De muntanyes i dibuixos i llibres nous

Hem caminat, gràcies a la invitació d’uns bons amics, per les serres d’Artà fins el bec de Ferrutx, fins a Es Vellmarins… Hem nedat. Hem fet vetllades divertides a Betlem. Na Xon és ara pel Camí Aragonès, feliç i activa, amb cinc amigues caminaires. Hi deixen ombres efímeres, en el Camino… Siluetes de pelegrina… Sé que anit dormiran al poble d’Artieda o a Ruesta, quasi abandonat. Em diu que fa molta de calor i que reben molt de sol. Mentre, jo sóc a Palma, dibuixo, llegesc, escric un poc, i intent sostenir l’ordre domèstic… I vaig fent… He acabat la redacció d’un llibret sobre temes de muntanya a Mallorca, que crec interessant per als afeccionats a l’excursionisme i a la muntanya en general: s’editarà qualque dia? Jo ho voldria! Ja és en mans d’un editor local. Avui, a més, potser accepti un encàrrec d’un altre editor nostre… Lamentablement, tot això sempre sense remuneració. Les nostres hores d’escriptura no valen res. Hauríem de negar-nos a acceptar aquesta injustícia, però, segurament pot més la vanitat nostra de publicar que la consciència del nostre quefer cultural…, i la covardia de no reivindicar el que ens pertany.  Així és el país editorial i literari en català (aquí i a Catalunya, i no es millorarà aquesta situació en futurs que hom voldria imaginar més feliços: no tenim prou  lectors ni s’estima prou el nostre treball, i a més, la Hisenda pública el castiga). Deixem-ho córrer. Tanmateix…, com diríem en el vell mallorquí de la resignació. Treballem. En una propera entrada us parlaré d’una important novetat literària per a mi. Enguany haurà resultat ser un any molt positiu en aquest sentit. Us deixo amb la intriga, si és que aquesta mena d’informacions particulars us poden intrigar. Ahir vaig sortir de casa armat amb el quadern i els llàpissos i les aquarel.les per recollir in situ imatges d’una activitat de l’Associació de Veïnats de Santa Pagesa, que celebra les Festes d’Estiu, sempre molt animades. Hi havia un rocòdrom per a infants al carrer Blanquerna. Ells s’enfilaven per les preses, ben encordats pels monitors. Quina cridadissa! Vet aquí els productes d’una estona d’observació i de dibuix. La fotografia que me mostra en el meu episòdic “mode urban sketcher” va fer-la sense jo adonar-me’n un altre bon amic. Gràcies.

 

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Del taller d’aquarel.la mediterrània

Del taller amb l’aquarel.lista Cesc Farré, del qual ja us n’he parlat i que ha resultat molt útil i francament didàctic, m’atrevesc a penjar ara dues “coses” que he anat acabant aquests dies a casa: la primera és aquest paisatge d’una platja larga i ampla, solitària, amb ones:

La segona és un detall d’un paisatge costaner amb un far i un veler fondejat. Només un detall, perquè l’aquarel.la sencera m’ha quedat lletja, incompleta, imperfecta.

Cesc Farré ens donà pautes, ens revelà secrets, apuntà suggeriments tècnics que, a la llarga, podré segurament aprofitar. Repetiré aquestes pràctiques i intentaré fer les que no vaig fer durant el taller (perquè el meu cervell rebia massa informació, perquè hi havia massa intensitat!). Es tracta d’observar i de reproduir el que hi ha a la mar, prop de nosaltres: ones, illots, platges, ribes… Repetir, provar, intentar… És l’única manera d’aprendre.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Agost, entre lletres i pigments

