Un poc cansat d’escriure molt aquests dies passats, ahir vaig seguir una de les demostracions de la gran aquarel.lista Aurora Charlo disponibles a Lecciones de Acuarela, a les quals estic apuntat i no me’n pened gens. Gràcies a l’estímul de la demostració, vaig atrevir-me a fer aquest paisatge.
Recollides per la periodista Clara Ferrer per al diari Última Hora, en l’edició d’ahir. Sobre la proposta d’endolcir els llibes infantils de Roald Dahl.
Potser exagerats, i no obstant… Són una pràctica perfecta per tastar colors i mescles i pinzellaes. Bona falta em fa! Torna a ser un model d’Aubrey Phillips. Admirables aquarel.listes d’escoles angleses!
L’espectacle de llums al salobrar de Campos sempre fascina. Com fascinen les observacions ornitològiques que s’hi poden fer. Avui hi he comptat un mínim de 170 flamencs, crec haver observat una blaveta (o només he sentit les ganes, la il.lusió d’observar-la?). Hi havia un bon esbart de becs d’alena, i com sempre els corriols, els pica-platges, les ànneres blanques, els collblaus… Un agró blanc. Un xoriguer. Vitracs, butxaquetes, titines, busquerets cap negre. I arpelles, Circus aeruginosus. Potser vuit exemplars. Sobretot, he pogut veure dos mascles repetint aturades en llocs determinats del canyar. Un d’ells aportava branquetes. Hi feia niu, segur. L’altre només s’hi submergia. I en l’aire, mentrestant, altres exemplars d’arpella feien parades de festeig en vols alts i circulars. Sonaven arreu les seves veus com gixclets de juia -així les defineixen les guies de camp. Un diumenge, doncs, d’arpelles.
És la clau en el meu cas, a manca d’habilitats més concretes per a la pràctica de l’aquarel.la, especialment el dibuix, la composició, la síntesi… Encara no he arribat on voldria. Cal perseverar. I paciència. I feina. Aquest paisatge segueix la traça d’Aubrey Phillips, pintor que estic revisant aquestes setmanes.
La llibreria Quart Creixent és subjecte viu i actiu d’història local. Ahir va fer 41 anys que va obrir portes per fer un servei impagable al públic lector de Ciutat i de l’illa sencera. La seva oferta, intel.ligent i militant, es limita a edicions en la nostra llengua. És per tant, un comerç especialitzat. Tots els autors i autores que, cadascú al seu nivell i en la seva dimensió, feim ús de la llengua catalana per a la nostra expressió literària hem passat -i passarem- per Quart Creixent. I també ho han fet, ho fan i ho faran tots els lectors i lectores en aquesta llengua. Jo mateix hi he presentat obra: El raïm del sol i de la lluna, L’última por… Amb alguns dels responsables de Quart Creixent, a més, hi he tengut i encara hi tenc vells, ferms i sincers lligams d’amistat. Arnau, Miquel, Miquela, Jaume… Ahir em regalaren la possibilitat de fer una caminada-literària des del coll de sa Gremola fins el mirador d’en Josep Costa al cap Fabioler, camí de La Trapa.
M’havien convidat a que parlàs del meu llibre Memòria de camins als companys i companyes de passeig. Va ser una jornada plena, simpàtica, positiva. Jo en vaig gaudir molt. En efecte, vaig parlar, i parlàrem, del llibre i d’excursions, i d’experiències viatgeres, sempre amb l’excusa de les caminades. El dia va ser generós: llum, sol i tebior, la mar plana i tranquil.la, Dragonera, uns corbs… El grup d’assistents, la majoria bons i vells amics i amigues, m’ho varen fer molt fàcil… Estones així compensen l’esforç solitari d’escriure pàgines. Gràcies, Quart Creixent!
Aubrey Phillips és un dels aquarel.listes que admir. Repassar el seu llibre Watercolour Painting i voler copiar algun dels seus models és tot u. És com una necessitat. Aquests són els resultats dels dos darrers dies de repàs.
La Societat Hispànica Jules Verne publicita el seu Dia de llegir Verne, que enguany se celebrarà dia 8 de febrer, demà, doncs. Em plau fer-ho a saber des d’aquest modest racó virtual, el titular del qual és un amant de la literatura d’aquest autor francès.
Enguany el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (el GOB) farà els primers 50 anys. L’actual equip director, el president del qual és n’Amadeu Corbera, té programades diferents accions per commemorar com correspon un tal esdeveniment associatiu, cívic. Em va convidar a participar en una conversa amb ell, recollida per un periodista del Diario de Mallorca, en Jaume Bauzà. Va sortir ahir, el resum de la conversa, al suplement La Almudaina. A banda d’algunes imprecisions, habituals en la premsa escrita -”museo de minúcias efímeras“, segons Borges-, cal agrair l’esforç del periodista. Que se’n parli, va bé. Sobretot, no vull que ningú cregui que vull assumir cap protagonisme excessiu. Jo hi era, simplement. Sóc el soci número 8, i vaig tenir el privilegi de presidir el gruo els anys 1982, 1983 i 1988, si no vaig equivocat. Altres persones feren i fan molta més feina que jo per crear i sostenir aquella nova associació en uns anys de gran interés sociològic i polític. Llarga vida! Inclo fotografies de la publicació per deixar-ne testimoni, simplement.
Surt avui, al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca, aquesta doble ressenya. Poc a poc vaig acomiadant-me d’aquesta feina gojosa de lectura crítica d’obres de literatura infantil i juvenil. Cal donar pas a nous actors. No podré agrair mai com es mereixen les facilitats que les diferents editorials m’han concedit per poder fer-la.
