No haurien d’importar-me, perquè en veritat no importen, ni d’importunar-me, però no aconseguesc tenir-los en un segon pla. Els assumptes domèstics sempre em distreuen i sovint em posen de mal humor: avaries, compromisos, reparacions, comptes, canvis -com ara el canvi d’administració de la comunitat de propietaris-, fallades de les connexions, etc., etc. Sort que tenc distraccions que m’obliguen a la concentració -de cada vegada, per cert, més feble, tot sigui dit. La lectura, l’escriptura, les aquarel.les em salven: són molt més que distraccions. Cal que els doni les gràcies, doncs. Aquestes dues són d’ahir, per aprofitar papers usats.
He de dir que a poc a poc vaig acabant i també pensant projectes. Aviat tendré el nou llibre meu d’història -o de reflexió- del muntanyisme local a les mans. Aquests dies he redactat els textos per a un projecte molt prrsonal que titularé provisionalment Ser o no o potser. El llibre homenatge a en Xisco Avellà ja és, avui, a impremta: hi he col.laborat amb gust. El podrem tocar d’aquí a dues o tres setmanes… Així que, novament, gràcies.