Al suplement cultural Bellver en abril del Diario de Mallorca surt aquesta ressenya d’un llibre que ens parla de teranyines d’afecte entre humans i entre aquests i la naturalesa, siguin els cadafets siguin les tempestes o els focs de sant Elm… Una lectura molt entretenguda i recomanable. Com sempre, disculpau la qualitat de la fotografia.
Tenc el privilegi, visc el luxe i agraesc la sort de tenir n’Eusèbia de germana. Historiadora i escriptora (l’ordre és indiferent), persona fenera i de bé, intel.ligent, sensible, tenaç i ferma. I sempre, compromesa: des de molt abans que jo. Ho admet i ho faig públic. Tenir-la d’exemple i model, escoltar-la, doncs, m’ha estat molt útil per a ubicar-me en el món i en el país. Així que gràcies, Eusèbia! L’esment avui aquí perquè ha estat guardonada amb un dels premis que l’Obra Cultural d’Inca lliura cada mes de maig “per reconèixer la trajectòria de persones i entitats compromeses amb la cultura, la llengua pròpia i el teixit social de l’illa”. És un reconeixement que n’Eusèbia mereix. Podeu llegir un poc més d’això si premeu aquest enllaç. Aprofit, també, per convidar-vos a repassar la informació sobre n’Eusèbia i el seu treball literari que conté la pàgina web que li ha dedicat l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de la junta directiva de la qual ella en va ser membre fa uns anys. En la fotografia apareix en el moment d’acceptar el premi en l’acte d’ahir a Inca.
El més abstracte podria venir de qualque record del meu viatge a Marroc i Chafarinas l’any 1986. La costa era impressionant en tots i cadascun dels seus trams: platges, cales, timbes, roques… Papers Arches i Hahnemühle de gran format per a mi. Potser me’n queda un eco als ulls. L’altre paisatge sembla d’escola anglesa (o què més voldria!).
D’ara fa una estona, una aquarel.la amb simplicitat i lleugeresa. Amb tenuïtat, també. Llàstima que la fotografia no sigui bona del tot. Ara intentaré escriure una estona. Me costa tant fer-ho darrerament! I això que he fet molta de feina d’escriptura. Puc anunciar, per exemple, que a la tardor sortirà un nou llibre meu sobre el muntanyisme a Mallorca, la seva evolució, el seu actual desvari… Vull dir que no atur. Però, la creació em costa… L’aquarel.la és sobre paper Arches de 300 gr, de gra fi, de 31×41 cm.
Un joc floral (?) i un paisatge que podria titular-se “Entre dunes”. Els papers són Fabriano i Arches, respectivament. Les mesures són distintes.
La que es mereix l’edició del relat guanyador del premi Guillem Cifre de Colonya de narrativa infantil i juvenil de l’any passat. Per cert que l’edició d’enguany va vent en popa. Hi haurà noves a principis de juny…
Gràcies al bon tracte i atenció que na Clara Ferrer sempre mostra, tant per a la meva persona com per al meu treball, surt avui al diari Última Hora aquesta entrevista de promoció del llibre Eó. Gràcies!!!
1
D’avui horabaixa. M’he entretengut en posar taques de color en els darrers fulls d’un quadern de notes i apunts.
Quasi vint dies! Perquè he estat de caminada per la península, fent el Camí de l’Ebre cap a sant Jaume de Compostel.la. En concret, el tram que va des de Tortosa fins a Logroño. Un viatge molt agradable, travessant bells paisatges, escoltant les aus boscanes i de ribera i dels ermassos, observant els insectes voladors diversos -minven en nombre les papallones?-, creuant camins de formigues… He vist dues guineus i un arpellot, i un Circus pygargus, i una infinitat de nius de cigonya ocupats, la colla atenta a la incubació… Les nigulades, el pol.len voladís, les aigües de l’Ebre… No té res a veure amb el que he vist mentre caminava, però avui he provat de pintar una aquarel.la ràpida, en format gran, en paper de tracte difícil…
Aquests dies han estat frustrants si ens referim a l’aquarel.la. Res no m’ha sortit prou satisfactori, o quasi res. Potser és perquè o avanç, no explor, no seguesc classes, no tenc continuïtat. He estat embullat amb el projecte sobre els models d’excursionisme i no he dadicat temps a la pintura, també he estat llegint els originals dels premis de Santanyí i Sineu, ja que he format part dels dos jurats… Ah! I la falta de bon dibuix és un obstacle grandíssim. En resum: aquí tenim uns apunts, uns retalls, papers rescatats que, segur, arribaran a parar a la paperera. De tot s’aprèn, clar. I molt més dels errors.
