Miquel Rayó

Ahir vaig anar a Binissalem. Hi és la seu de l’editorial Disset Edició, que acaba de fer possible l’edició en català d’un text meu de fa potser trenta anys. Vaig tornar a Palma content, satisfet. Perquè portava els exemplars que em corresponen com a autor. El llibre ha quedat preciós: té un bon disseny i una presència atractiva, la lletra és ben llegidora, les il.lustracions del boníssim Xosé Cobas han quedat també beníssim… Gràcies, doncs! Especialment a en Sebastià Marí que va creure en el projecte de fer-ne l’edició en la nostra llengua. Gràcies a Xosé Cobas pel regal dels seus dibuixos, tan elegants i suggeridors. Ara, doncs, el relat (una evocació del passat viscut a ca-nostra, territori de llibres, un poc ficcionat, com és natural) és en la llengua que ha de ser. I punt. Gràcies a Anaya, això sí i per a sempre, per haver-me’n comanat al seu moment la creació, i per publicar-la. Va ser n’Antonio Ventura qui em va convidar a fer-ho. On deu ser? Va ser una bona oportunitat per a mi. Llavors es va titular, òbviament, Eón. Se’n troben exemplars de segona mà. La col.laboració amb Xosé Cobas va ser positivíssima. Com ho ha estat ara. El llibre nou, Eó, ja és a casa. Benvingut!

Surt avui al suplement cultural del Diario de Mallorca Bellver en Abril aquest recordatori de la celebració, precisament cada dia 2 d’abril, del Dia Internacional del llibre Infantil i Juvenil. En l’enllaç anterior hi podeu trobar per descarregar el text i la il.lustració que enguany acompanya la celebració. Llibres i infants, quina tan esperançadora combinació! Autors, il.lustradors, i editors que en feis: bravo! Però, arriben llibres al Sudan? Tenen temps per llegir-ne els infants de Palestina? Maleït sigui qui consent aquest desgavell!

Dues taules. En una hi veureu proves d’un treball literari (o d’escriptura si no voleu tanta de solemnitat) en procés de fer-se: corregesc -feina interminable, obsessiva, esgotadora per a mi- el text d’un nou projecte meu sobre un assumpte que m’ha ocupat hores i més hores de feina des de fa temps: el desenvolupament del muntanyisme (sobretot l’excursionisme) a Mallorca, una de les meves aficions. Potser no n’hauria de parlar encara, d’aquest projecte, però necessit desempallegar-me’n aviat. Acabar-lo. Tenc altres coses per escriure i vull pensar que podré fer-les. El projecte ja té titol, propablement definitiu: Models d’escursionisme i muntanyisme a Mallorca durant el segle XX. És un assaig. No és un estudi. Un assig ple d’opinions. Subjectiu. Sé que no agradarà a tothom: què hi farem! Sé que segurament tendrà una vigència limitada (bon senyal). I sé que no tendrà molts de lectors: els muntanyents d’avui llegeixen poc. I si llegeixen, no cerquen en general reflexions, sinó eslogans i fets per emular. Cadascú és com és; cadascú va a la muntanya de la seva manera. Però, m’agrada creure que aquest projecte ajudarà a pensar qualcú sobre l’activitat muntanyenca actual i passada. I futura. Potser és vanitat, aquesta creença. Disculpau-me-la. La meva il.lusió és que el llibre es publiqui durant el 2026. L’altra taula, en canvi, no té cap senyal de feina recent. Roman a l’espera. És la taula on pint (generalment de ret) les meves aquarel.les. Ara fa setmanes que no en pint (si el que hi faig és pintar). No tenc temps de fer-ho. L’escriptura és egoista i gelosa. És excloent. Quina sort, però, disposar de dos espais per vessar-hi les meves inquietuds en forma de paraules i en forma de taques de colors. De més taules, en realitat: perquè la muntanya i els camins són també com taules per a les meves divagacions en la naturalesa, per viure-hi les meves caminades i les meves observacions d’aucells. Quin privilegi, tot plegat! És just agrair-lo.

Una entrevista a Carles Rebassa, l’escriptor. Es publica a vilaweb. Posau esment a les seves declaracions sobre Palma… La seva nova i premiada novel.la ja és inclosa en la meva llista de compres i de lectures pendents. Enhorabona, Carles! Per la novel.la i pel reconeixement. Per la feina i la trajectòria, doncs.

Va sortir ahir al suplement cultural del Diario de Mallorca Bellver en Abril aquesta ressenya. El llibre és molt interessant de contingut i té una presentació magnífica.

Les pràctiques d’aquests darrers dies, massa ocupats en lectures d’originals presentats a diferents premis dels jurats dels quals en sóc membre. Les aquarel.les estan fetes en papers de gramatges diferents i de dimensions diverses. En papers ja usats.

Assassins, Murderers, Assassini, Assassinos, Asasinos, Ucigași, Sicarii, Mörder, Moordenaars,  Mordere, Mördare, Morðingjar, Ubiytsy (Убийцы), Mordercy, Vrazi, Vrahovia, Ubyvtsi (Убивці), Zabojcy (Забойцы), Ubiytsi (Убийци), Ubice (Убице), Ubojice, Morilci, Žudikai, Slepkavas, Dolofónoi (Δολοφόνοι), Hiltzaileak, Gyilkosok, Murhaajat, Mõrvarid, Vrasësit, Qatala (قتلة), Rotzchim (רוצחים), Katiller, Ghatelan (قاتلان), Hatyare (हत्यारे), Khuni (খুনী), Hati’ārē (ਹਤਿਆਰੇ), Hatyārā (હત્યારાઓ), Shāshǒu (杀手), Satsujinsha (殺人者), Salinja (살인자), Sát thủ, Khatakorn (ฆาตกร), Wauaji, Ababulali, Pembunuh, Mga sátu…, i així fins que s’acabin les llengües del món (gràcies IA) i les de l’Univers sencer.

Avui es publica al suplement cultural del Diario de Mallorca Bellver en Abril aquesta ressenya que va comanar-me fa unes setmanes el seu coordinador Pere Estelrich. Gràcies!

Més en papers usats. Per aprofitar-los. I per passar l’estona. Cert, és vera, sí: cal que abandoni el meu estat de comfort. Confés que no tenc coratge a bastament. De papers usats ja me’n queden pocs…

M’ha agradat llegir aquesta entrevista a na Neus Canyelles. Aquí en teniu l’enllaç. Malauradament jo som poc lector de reculls de contes. No m’agraden, en general. Em sembla admirable, però, que hi hagi escriptores i escriptors que s’hi dediquin. En aquest cas concret, em sembla envejable la tenacitat de na Neus.