I ara, una malíssima notícia: ha mort en Jaume Obrador, figura principal en el moviment veïnal de Ciutat

Quin mal glop! En Jaume Obrador és mort. M’ho acaben de dir. Me vénen al cap moltes de reunions i trobades amb ell, molts de debats, molts de documents redactats a mitges discretament, treballs sempre sempre enfocats a la millora de la vida veïnal a Ciutat i al desplegament ple i lliure dels moviments associatius de base, i a la unió entre els diferents àmbits de les reivindicacions socials. Era molt sensible a l’assumpte ambiental, i no faltava en les convocatòries del GOB. Amb Rosa Bueno, Joan Font, Paco Metgod, Bel Cerdà i tants i tants d’altres crearen una xarxa de veïns i veïnes feners, tenaços. Ell, en Jaume, era més polític que jo, i de més amples capacitats, amb més empenta dinamitzadora. Molt actiu. Incansable. I encara mantenia, per la seva experiència personal i pel seu compromís, la seva preocupació pels qui, en altres bandes del món, necessitaven suports, agombols i ajudes. Treballàrem junts al seu moment en i amb un grup de mares i pares per aconseguir una escola pública per als nostres infants, on la llengua vehicular fos el català i on l’ducació se centràs en els nins i nines. La trobàrem. I també vaig col.laborar per comanda seva en l’organització i el desenvolupament d’un seminari a Palma sobre moviments socials. Quins anys! Quants de records! Quin greu me sap! Exprés aquí la meva gratitud i el meu reconeixement a la seva tasca i a la seva persona. I el meu condol a la seva família, especialment a na Maria, na Magdalena i na Marta.