Agost, adéu! Benvingut, setembre! Entre lectures i aquarel.les passen els dies. També alguna excursió, a pesar de la calor abusiva: torrent de Pareis, portell de sa Costa, puig de ses Vinyes, s’Evangèlica… Lectures? Un poc de l’escriptor Alberto Manguel, que rebrà a finals de mes, a Formentor, el premi honorífic d’aquest nom. He llegit o rellegit, aquestes setmanes, d’ell: La novia de Frankenstein, Diario de lecturas, Una historia natural de la curiosidad, Una historia de la lectura... No posaré totes les portades. Manguel és, sens dubte, un savi. De la lectura i dels llibres s’ho deu saber quasi tot… Si això és possible. De vegades, el que conta és fascinant. Quin gran misteri, el llenguatge humà! També he rellegit aquest mes Walden, d’Henry David Thoreau, un llibre que per a mi sempre ha estat mal de païr. I he rellegit amb gust immens un dels meus llibres preferits: L’idiota. De temps en temps el rellegesc. El recomano sempre. Per què? Una possible resposta seria aquesta: vetaquí els personatges literaris que, al meu parer, caldria salvar de l’extinció de la Humanitat (tan futura com inevitable): mister Pickwick, don Quixot i el príncep Mixkin, l’idiota creat per Dostoievski. Deixo de banda els simpàtics animals d’El vent en els salzes, que no he de mesclar aquí, o el titella Pinotxo o Sandokan o el capità Nemo o Allan Quatermain o el professor Challenger o Corto Maltès o Tintin: juguen en una altra lliga, tots aquests… Un quart personatge literari a salvar seria Odisseu, però aquest és més maliciós i ambigu, pot ser usat perversament (i amb raó) com a model de poder i de violència, d’engany i de traïció. No és ingenu. Estimo la ingenuitat, tan propera a la compassió. Odisseu no és pietós. Deixem-ho estar, això, ara. He assistit a un curs amb l’aquarel.lista Cesc Farré, tot un mestre. Veure’l treballar a l’aire lliure és impressionant. Llegeix el paisatge i l’interpreta. He après molt: és un tutor generós i no oculta secrets als seus alumnes (en la fotografia hi som tots, a una de les caletes de la cala de sant Vicenç). Es tractava, en el curset, d’aprendre a mirar bé la mar i d’intentar posar-la amb aigua dolça i pigments sobre el paper. Ha estat una experiència profitosa i divertida. Entre els que apareixen a la foto ja hi ha alguns bons artistes. Sé, ara, que he de canviar de paper i que puc (o no) afegir alguns colors a la meva paleta i que… Que he de perdre la por. Mirar millor encara. I que cal fer molta de feina… Quina peresa! He obsequiat, amb l’atreviment de sempre, aquest paisatge quasi bromós a una bona amiga que viu un mal tràngol en aquests mesos.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Una ressenya a Catalunya de Llibre de minúcies

Sí, Llibre de minúcies té la primera ressenya en un diari, que jo sàpiga. La redacta en Pere Martí, autor sensible i bon lector i editor. Surt al diari El Punt-Avui, i la podeu llegir en aquest enllaç. Moltíssimes de gràcies!

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Mentretant, amb el dòl encara

Mentretant, mentre que em dòl Barcelona (i Nigèria, i Síria, i i tants d’altres llocs on gairebé cada dia hi ha atemptats igualment avorribles), envaso aquarel.les. Em fa il.lusió veure com milloren un cop les deses dins un marc (ni que sigui comprat en uns grans magatzems). O això és el que em sembla a mi: que milloren. Amb el seu punt d’abstracció i també d’imperícia. Aquí en teniu algunes. Què trobau, a pesar de què la fotografia no és massa bona i de què alguns vidres presenten reflexos?

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Endavant Barcelona, endavant Catalunya!

No sóc independentista. Pens que és una questió de fe patriòtica que jo no compartesc. No obstant, sóc partidari des del primer dia d’un referèndum a Catalunya, legal, pactat i amb avals internacionals. He dit en qualque altra ocasió que no m’agrada el que s’està preparant per al proper dia 1 d’otubre ni com s’està preparant. Ni m’agrada el que fa l’Estat. He dit també que si el pensament vigent a Espanya no fos el de la premsa de Madrid ni el dels partits centralistes (quanta curtor política!), el referèndum es podria haver fet fa temps a Catalunya des d’una interpretació intel.ligent de l’actual Constitució. Dit això, que penso que ha de fer Catalunya després dels horribles atemptats de dia 17? Seguir endavant, recuperar la normalitat. Endavant vol dir també seguir endavant amb el projecte de referèndum o consulta de dia 1 d’octubre. No hi estic d’acord… No m’agrada… Però, Catalunya ha de seguir. Res no pot aturar la normalitat diu tothom (la dreta casposa inclosa, l’esquerra espanyolista, els opinadors i tertulians; tothom ho diu). Doncs, bé: la normalitat a Catalunya és que hi ha des de fa anys un procés singular per a aconseguir un objectiu polític concret. Hi podem estar d’acord o no. Negar o intentar arreconar ara el procés per mor dels atemptats seria donar força als assassins. Creure que aquests han d’aturar o modificar el calendari català és treure profit polític i partidista del terrorisme (com sempre fan els qui ja sabem, per cert). Ja n’hauríem d’estar escalivats, d’això, els ciutatans. Endavant Catalunya, doncs! Des de la més sincera (i arriscada) discrepància.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Marines

