Un fragment

Público, avui horabaixa. És un article per llegir sencer. Tracta, sobretot, tres temes: el sainet judicial espanyol pensat per tombar un govern que no agrada, el sainet OTAN, i el sainet Tribunal Constitucional. Si qualcú dubta encara del lawfare a l’Estat espanyol, si qualcú creu encara en l’OTAN, o si qualcú pensa que el TC acaba l’assumpte que va començar amb la retallada a l’Estatut de Catalunya… Vet aquí un fragment.

“3- Lo de los jueces.
4- Finalmente, el juez menos esperado –es decir, el que menos podía perder, el que podía hacer, por ello mismo, la apuesta más arriesgada– ha culminado la jugada judicial colectiva que pretendía corregir –así como suena; y suena mal– los resultados electorales de las últimas generales. A saber: la Audiencia Provincial de MAD ha ratificado, hace unas horas, la imputación por un delito de tráfico de influencias y corrupción a Cristina Álvarez, exasesora de la esposa del presi del Gobierno. Se considera que las funciones de Álvarez consistían en “acompañamiento institucional, de seguimiento y protocolo” y no en funciones privadas, como ayudar a Begoña Gómez en su trabajo en la Complutense. La superposición de lo público y lo privado en la actividad laboral de Begoña Gómez queda probada para la Audiencia en la figura de Álvarez. Es el primer delito real computado por el peinadismo, tras disparar a todas partes. Alea jacta est / se va a liar.
5- El juez Peinado opta por una lectura de los hechos muy creativa, según la cual un asistente –de un ministro, de un presi de Gobierno, del rey– no puede informar a su superior de un hecho privado, como que mañana es el cumple de su cuñada. La razón: eso equivaldría, por sí solo, a una suerte de malversación, de uso de un cargo público, que cobra pasta pública para fines personales/la cuñada. Pero, en todo caso, la Audiencia le da la razón a Peinado. También, como pieza de caza mayor secundaria con la que decorar la chimenea, Peinado, de manera sumamente ocurrente, pide al TS el procesamiento de Bolaños por la contratación de Álvarez, lo que expandiría el empure hacia Moncloa, hacia el propio Sánchez, si así lo desea el TS, ese objeto cargado de deseo.
6- Independientemente de que Sánchez acabe o no también acusado, la piedra en el camino es lo suficientemente grande como para evitar su tránsito. La derecha judicial, totalmente satisfecha, considera –tal vez de forma demasiado confiada, sin evaluar el desgaste que esta escenografía supone para la justicia, su mayor descrédito, su pérdida de autoridad y, con ella, de efectividad– que esta es la última jugada del caso. Ya no es preciso más. Acta est fabula / punto pelota. Han ganado, opinan. Es más, creen que la dimisión del presidente es cuestión de días. U horas.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Lectures: tres a l’espera i una ja en marxa

La primera és una novetat segurament interessant: El secret de Laura Valdés, d’en Josep Lorman, autor tenaç i amb molt d’ofici (edició d’Alrevés). Sembla que en aquesta ocasió l’escriptor, com dic: un veterà, ha treballat a la vora del gènere negre, del qual n’és molt afeccionat, segons ens va confessar amb molta de gràcia a la presentació a Can Alcover d’ara fa uns dies. El pati-jardí del casal estava ple de seguidors i amics seus. I de tórteres. Va ser una bona presentació. La compartia en Sebastià Alzamora. Mentrestant, he aconseguit trobar -cal tenir paciència, perquè tot hi arriba a la fi- a la llibreria de llibres de segona mà del carrer de  31 de desembre (re-read) la sisena novel.la de la saga Dune escrita per Frank Herbert: Casa Capitular, en una edició ben conservada de l’editorial de bolsillo. La llegiré aviat. El conjunt és monumental. Una sorpresa hi he trobat, a aquesta llibreria: Globalia, un títol de ficció de Jean-Christophe Rufin, un autor que conec per un llibre seu, que vaig llegir en francès, sobre el seu Camí de sant Jaume, un text peculiar. Veig a la xarxa que hi ha altres ficcions seves publicades en castellà o en català. Intentaré cercar-les. Segur que en trobaré exemplars d’ocasió. Per acabar avui, Las torres del olvido, de George Turner, és una novel.la de ficció climàtica. He començat a llegir-la, i m’agrada molt. Té una proposta molt encertada. Veurem com es desplega al llarg de les pàgines. Esper uns llibres comanats a una llibreria. En parlaré quan ja els tengui a casa.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Títol: Vora el mar

