Uns dies pel Camí del Nord

Caminant uns dies (quasi sempre sota la pluja) des de Donostia fins a Gernika pel Camí del Nord, en basc: Done Jakue Bidea, el Camí de Sant Jaume. Un paratge preciós, tant de muntanya com de vorera de la mar. Pobles bells, gent amable, senders durs, i un menjar de primera. Després, visita a Bilbao i a la costa veïna. Vet aquí els (pocs) apunts que he fet al meu quadern d’urbanesketcher durant aquest viatge:

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Una entrevista sobre La nuesa del silenci

Gràcies a Alfons Navarret, factotum del programa Mar de muses. L’entrevista comença aproximadament en el minut 37, fins el final. Alfons i jo parlam dels continguts del llibre i del que ens suggereixen alguns dels textos de La nuesa del silenci. La resta del programa és molt interessant. I són també molt recomenables els altres programes penjats en la xerxa, a ivoox.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Dues (per a mi) precioses reedicions

Eh, vellmarí! i N’Anna i el vern són els títols de dos (ja vells) relats meus que estimo molt. I per això vull agrair, primer de tot, a l’editorial mallorquina ifeelbook editors que hagi fet l’esforç de posar-los novament a l’abast dels lectors. Avui mateix n’he comprat un exemplar de cada a una llibreria amiga (de tota la vida, ja). Quan els he vist exposats en un mostrador, la sorpresa que he tengut ha estat molt grossa. Perquè sabia de la reedició en procés, però ignorava que el producte ja pogués ser al carrer. Els dos relats varen tenir al seu moment vàries reedicions. El primer va ser editat l’any 1991 per Cruïlla, i va resultar finalista d’aquell any del Premio Nacional de Literatura Infantil del Ministerio de Cultura espanyol. També va tenir una edició per al Cercle de lectors català. Aquella edició va ser il.lustrada excel.lentment per Mabel Pièrola. La història va néixer -ho he contat en altres àmbits- de la lectura d’un treball científic sobre el vellmarí, la nostra foca mediterrània. En el treball, es comentava que l’espècie va ser descrita per a la Ciència per un savi que en va poder veure un exemplar dins un cossi sobre un carro en una fira o un circ de qualque capital del centre europeu…, o alguna cosa així. Tot d’una em va venir al cap un bull d’idees: què deu sentir un vellmarí, avesat a la mar ampla, tancat de per vida en un cossi d’aigua bruta? En podrà fugir i tornar al lloc on pertany, la Mediterrània? Com podrà anar-hi, si no té cames, sinó adaptades a la vida marina? Naturalment haureu de llegir el llibre per saber que hi fan dedins Pinotxo i Odisseu… N’Anna i el vern va ser editat l’any 1998 per Edebé, després de què l’original quedàs finalista d’una convocatòria del seu premi de literatura infantil. Vaig demanar que l’il.lustràs també Mabel Piérola. La història està basada en un fet real: una nina possiblement autista va extraviar-se en un bosc gallec i fou trobada morta uns dies després, al peu d’un arbre. Una història tan trista havia de tenir per a mi una versió positiva, i vaig intentar d’exposar-la com en un conte. Sense llevar dramatisme. Posant sensibilitat i fantasia. I un gran respecte pels protagonistes reals del fet. El llibre conté un homenatge a Álvaro Cunqueiro, possiblement un dels autors que més ha influit en el meu treball literari inicial. Un dels personatges nom Álvaro. I un altre Eusebi, sabeu per què? Ara, els dos llibres surten vestits de nou, sense il.llustrar, i en aquests moments ho preferesc així. L’edició és elegant, senzilla, amb unes portades de bells colors blau i verd només senyats per uns traços al.lusius a la mar i al bosc. Perquè, mar i bosc són presents en aquestes i altres meves històries.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

I una lectura més

Una història del desenvolupament de l’Ornitologia, que m’ha deixat un bon amic. Ja hi som dedins, perquè és certament molt interessant:

