Miquel Rayó

Vaig comprar ahir aquest llibre de lectura esfereïdora, imprescindible en l’hora actual. No parla només del que parla -ja el llegireu si és que ho voleu saber-, sinó de com el llenguatge, els mitjans, les lleis, les armes, el sistema, etcètera, sempre estan a favor del Poder i dels seus interessos. I de com tot el que fa nosa al Poder és convertit en no-res si fa falta. Legalment, clar. Com toca. No estan aquests instruments institucionals a favor dels drets dels homes i de les dones; sinó del Poder. El títol del llibre ho diu tot i ens obliga a una rigorosa reflexió sobre allò que nosaltres mateixos feim: ser cómplices dels crims i dels abusos, i dels trencaments de l’ordre promogut pels Estats i pels seus subsistemes repressors, i de les transformacions dels significats. La lectura no parla només del que parla -ja el llegireu, dic. Ai, les paraules! El llibre es titula Algun dia, quan ja no sigui perillós, quan dir les coses pel seu nom ja no tingui conseqüències, quan sigui massa tard per exigir responsabilitats a ningú, tothom hi haurà estat sempre en contra. Llarg? Encertadíssim. Demolidor. Bravo Omar El Akkad! Gran coratge has tengut! I també l’ha tengut l’editorial, L’altra editorial. Si volgués fer-ne una cita, hauria de publicar aquí més de mig llibre.

Un poc enfollit sembla, certament, aquest paisatge pintat avui horabaixa en el revers d’un paper Arches ja usat en l’anvers. He d’anar a comprar paper,  i qualque pigment. De tota manera, encara en tenc reserves. Aquest fa uns 28×38 cm, e00 grams i gra gros. l’important és recuperar el gust i la pràctica. Això intent.

Més proves i exploracions sobre paisatges. La quadrada és sobre paper usat, de gra fi. El paper és Arches de 300 grams en ambdós casos. L’apaïsada és sobre paper nou, de gra gros.

L’any 2018 vaig tenir la sort de veure publicat un treball meu titulat Llibres i literatura de muntanya a l’illa de Mallorca, gràcies a Lleonard Muntaner, editor (col.lecció Panorama). El treball, modest, resumia xerrades i articles meus anteriors. Naturament, era només una aproximació. M’interessava reunir en un format manejable els títols fins aleshores publicats sobre el muntanyisme a Mallorca, per si qualcú amb el mateix interés volgués llegir-los. Vaig deixar fora les guies d’excursions, per exemple, perquè crec que són una altra cosa. M’interessaven les històries reals, els assajos i les reflexions, i també les ficcions narratives o poètiques sobre l’excursionisme i el muntanyisme a ca-nostra o escrits per gent de ca-nostra o relacionada amb ca-nostra. Han passat anys i vet aquí que trob que ja és hora d’actualitzar aquella publicació. Pot semblar mentida, però, hi ha molts de títols nous. I molt diversos. En aquesta entrada intentaré fer aquesta actualització. Serà una entrada llarga (i això que no faré el resum del contingut de cada llibre!). Els llibres que esmentaré són, doncs, d’autoria, realització o de temàtica mallorquina. Segur que em deix alguna cosa pel camí.

Amengual Vicens, Carles. Travessa en supervivència de la Serra de Tramuntana. Javier Vergara, editor, 2023.
Martí, Joan, Suñer, Carlos i Valero, Mercè. Feim kilòmetres. Converses per sortir a córrer. Joan Martí-Nova Editorial Moll, 2020.
Mas Riera, Maria Francisca. Escalantes. Escalada desde el feminismo. Narrativas y experiencias. DDT Liburuak, 2021.
Mas Riera, Maria Francisca, coordinadora. Ingravidas. Idem, 2023.
Mas Riera, Maria Francisca. Maternidades escalantes. Polifonía sobre embarazo y crianza en la escalada. DDT Liburuak, 2024.
Moyà, Eduard. El crestall rost. Poemes de muntanya de Robert Graves. Nova Editorial Moll, 2023.
Rayó, Miquel. Llibres i literatura de muntanya a l’illa de Mallorca. Lleonard Muntaner, editor, 2018.
Rayó, Miquel. Penyaleres. Dona, excursionisme i muntanyisme a les Illes Balears. Apunts històrics i entrevistes. Institut Balear de la Dona, 2021.
Rayó Miquel. Memòria de camins. Nova editorial Moll, 2022.
Rayó, Miquel. Crónicas del GEM.  (Grupo Excursionista de Mallorca). Aportació a la història de l’excursionisme a l’illa de Mallorca (1937-1952). Lleonard Muntaner, editor, 2023.
Rayó, Miquel. Josep Canals i Gomila (1922-2022). El darrer excursionista clàssic de Mallorca. Lleonard Muntaner, editor, 2025.
Suñer, Carlos. Hermanos de altura. Ifeelbook. 2018.
Suñer, Carlos. El último. Slooper, 2024.
Riera, Miquel. El guía libertino. Gorg Blau, 2019.
Vallcaneras, Lluís. Entre cims i barrancs. Gorg Blau, 2020.

Hi ha encara altres aportacions al tema muntanyenc local o des de la perspectiva local que m’agradaria esmentar, perquè crec que a la llarga allò que contenen acabarà -o hauria d’acabar- en format llibre: el podcast Tramuntanyencs, sostingut sobretot per Fernando de Angulo, i els articles i entrevistes de Xisco Simon a excursionistes veterans publicades regularment al digital foravilaverd.

