: Poesies, de So Jong-Ju, un poeta coreà fascinant, per a mi desconegut, d’una sensibilitat commovedora. El publica amb atreviment la petita editorial Roure de Can Roca, tan ben dirigida per Josep Francesc Delgado i Hermínia Mas, boníssims escriptors. Vet aquí una mostra de l’expressivitat humil, però densa, de So Jong-Ju: “Amb el so dels ànecs silestres/ que volen damunt les canyes,/ la mare broda crisantems a les coixineres.” Acabo ja, amb una aquarel.la meva (llàstima que la fotografia m’hagi sortit un poc obscura).

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados