Intentaré traduir al català una frase llegida en la versió en castellà del magnífic llibre de J.A. Baker The preregrine (El peregrino), on es parla de falcons. Diu: “Un nigulet de fosca solcà la llum barrada com si fos l’ombra de qualque cosa de més amunt. A trenta metres en l’espessor es va llançar per posar-se en una branca d’un reure. Era un falconet. El goig d’un moment així pot assaborir-se tota una vida, encara que el color del record s’apagarà poc a poc com el plomatge d’un aucell embalsamat en una gàbia de vidre” (p. 137).
L’ornitòleg parla aquí d’un esparver (Accipiter nissus). Tot el llibre és ple d’aquests apunts, producte d’anys i anys d’observació de la natura; apunts d’una prosa envejable. Tenc la sort de diposar també d’un gran bagatge d’experiències semblants, de moments, d’observacions, sovint fugaces, brevíssimes… D’algunes, de moltes, diria, n’he fet ús en els meus llibres, que són fets tanmateix d’experiències i de lectures viscudes com si ho fossin. Sí. Les impressions són els maons de la memòria, i la memòria empal.lideix amb el temps, es dissol… A Villafranca de los Barros vaig visitar, enguany, durant la meva caminada per Andalusia, Extremadura i Galícia, el col.legi de San José, dels jesuites. Vaig demanar si tenien un gabinet d’Història Natural, habitual en col.legis antics. El tenien. El porter em va deixar entrar. Els peregrins (aquí heu de llegir “caminants”, no “falcons”: els homes i dones que fan a peu el Camí de Sant Jaume) visiten normalment la capella, el portal vell, o la sala d’actes, demanen el segell per a la credencial. Dins les (poques) vitrines desades en un llarg passadís hi havia aucells, peixos, rèptils i mamífers embalsamats o just l’esquelet, i minerals i alguns estris propis de les Ciències Naturals d’utilitat escolar. Hi havia un llop, i també un cap de llop. Hi havia falcons, un flamenc, una grua, abellerols… Com sempre, tots aquells animals em feren llàstima.
