Miquel Rayó

En la nova i generosa revista mensual d’informació per a l’oci de les famílies amb infants, Borino Ros, hi ha cabut un brevíssim relat meu dedicat al mes de setembre (pensat com si fos una d’aquelles lectures que fèiem a l’escola, de petits). L’acompanya una preciosa i molt suggerent il.lustració de na Nívola Uyá. Espero que no sigui la meva darrera col.laboració amb ella ni, tampoc, amb la revista. És bell, en aquests temps de crisi, compartir projectes i ajudar-nos. Han col.laborat en el primer número de la revista, i penso que continuaran fent-ho, en Lluc Mas, na Caterina Valriu, na Maria Ferrer, n’Aina Bauçà, n’Amàlia Pericay, n’Aina Escalas, en Joan Carles Palos, en Pere Joan, en Xisco Alario… Gent de primera! No parlo de les coordinadores i promotores del projecte, unes lleones! Excursions, cuina, festes populars, art, astronomia…, i sobretot, una agenda prou completa amb les activitats en què les famílies poden participar a Mallorca. Benvingut, Borino Ros!

Avui, dia 5 d’octubre, a les 18 hores, m’han convidat a impartir una conferència a Sa Riera (UIB) com a lliçó inaugural del curs d’Expert Universitari en Llenguatge Oral i Escrit en l’Educació Infantil i el Primer Cicle de Primària: Parlar, Llegir, Escriure i Imaginar a la Primera Infància, dirigit pel Dr. Ramon Bassa, bon amic, mestre, professor universitari i entès en didàctica de la llengua i en literatura per a infants i joves. He titulat pomposament la xerrada així: “De llegir llibres a escriure’n: entre pops i rugits“. A veure. Hi surten Tarzan i Proust, Cousteau i El Capitán Trueno. Hi reflexiono -com gairebé sempre, darrerament-, amb materials nous i vells, sobre la relació entre la lectura i el fet d’escriure. M’agrada poder aportar alguna idea a futurs docents, o a docents que saben que la formació permanent és important per al seu treball. Aprofito l’entrada per dir que ahir varen sortir publicades al Bellver del Diario de Mallorca les ressenyes de dues lectures recents. Malauradament no puc oferir-vos l’enllaç corresponent. També arriben retallades en aquest sentit. Quan pugi la conferència us avisaré.

Sí. Avui -en realitat dia 30, diumenge- acabo una etapa i en començo una altra. Acabo de treballar com a docent després de 37 anys (dels quals, 36 de funcionari). Faig un balanç molt positiu d’aquest període. He après molt. He pogut transmetre la passió que tenc pel coneixement, per la ciència, per la lectura. He intentat respectar tothom; els alumnes, sobretot. He cregut sempre en les seves immenses possibilitats personals, més enllà de les seves capacitats intel.lectuals… He estudiat. Ser capaç d’aprendre és un privilegi. Ensenyar, educar, un altre. No he estat gelós mai d’un coneixement o d’un recurs. Naturalment, hauré comès alguna injustícia i més d’una equivocació, o més de mil. Sense voler. Mentretant, he intentat escriure, treballar per la conservació de la naturalesa, difondre lectures… Punt. Cal mirar cap endavant. Imaginar el nou camí que ara començo a caminar. Llàstima que l’entorn estigui ple de confusió i d’incertesa. En qualsevol cas, només puc fer una cosa: donar les gràcies. Moltíssimes gràcies a moltíssima gent.

Sí. Comença el curs. El suplement Bellver, coordinat i dirigit magnificament p’en Xisco Rotger, torna a navegar. El passat dijous, dia 20 de setembre, hi havia una nova ressenya meva d’un llibre d’aquests qualificats “per a infants i joves”. Malauradament, encara no és possible arribar a l’enllaç a través de la pàgina del Diario de Mallorca. Quan pugui l’inclouré aquí, per si us interessa. Comença el curs, doncs, i espero poder comentar altres lectures meves en el suplement.