La marina esborrajada d’avui, que he titulat “Vora el mar”. Aquarel.la en paper Arches de gra fi, 300 gr., 31×46 cm., aproximadament.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Dotze en fan un a Ràdio Vilafranca

Una entrevista a Ràdio Vilafranca (Vilafranca del Penedès) en relació amb el llibre Dotze en fan un, amb Nívola Uyà. Gràcies!

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

I també aquesta

I també aquesta és d’ahir, més esbojarrada, més petita, més lliure i espontània. Feta en paper Arches de gra gros, de 300 gr., i de 18×26 cm. De vegades, pintar a rauxes m’allibera.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

La d’avui

Una més, una pràctica més. Paper Arches de gra fi, 31×46 cm. Una marina un poc rosàcia.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Simplicitat

I encara hauria de reduir traços i taques. Tot arribarà. Avui he fet dues aquarel.les. la primera ja és, esqueixada, a la paperera. Per confusa i per obscura. De la revolta ha sortit aquesta, a la fi simpe i lleugera, em sembla, i neta. El paper és Arches de 300 grams, de 36×51 cm, gra fi. Una marina. Poca cosa més.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

A l’Última Hora d’avui

Gràcies a la diligència, la sensibilitat, la capacitat de demanar i d’escoltar, i el saber fer periodístic tan singular i amable de na Clara Ferrer, avui surt al diari Última Hora aquesta llarga referència al llibre que hem fet a mitges na Nívola Uyà i jo. Avui el presentarem també a la llibreria Quart Creixent, a les 19 hores. Hi haurà una lectura de na Laura Burgaya. I a partir d’ara, el llibre ja no és nostre, sinó de qui el vulgui llegir. En qualsevol cas, gràcies a tothom que ha participat en l’assumpte i ha fet possible aquest projecte.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Imprescindible

Vaig comprar ahir aquest llibre de lectura esfereïdora, imprescindible en l’hora actual. No parla només del que parla -ja el llegireu si és que ho voleu saber-, sinó de com el llenguatge, els mitjans, les lleis, les armes, el sistema, etcètera, sempre estan a favor del Poder i dels seus interessos. I de com tot el que fa nosa al Poder és convertit en no-res si fa falta. Legalment, clar. Com toca. No estan aquests instruments institucionals a favor dels drets dels homes i de les dones; sinó del Poder. El títol del llibre ho diu tot i ens obliga a una rigorosa reflexió sobre allò que nosaltres mateixos feim: ser cómplices dels crims i dels abusos, i dels trencaments de l’ordre promogut pels Estats i pels seus subsistemes repressors, i de les transformacions dels significats. La lectura no parla només del que parla -ja el llegireu, dic. Ai, les paraules! El llibre es titula Algun dia, quan ja no sigui perillós, quan dir les coses pel seu nom ja no tingui conseqüències, quan sigui massa tard per exigir responsabilitats a ningú, tothom hi haurà estat sempre en contra. Llarg? Encertadíssim. Demolidor. Bravo Omar El Akkad! Gran coratge has tengut! I també l’ha tengut l’editorial, L’altra editorial. Si volgués fer-ne una cita, hauria de publicar aquí més de mig llibre.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Paisatge enfollit

Un poc enfollit sembla, certament, aquest paisatge pintat avui horabaixa en el revers d’un paper Arches ja usat en l’anvers. He d’anar a comprar paper,  i qualque pigment. De tota manera, encara en tenc reserves. Aquest fa uns 28×38 cm, e00 grams i gra gros. l’important és recuperar el gust i la pràctica. Això intent.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados