La importància del paper

Essencial! El paper, la qualitat, el gramatge, el format, etcètera, és essencial en la pràctica de l’aquarel.la. A més, hom ha de trobar -cadascú ha de trobar el seu: sembla mentida!- el paper que més s’avé a la forma pròpia i personal de fer els traços. Lamentablement, d’aquest, del paper usat per a aquesta simple marina, no en tenc cap referència, excepte la marca. Me’n regalà un full una bona miaga pintora. M’agrada com aquest paper deixa blancs a bastament -uso aquí el pinzell hake-, perquè també signifiquin alguna cosa. Almenys per a mi. La marina és feta seguint les maneres d’Aubrey Phillips, que és un grandísism mestre aquarel.lista.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Dies de calor

Com és natural. O potser no tant: s’hi afegeix l’extremisme meteorològic. Preocupació ambiental màxima. Ja era hora! Lectures, un poc d’aquarel.la, alguna pel.lícula, les rutines diàries… Res de muntanya (i sóc sensible a aquesta abstinència, que em desbarata; necessito caminar-hi). Cal esperar la suavització de les temperatures. Paciència, doncs, i respiracions. La platja? La mar? Fa un parell d’anys que hi hem renunciat: massa gent, massa cotxes, massa vaixells, massa turistes, massa motos aquàtiques i altres aparells d’ocupació de l’espai marí costaner, massa mòbils engegats, massa venedors ambul.lants… En resum: massa desordre. D’ahir, una pràctica:

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Regalant

Envasat avui (la vasa és d’IKEA, on acudim tots els afeccionats a les aquarel.les, quin remei!) i a punt d’embolicar com a regal d’aniversari per a un amic nou. Espero que li agradi. És de fa uns pocs mesos. Un paisatge semi-abstracte.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

D’un Crist a les golfes a la guerra del Pacífic

Trob ahir a la llibreria de segona mà una edició -realment nova, molt ben conservada- de Marcelino Pan y Vino, de José María Sánchez Silva (Anaya), un conte o noveleta la lectura del qual sempre recomano en les meves xerrades. Ara en tenc a casa dues edicions. Intento explicar a qui vulgui escoltar-me que cal llegir el relat sense prevencions, sense pensar que és un llibre cristià. Ho és. Franciscà, sobretot. Però, és un conte de riquíssima literatura, de sentiment, de sorpresa. La segona part, El gran viaje de Marcelino Pan y Vino,  ja no és tan interessant per a mi. Ara, permet conèixer tot el cicle del personatge. A un altre apartat d’aquest blog (150 mots sobre…) l’he comentat. Hi trob, i també nou, Mi casco por almohada de Robert Leckie (Marlow), memòries d’un soldat de l’exèrcit americà, i després periodista en la vida civil, que participà en quasi totes les grans batalles de la guerra del Pacífic.  El llibre serví de base per a la sèrie The Pacific. De Joaquín Araujo, ecologista molt veterà, hi trob Agua (Gadir) i El calendario de la vida (Espasa), de prosa sempre a punt de semblar excessiva però del tot indiscutiblement suggeridora. Un exemple: “Somos agua que piensa“. El segon llibre s’ha llegit molt. Vull dir que el propietari o propietària ha llegit aquest exemplar algunes vegades. No és de lectura seguida, sinó de repassar un pic i un altre per trobar-hi perles. Araujo viu a Extremadura, en una finca on hi té gairebé un parc natural. És un grandíssim divulgador de la necessitat de conservar la Naturalesa. També nou (es veu que alguns llibres es compren i no es llegeixen) és aquest volum de Recuerdos y olvidos de Francisco Ayala (Alianza), que m’ha cridat l’atenció. A veure què serà.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Idò

Espanya és un país en el que encara hi ha un llenguatge del feixisme i una gramàtica arqueològica. Hem de ser capaços d’inventar un llenguatge nou que pugui ser parlat en els àmbits polítics“. Paul B. Preciado, filòsof. Declaracions a Elena Vallès, Diario de Mallorca, 13 de juliol de 2019, p. 47. Idò! Hi canviaria una paraula: en lloc de “feixisme” posaria “franquisme”.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Avui, doble

En Pere Estelrich me facilita fotografia dels meus dos articles que surten avui al suplement cultural Bellver, del Diario de Mallorca. El primer, en portada, és el meu homenatge a un home fener, escriptor apassionat i veterà, en Pere Morey, bon amic:

I el segon és la ressenya del llibre Estels, un repàs al programa de ràdio El crepuscle encén estels, dirigit p’en Pere Estelrich durant deu anys, emès primer Ib3 ràdio i ara a Ona Mediterrània:

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Comença a passar-me que…

Que no sé on desar les aquarel.les. No m’agrada tirar-ne cap, ja que totes són producte de les meves “exploracions” i dels meus jocs, de còpies, d’exercicis, de proves… De temps en temps en faig una tria i, sí, llavors en tiro qualcuna a la paperera, poques si he de dir ver. El que més faig és aprofitar la part posterior d’aquelles que, definitivament, no tenen cap valor per a mi (objectivament) i no signifiquen res (subjectivament). Així puc aprofitar el revers del paper per fer més proves i més còpies i més versions… Però, ja comença a passar-me el que passa a tots els jubilats que exerciten una afecció: produïm tantes aquarel.les, tants d’olis, coixins, randes, peces de ceràmica, cendrers o peces de ganxet o brodats, que no sabem on ficar-les. Pitjor encara: ja no tenim amics o coneguts a bastament per regalar-los els nostres “productes”. Perquè, en el fons… els regalam per no tenir-ho acaramullat a casa? Particularment, afirmo m’encanta regalar aquarel.les. Avui mateix n’he donat una a un boníssim amic i company de muntanya. I afirmo que, quan les veig envasades, me sento satisfet i honorat. Gràcies, doncs, a qui les acceptau tan generosament. I ara, atenció! Si qualcú llegeix aquesta entrada i volt tenir qualque aquarel.la, que m’ho digui que jo estaré agrait de poder-la-hi obsequiar. I no dic res si, a canvi, em dóna un quadern de paper bo o un tub de pigment o un pinzell… Breu: si feim una truca. Aquí en teniu algunes mostres. Són marines. Darrerament hi afegesc velers. És divertit fer-los, els velers. Hi posen un poc de vida i d’acció.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Impressions i memòria

Intentaré traduir al català una frase llegida en la versió en castellà del magnífic llibre de J.A. Baker The preregrine (El peregrino), on es parla de falcons. Diu: “Un nigulet de fosca solcà la llum barrada com si fos l’ombra de qualque cosa de més amunt. A trenta metres en l’espessor es va llançar per posar-se en una branca d’un reure. Era un falconet. El goig d’un moment així pot assaborir-se tota una vida, encara que el color del record s’apagarà poc a poc com el plomatge d’un aucell embalsamat en una gàbia de vidre” (p. 137). L’ornitòleg parla aquí d’un esparver (Accipiter nissus). Tot el llibre és ple d’aquests apunts, producte d’anys i anys d’observació de la natura; apunts d’una prosa envejable. Tenc la sort de diposar també d’un gran bagatge d’experiències semblants, de moments, d’observacions, sovint fugaces, brevíssimes… D’algunes, de moltes, diria, n’he fet ús en els meus llibres, que són fets tanmateix d’experiències i de lectures viscudes com si ho fossin. Sí. Les impressions són els maons de la memòria, i la memòria empal.lideix amb el temps, es dissol… A Villafranca de los Barros vaig visitar, enguany, durant la meva caminada per Andalusia, Extremadura i Galícia, el col.legi de San José, dels jesuites. Vaig demanar si tenien un gabinet d’Història Natural, habitual en col.legis antics. El tenien. El porter em va deixar entrar. Els peregrins (aquí heu de llegir “caminants”, no “falcons”: els homes i dones que fan a peu el Camí de Sant Jaume) visiten normalment la capella, el portal vell, o la sala d’actes, demanen el segell per a la credencial. Dins les (poques) vitrines desades en un llarg passadís hi havia aucells, peixos, rèptils i mamífers embalsamats o just l’esquelet, i minerals i alguns estris propis de les Ciències Naturals d’utilitat escolar. Hi havia un llop, i també un cap de llop. Hi havia falcons, un flamenc, una grua, abellerols… Com sempre, tots aquells animals em feren llàstima.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Cercant cercant…

He trobat aquest document pel Youtube: un breu documental sobre els primers vint anys del premi Edebé de literatura infantil i juvenil

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Llum en un cel tempestuós

M’agrada aquest llum entre niguls d’un cel tempestuós i dramàtic, pintat en el revers d’una aquarel.la mal feta.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados