Miquel Rayó

El més abstracte podria venir de qualque record del meu viatge a Marroc i Chafarinas l’any 1986. La costa era impressionant en tots i cadascun dels seus trams: platges, cales, timbes, roques… Papers Arches i Hahnemühle de gran format per a mi. Potser me’n queda un eco als ulls. L’altre paisatge sembla d’escola anglesa (o què més voldria!).

D’ara fa una estona, una aquarel.la amb simplicitat i lleugeresa. Amb tenuïtat, també. Llàstima que la fotografia no sigui bona del tot. Ara intentaré escriure una estona. Me costa tant fer-ho darrerament! I això que he fet molta de feina d’escriptura. Puc anunciar, per exemple, que a la tardor sortirà un nou llibre meu sobre el muntanyisme a Mallorca, la seva evolució, el seu actual desvari… Vull dir que no atur. Però, la creació em costa… L’aquarel.la és sobre paper Arches de 300 gr, de gra fi, de 31×41 cm.

Un joc floral (?) i un paisatge que podria titular-se “Entre dunes”. Els papers són Fabriano i Arches, respectivament. Les mesures són distintes.

La que es mereix l’edició del relat guanyador del premi Guillem Cifre de Colonya de narrativa infantil i juvenil de l’any passat. Per cert que l’edició d’enguany va vent en popa. Hi haurà noves a principis de juny…

Gràcies al bon tracte i atenció que na Clara Ferrer sempre mostra, tant per a la meva persona com per al meu treball, surt avui al diari Última Hora aquesta entrevista de promoció del llibre Eó. Gràcies!!!

1

D’avui horabaixa. M’he entretengut en posar taques de color en els darrers fulls d’un quadern de notes i apunts.

Quasi vint dies! Perquè he estat de caminada per la península, fent el Camí de l’Ebre cap a sant Jaume de Compostel.la. En concret, el tram que va des de Tortosa fins a Logroño. Un viatge molt agradable, travessant bells paisatges, escoltant les aus boscanes i de ribera i dels ermassos, observant els insectes voladors diversos -minven en nombre les papallones?-, creuant camins de formigues… He vist dues guineus i un arpellot, i un Circus pygargus, i una infinitat de nius de cigonya ocupats, la colla atenta a la incubació… Les nigulades, el pol.len voladís, les aigües de l’Ebre… No té res a veure amb el que he vist mentre caminava, però avui he provat de pintar una aquarel.la ràpida, en format gran, en paper de tracte difícil…

Aquests dies han estat frustrants si ens referim a l’aquarel.la. Res no m’ha sortit prou satisfactori, o quasi res. Potser és perquè o avanç, no explor, no seguesc classes, no tenc continuïtat. He estat embullat amb el projecte sobre els models d’excursionisme i no he dadicat temps a la pintura, també he estat llegint els originals dels premis de Santanyí i Sineu, ja que he format part dels dos jurats… Ah! I la falta de bon dibuix és un obstacle grandíssim. En resum: aquí tenim uns apunts, uns retalls, papers rescatats que, segur, arribaran a parar a la paperera. De tot s’aprèn, clar. I molt més dels errors.

Tres, per passar l’estona, aprofitar paper i exercitar el traç…

S’agraeix un poc d’assossec després d’un parell de setmanes d’ocupació intensa amb l’escriptura. D’una banda, tenir esment a la publicació de la versió en català d’Eó gràcies a Disset Editorial, i de l’altra seguir esmenant i completant (tot i que mai no estarà complet del tot, aquest projecte) l’assaig sobre els Models d’excursionisme i muntanyisme a Mallorca durant el segle XX, que esper veure publicat qualque dia. Per ara puc dir que una editorial ha manifestat interès a publicar-lo. Cal tenir paciència. Acabar el text, presentar-lo a la consideració de l’editorial i tenir confiança en una decisió positiva…  Cercar l’assossec és una necessitat. Llegir a estones. Veure una pel.lícula. Demà, sortir a caminar per la muntanya. Cercar sense pressa els quefers que han de ser treballats, acabats, repensats… Cal no tenir pressa ni pressió. En tenc més d’un, de projecte pendent… Mentrestant, l’assossec puc trobar-lo i el trob en una estona de pintura amb l’aquarel.la. Com ahir horabaixa.