Tenir un lloc reservat en una prestatgeria de la casa d’una bona amiga escriptora és el regal que en aquest cas em dóna l’aquarel.la. Sé que, a més, ella hi té desat qualque llibre meu: un altre regal, doncs. Ser allà és ser en un bon recer. No m’hi arribaran les barrumbades.
Variacions sobre dos temes: posta de sol en la muntanya i els prats de davant de la Casa dos Guixos.
Aquesta notícia publicada en un digital resumeix el fet trist del que he parlat en l’entrada antrior. En Pere era un amic meu de joventut i de sempre. Difícilment l’oblidaré. Ell em va portar a fer sa Fosca… Amb això està dit, gairebé, tot. No puc ara afegir cap altra cosa.
És millor, però, parlar de Requeixo de Manzaneda (Ourense) on hem pogut passar tres setmanes d’una certa pau (ja contaré més endavant en una entrada nova què va impedir que fos completa, la pau: un fet molt trist amb un final encara més trist). En aquestes setmanes hem desat la casa on hem estat, hem fet alguna caminada breu (també hi fa calor), he pintat alguna aquarel.la, he llegit… I he participat en una activitat ornitològica ben interessant, durant la qual he après dades sobre una espècie preciosa: el rabirubio, o sigui el coa-roja (Phoenicurus phoenicurus), que nia molt bé en les “soutos” de castanyers (deveses) de la zona. Va ser molt instructiva i agradable, l’activitat.
El jutge Marchena és un personatge nefast i nefand per a la democràcia (?) espanyola. Al nivell d’Aznar. Amb ell, no ha d’oblidar-se, el PP volia controlar el Suprem “por detrás”. Ho fa descaradament: Marchena controla la sala segona del TS. I amb ell, la dreta i el feixisme espanyol, que ja s’assemblen tant que no sé com distingir-los. És en tots els embolics, Marchena, i hi participa amb sentències delirants (els seus admiradors en diuen “creatives”). Sentencia sense poder provar les faltes o els delictes. El culpable és culpable ell “o alguien de su entorno”… Ho va fer amb els liders del procés, amb el fiscal general i ara sabem que amb els manifestants catalans de 2015 davant del Parlament de Catalunya. Els tribunals europeus han tardar 11 anys per demostrar que aquest senyor és un prevaricador i un indecent, per inventar una violència ambiental intimidatòria… Ara pretén crear una malversació fantsama amb els liders del procés… Faig la següent profecia: Marchena presidirà el judici contra Pedro Sánchez per “Alta Traición” (això s’ha de dir en castellà, perquè fa més por!) en un futur no gaire llunyà. Un judici que la dreta espanyola promourà amb el feixisme espanyol. I la sentència serà condemnatòria. Aquest home és un perill amb toga i punyetes. És un colpista.
“Los intelectuales liberales se ven a sí mismos como héroes de la libertad en tiempos de polarización. Pero la realidad es más prosaica: son los tontos útiles del posfascismo” escriu Alfredo Gonzalez Ruibal en un article a Público d’avui: Los intelectuales liberales y el auge de la ultraderecha. Jo pens el mateix, però al meu parer cal ampliar l’abast de la crítica. Els intel.lectuals espanyols obsedits fanàticament amb l’actual president del Govern i amb l’anticatalanisme i amb el mantra irracional “español, español, español”, i amb l’adoració a la “lengua común”, etcètera, son co-responsables de l’auge de l’extrema dreta espanyola. Cada escrit a The Objective o a Okdiario o a quasevol mitjà de la Cort és un maó en la re-construcció del relat imperial de sempre…
En papers nous, de prova. Un Canson/Guarro i un Hahnnemühle.
Avui, al Diario de Mallorca (gràcies, directora!).
Mentre que passen coses (manifestació a Ciutat amb càrregues policials incloses en el paquet, entrada d’immigrants a Ceuta, incendis forestals pavorosos, el debat sobre l’emergència climàtica, el genocidi interminable, la política miserable aquí i arreu…), pintam (i escrivim) quan podem. Aquestes dues aquarel.les són de fa tres dies (si no vaig errat, perquè amb tot l’anterior ja perd el fil dels esfeveniments):
També he dit que escrivia. Intent posar punt i final a un quadern de haikus començat l’any 2019… Com passa el temps. Ja falta poc per poder posar-hi el darrer poema. Cal ser constant, saber centrar l’atenció…