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Lectures de novembre

Començarem el mes, i que faci bon temps!, amb una caminada des de Sant Elm fins a Esporles, pel GR221 o Ruta de Pedra en Sec. Espero que el genoll resistesqui. L’esquerre, el tenc un poc afeblit. Veurem. Caldrà dur els bastons i no carregar massa pes a la motxilla. No hi duré, en podeu estar segurs, cap llibre. El paper pesa massa. El saber que suporta, en canvi, no pesa gens (al menys fisicament). Torno a les meves afeccions per la Biologia amb ¿De dónde son los camellos?, de Ken Thompson (Alianza Editorial), on es tracta de les espècies (dites, potser injustament) invassores. Després, faré una passejada intel.lectual pels Aforismos. Cultura y Valor, de Ludwig Wittgenstein (Austral). D’entre aquests, aquí en teniu un de ben escaient per a un home que escriu (o que ho pretén): “Les paraules són com una gla, de la qual en pot nèixer una alzina”. I aquest altre, no tan positiu, però, igualment estimulant pels qui treballam (o ho pretenem) amb les paraules: “Lluitam amb el llenguatge. Estam en lluita amb el llenguatge”. Wittgenstein dixit. Per pensar-hi molt, doncs. I també repassaré els cínics gràcies al lum divilgatiu La secta del perro / Vida de fiósofos cínicos, de Carlos García Gual / Diógenes Laercio (Alianza Editorial), respectivament. Tornaré a psar els peus en terra amb la lectura d’Al.lots, avui hi ha festa! Secrets i confidències desconegudes del contraban mallorqui (1930-1990), d’autoria i autoedició de Tomàs Mut Ferragut, muntanyer i persona curiosa i tenaç. Crec que és un important document antropològic, i no només això.  De John Berger em fa moltes de ganes acarar Y nuestros rostros, mi vida, breves como fotos, en una preciosa edició de Nórdica. No sé si és un dietari o un recull miscel.lani… En qualsevol cas, segur que els textos de Berger seran d’intel.ligència suggeridora i d’estètica i sensibilitat notables. Tenc, com sempre, moltes més lectures: novetats infantils i juvenils, llibres comanats a algunes llibreries, qualque llibre que em deixarà un bon amic, etc. Això no té final. La Literatura, la Ciència, el Coneixement, la Cultura, l’Art, la Música… no tenen voreres, no hi ha límits. La Curiositat és un dels nostres grans poders. No vull posar-me seriós. Acabaré amb un dels meus paisatges abstractes, un joc gairebé atzarós d’aigua i colors. He de dir (sens dubte, vanitós: demano disculpes) que m’agrada. El trob lliure, expressiu, espontani:

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

No tot són marines

També, paisatges abstractes potser suggerits d’imatges oblidades o només retingudes en l’inconscient:

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Marines

Estic practicant les marines. Intento seguir les orientacions que l’aquarel.lista Cesc Farré ens va donar al seu curset a Sa Cabaneta. Aquí en teniu algunes mostres:

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Avui, al suplement cultural Bellver

Del Diario de Mallorca d’avui, del seu suplement cultural Bellver, unes ressenyes:

 

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Avui, al suplement cultural Bellver

Al suplement cultural Bellver del Diario de Mallora, avui:

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados

Demà

Demà, divendres, a les 19,30 hores, a la llibreria Drac Màgic de Palma (gràcies Làia, amfitriona!), el poeta Antoni Vidal Ferrando presentarà el meu nou poemari titulat La nuesa del silenci. Textos per a una ètica-estètica, que ha editat molt bé El Gall, editorial pollencina. Ha tengut cura del procés l’editor i poeta Antoni Xumet, al qual he d’agrair-li la bona feina que ha fet per polir el text. Els textos, en realitat: 122 breus apunts en prosa poètica, que tant són poemes com reflexions o aforismes o a punts de dietari o no sé ben bé què. Els textos foren escrits entre el 12 de febrer i el 19 d’agost de 2016, en el quadern que figura en la fotografia adjunta, un regal de bons amics i amigues en ocasió de la meva jubilació com a professional docent. Fa cinc anys, poc més o menys. Ha estat, doncs, un boníssim regal, oportú, estimulant. Com podeu veure, el quadern té unes tapes que semblen indicar algun contingut previ… No: els fulls del quadern eren blanc-bruts, de color os, verjos, a punt per a l’escriptura. Ara, el que he escrit en aquests fulls a mà i amb ploma durant aquells mesos, quasi cada dia abans de colgar-me, és a l’abast del lector en aquest volum 47 de la col.lecció Trucs i Baldufes d’El Gall, magre en dimensió, però penso i espero que dens en el que hi ha imprès. Tots i totes estau convidats a la presentació. Hi haurà un poc de vi i galetes. Abans, en Toni Vidal i jo, i potser en Toni Xumet, parlarem de poesia i del nou llibre, del fet d’escriure i dels déus saben què… Tant de bo que poguem passar una estona sense haver de pensar en el que a tots ens preocupa en aquests dies: Catalunya. Vet aquí la nostra invitació a la presentació, amb les dades de l’esdeveniment. Fins demà!

Podeu llegir aquí el que, de La nuesa del silenci, ja n’ha comentat en Miquel Àngel Llauger a la seva secció Com una pàtria del diari Arabalears, dia 29 de setembre.

Publicado en Sin categoría | Comentarios desactivados