Cercant dades a la xarxa sobre persones que surten esmentades al nou treball que estic fent sobre l’excursionisme mallorquí -i ja veurem si seré capaç d’acabar-lo, primer, i de trobar qui l’editi, segon-, vet aquí que top amb aquesta entrevista que em va fer l’any 2011 na Llucia Ramis per al programa Això no és Islàndia. Ni me’n recordava! Curiosament, en el mateix programa s’hi entrevista en Pere Joan, l’il.lustrador. Què bé!

I avui, al mateix suplement cultural, surt publicada aquesta ressenya que fa en Xisco Simon de la presentació del llibre Josep Canals i Gomila (1922-2022). El darrer excursionista clàssic de Mallorca, que férem ell i jo a Embat, per invitació de na Glòria i en Xesc, boníssims amfitrions. Una llibreria, per cert, que celebra els seus primers 50 anys!

El coordinador del suplement Bellver en Abril que apareix cada dijous en el Diario de Mallorca, l’amic Pere Estelrich em va lliurar, mentre que noltros érem per Soria admirant paisatges, pobles i aucells, una fotografia de l’article que m’havia suggerit sobre la presentació del llibre Hivern humil d’en Joan Perelló. Aquí tenim, doncs, l’article.

Avui hem anat a recollir unes aquarel.les envasades pel taller de Marcs & moldures Son Sardina. Fan molt bona feina. Tan ben envasades, les meves proves resulten molt atractives -si em disculpau la vanitat de dir-ho. Na Xon regalarà aquestes aquarel.les i algunes altres sesnse envasar a la fundació Amigos de Buba, que prepara una tómbola a celebrar el proper agost. Ja en donaré la informació completa quan la tengui. Disculpau els reflexos. Per si voleu contribuïr a les activitats de la fundació. Els seus responsables i voluntaris treballen al Senegal i, perquè hi he estat i sobretot perquè na Xon hi ha participat directament en la campanya de l’any passat, vos assegur que fan una feina excel.lent en l’ambit sanitari i escolar. Hi dediquen temps, esforç, passió i recursos.

Ja que hi som, i per aprofitar una estona d’aquest diumenge assolellat i amb trobada familiar, apuntaré les darreres lectures pendents, o alguna d’elles. Feia temps, per exemple, que volia comprar i llegir el primer dels quatre (crec, per ara) volums de la saga a la terra de Lot creada per l’escriptora apassionada i no menys apassionada arxivera mallorquina Joana Maria Pastor. La saga té un títol gerènic, El món màgic de Lot, i el primer dels seus episodis és Leilani i el nigromant, editat per Balèria. No vull frissar, i faré la lectura en poder, ben atent. Quan puc, i entre d’altres lectures, faig la del cinquè volum de la saga de Dune. Es tracta de la novel.la Herejes de Dune, de Frank Herbert. És admirable la capacitat d’aquests creadors capaços d’imaginar un món sencer, en aquest cas d’una colossal complexitat i versemblança. L’l'edició és d’Ultramar, de segona mà. Un mólt bon amic de França -ens coneguérem mentre que els dos caminàvem per la Via de la Plata cap a Sant Jaume de Compostel.la, m’obsequia amb aquest interessantíssim Dictionnaire Amoureux de Montaigne, editat per Plon, i amb autoria del filòsof André Comte-Sponville, una autoritat. El meu amic sap que Montaigne és un referent per a mi. En parlàrem molt, ell i jo, fent passes per les deveses d’Extremadura i els camps de Zamora. Abans de llegir aquest diccionari, però, he volgut repassar -feina feta!- aquest altre, més modest i només de sentències de Montaigne, editat per Ensiola, quan en Guillem Frontera dirigia l’editorial: Diccionari Montaigne, a cura d’Ignasi Aragay. Ànima vertical és un manga muntanyenc de Yoji Kamata i Kunihiko Yokomizo, editat en català per Símbol. Llegit està. He deixat per a més endavant Rendición, de Joanna Pocock (Errata Naturae), un imprescindible del gènere (?) nature writing que, diuen, va camí de fer-se clàssic. Aquesta és una lectura que haurà d’esperar torn. També la vull fer amb atenció. Per cert que l’autora, Joanna Pocock, serà a Mallorca el mes de juliol gràcies a la iniciativa de Sa Trencadora. Impartirà un estimulant taller sobre com escriure de la Naturalesa. Però, aquesta és una altra història. No sé encara si assistir-hi.

M’agrada perquè posa l’èmfasi en allò que jo mateix pens que va ser la presentació del llibre Hivern humil, d’en Joan Perelló, a la llibreria Embat fa dues setmanes, dia 6 d’aquest mes: un acte on es va fer palès el gran respecte i el no menor afecte entre dos escriptors (suposant que jo ho sigui, és clar), tant en l’àmbit personal com en el literari (allò que importava als assistents, potser). Crec que va ser un acte cultural d’interés. Crec que hi va haver sinceritat i reconeixement mutu. Ho conta bé el cronista. Paga la pena llegir Hivern humil. I repassar l’obra d’en Joan. Gràcies, doncs, Víctor Coll per ser-hi i per haver sabut comprendre i, sobretot, explicar, l’atmosfera d’aquella estona a Embat.