Cristóbal (Tòfol) Serra és singular. Dic “és”. Ha mort fa uns dies. Però, queden els seus escrits indefinibles, producte d’una extranya i profunda saviesa i d’una llibertat literària i intel.lectual quasi ofensiva (en el més bon sentit del concepte). Rellegir-lo, ara, és homenatjar-lo. I significa, també, tornar a caminar per les voreres d’una dimensió desconeguda, cultíssima. Els textos de Cristóbal Serra són de difícil comprensió. Freguen l’ocult, la bellesa extrema, feridora. No tenim escriptors d’aquesta mena, o en tenim molts pocs, en la literatura en llengua catalana. No em plau dir-ho publicament, això. Sí que em plau sostenir la meva admiració per l’escriptura de Serra. Ell es definia com una “sombra que se mezcla con la luz del crepúsculo. Nada más.” Ho escrivia a Tanteos crepusculares, i ho confirmava, maliciós i lúcid, al magnífic documental-entrevista, Péndulo, que realitzà al seu moment Miquel Àngel Abraham.

Ja és oficial des del dia 25 d’agost: la meva novel.la L’enigma Altai forma part de la llista d’honor 2012 de l’IBBY. Representa la producció en català dels darrers dos anys a l’Estat espanyol. Sens dubte, una bona notícia per a mi. Per això em plau compartir-la. I agrair-la: a qui va proposar el llibre perquè fos inclòs en aquesta llista i a l’editorial Edebé que el va editar. M’agrada estar en la llista d’honor al costat dels escriptors Miren Agur Meabe, Jordi Sierra i Fabra i Francisco Castro, i de l’il.lustrador Miguel Calatayud.

Jaime Gil de Biedma (1929-1990) escriu: “…para leer Moby Dick, el Quijote o cualquier otro gran libro que los mayores a veces imponían a los niños, en ediciones más o menos expurgadas, tenemos por delante toda la existencia, mientras que para leer apasionadamente La pagoda de cristal, Los tigres de Mompracem, El Coyote, o cualquier historia de aventuras que los niños lean ahora, sólo disponemos de poquísimos años. Quien los desperdicie, se habrá privado de la única profunda aventura de lector que a esa edad puede tener y que sólo puede tener a esa edad; su experiencia literaria y su experencia de la vida quedarán para siempre incompletas” (Obras. Poesía y prosa. Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores. Pàgina 694). Em fa pensar. Comenta altres moltes coses. El llibre inclou tota la poesia, les traduccions, la prosa, els articles i assajos d’aquest autor. Francament interessant.

Un preciós llibre per a aquest estiu calorós. Portau-lo a la borsa amb les tovalloles: Tras las últimas focas del Mediterráneo, d’Enric Ballesteros, científic, i ara escriptor. Amb detalls sobre les experiències d’un grup d’investigadors marins a les illes del Mediterrani oriental, l’esplèndida costa de l’antiga Grècia i la moderna Turquia. Tot el llibre és farcit indirectament de memòria homèrica, i directament de referències a les nostres illes Balears, als peixos, plantes costaneres, paisatges de garriga, pescadors, plats típics, vogamarins, vell marins… Dades científiques amb rigor d’agrair, un poc d’aventura, la màgia del contacte amb aquesta espècie emblemàtica, única. Qui pogués fer un viatge així! I per què no?

Dia 28 de juny de 2012, la nostra particular forma de recordar Emili Teixidor al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca: comentar un llibre seu a la secció Nins i joves, que intentam sostenir des de fa uns anys gràcies a l’interès del coordinador del suplement Francesc Rotger. El llibre es titula La formiga Piga va a la biblioteca.

El dia 14 de juny, Xavier Mínguez va rebre molt merescudament el XXXI premi de narrativa infantil i juvenil Guillem Cifre de Colonya, per la seva obra Amanda i la companyia dels monstres. L’acte es va celebrar a l’espai de l’aljub d’Es Baluard de Palma. L’editorial La Galera publicarà, l’any que ve, l’obra guanyadora. Acaba de sortir, per cert, En Caratallada i els altres, de Jaume Copons, guanyadora de la passada convocatòria. El jurat d’enguany estava format per Anna Pérez, David Montserrat, Sònia Delgado i Miquel Rayó.