Miquel Rayó

Aquesta ha estat la consigna que m’he repetit avui, mentre que preparava els estris i els materials per pintar una aquarel.la. Simplicitat. I crec que he aconseguit fer-ne dues de ben simples. Hi ha dies que m’enfad, que no me surt allò que voldria. Ho embrut tot. Hi pos massa pigment, massa aigua, massa pinzellades, i el resultat és… res de res. Darrerament, ja esqueix el paper, si és que no té reutilització possible. Per què desar el que no és bo? Avui, en canvi, almenys, crec que he trobat un poc de la simplicitat que em proposava. La marina de la barqueta és feta sobre paper Hanhemühle de 425 grams, 30×40 cm. L’altra, sobre paper Saunders Waterford de 300 grams, i gra fi, d’uns 26×36 cm.

Que un llibre publicat l’any 1997 hagi trobat aquestes setmanes encara un lloc al mostrador de la llibreria Embat de Palma és un miracle. Embat ha dedicat durant uns dies el seu expositor a la temàtica marinera. Què bé! Vaig escriure Cabrera, natura entre les ones fa molt de temps. Lleonard Muntaner, editor va tenir l’amabilitat de fer-ne la publicació. Hi col.laboraren n’Antònia Llabrés (experta educadora ambiental i molt estimada amiga) amb unes propostes didàctiques, i els també bons amics en Biel Bonnín i en Pep Muñoz “Vasco” amb les il.lustracions. Una persona menys optimista diria que la situació prové de la poca venda dels exemplars editats fa tant de temps. Jo preferesc acceptar la primera versió del fet: és tracta d’un miracle, i l’accept com un regal. També ho és, un regal, que els llibreters hagin cregut que presentar-lo al seu mostrador pagava la pena. Gràcies!

D’ahir, en paper Hahnemühle de 425 grams, de 30×40 cm. Una prova més.

En efecte, com és possible? L’any 2025? Ara mateix? Davant dels nostres ulls? És possible. És un fet. És un genocidi.

Les dues proves d’ahir per passar l’estona i per aprofitar papers ja usats, en aquest cas pepers Arches.

Perquè, de l’aquarel.la que he provat de fer avui sobre un paper Saunders Waterford ja usat, 300 grams, gra fi, només en puc conservar dignament aquest tros. Fa uns 15×20, aprox. O potser menys. Un apunt, doncs, d’unes roques a la vorera, estopejades.

Amb el paper Hahnemühle de 425 grams, de 30×40 cm. La veritat és que és agradós. D’ahir és aquest arrambatge forestal. És l’única aquarel.la que puc salvar de les que ahir vaig pintar. 

Un paisatge improvisat també ahir, però aquest en paper Arches de 300 grams, de gra fi i de 36×51 cm. 

He provat de fer un paisatge en un paper Hahnemühle de 425 grams, i em sembla una prova interessant. Això sí, l’aigua hi funciona d’una altra manera. Els pigments també hi juguen amb diferències. Caldrà investigar-ho. Practicar. Les mesures són 30×40 cm.

En paper Saunders Waterford, la petita -una vorera de riu?- (300 grams, gra fi, 25×35 cm), i en paper Arches la marina, que és més gran (300 grams, gra fi, 36×51 cm).