Més ones. Diferents feines no me deixen practicar amb les aquarel.les, i ja les enyoro. Aquesta és de dia 27 de juliol. Un poc excessiva: he d’aprendre a moderar, a contenir.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

De llops, una gran obra il.lustrada

Avui, al suplement cultural Bellver, del Diario de Mallorca:

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Avui, al suplement Bellver

Avui, al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca. Comentaris sobre uns àlbums il.lustrats i sobre tendències en la literatura infantil i juvenil.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

De mitjan juliol

Una petita aquarel.la per començar. Fa calor excessiva aquests dies. No ha fet hivern, i l’estiu és llarg i feixuc. Cal suportar-la amb paciència, la calor. Tanmateix…, sóc home d’estiu, jo. I de primaveres. He sortit a caminar un dia a la setmana: puig d’en Corso, en Farineta, Sa Rateta, puig de ses Vinyes, portell de sa Costa, coma de Son Torrella… He fet al final base a l’embassament de Cúber. Quasi a mil metres, fa menys calor. Partir prest de casa i tornar-hi a mig matí són les claus. No deixar que el sol de migdia caigui sobre el clatell… I el paisatge, dematí prest, és bellíssim. Molts de sopars d’estiu -sempre massa per a mi-, poc cinema, moltes lectures i massa quefers domèstics, incòmodes… Una nova tristíssima de la qual ja en parlaré més extensament, tal vegada (o no), un altre dia: ha mort n’Arnau Amer, i el fet, inesperat fa uns mesos, ens a deixat molt abatuts. A ell sí que li agradaven aquests paisatges! El motiu de l’entrada d’avui, però, quin és? Doncs, que han obert una llibreria de segona mà -d‘una coneguda franquícia- molt a prop de ca-nostra. Perill! Compren llibres per 0,20 cèntims -preu únic-, i els vénen a tres, a dos i mig o a dos, segons el nombre de llibres que compris en cada ocasió. És un bon espai. Ja hi hem deixat cuatre o cinc senallades d’aquests volums que ja no saps on posar a ca-teva (quasi tots, certament). I ja hi he comprat algunes coses interessants (que els revendré tot d’una allà mateix, un cop llegides). Per exemple Juan de Mairena, d’Antonio Machado, que no havia llegit mai, i que m’ha semblat un recull de notes d’una gran intel.ligència i de molt d’humor. Per exemple, En los confines del mundo, de Lawrence Millman, un llibre de viatges per les terres de l’Atlàntic Nord, diu l’autor, seguint el rastre dels víkings. Divertit i ric d’imatges i d’anècdotes, i amb molta d’informació sobre Islàndia, Noruega, Groenlàndia, les illes nordatlàntiques… Compro també en la nova llibreria  Canciones de los árboles de l’Arxiduc. És anecdòtic parlar un dia amb el meu fill Joan d‘El mundo como voluntad y representación, d’Arthur Schopenhauer, i trobar-lo a l’endemà precisament en la llibreria de segona mà acabada d’obrir al carrer de Francesc Suau (3 euros, ja dic). Passat al fill, segurament no el llegiré; no obstant, en Joan em recomana que llegesqui els aforismes d’aquest important filòsof. Ho faré. M’ha agradat trobar-hi aquest tercer volum de les memòries entre personals i periodístiques (?) d’Antoni Serra, ple dels pensaments trencadors i de les opinions punyents de l’autor solleric, sempre enrabiat i de posat histriònic, i amb un gran bagatge cultural i literari: La decrepitud del periodisme. Diari d’ombres, paisatges i figures (1980-1982). Molt interessant pels noms i els fets que s’hi esmenten, sempre amb relació amb la nostra cultura i literatura. I aquest llibre, Orzowei, d’Alberto Manzi, el darrer que presento avui, no és de segona mà (tot i que a casa en tenc l’edició que al seu moment en va fer La Galera: vet aquí un dels llibres que no es tiren mai). És una nova versió al castellà editada per Maeva, i els agraesc que posin un altre pic la novel.la en el mercat, perquè potser és un clàssic. Vull saber si manté la seva vigència. En faré, sigui quina sigui la sentència que emetré després de la lectura, una ressenya per al Bellver. Manzi se la mereix com a pedagog i com a autor. I acabaré amb una segona aquarel.la:

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados