Miquel Rayó

Ahir, 5 de febrer, vaig fer la conferència La lectura en un món digital al centre de professors d’Inca. És la primera de les quatre conferències del cicle Realitat i Educació que aquest centre ha proposat per aquest any. Hi va assistir molta de gent, i molt atenta, cosa que agraesc. Espero que els hagi servit. Al final, com sempre, i potser d’això es tractava, alguns dels participants exposaren en veu alta els dubtes professionals que tot això virtual ens provoca tant en l’àmbit professional com en el personal i fins i tot familiar. I és que la revolució digital ens afecta, i molt. Tanmateix, en la conferència el que vaig fer jo és exposar els meus dubtes, les meves opinions, i sobretot exposar que els docents tenim el deure de facilitar la lectura literària als infants i els joves, i de fer-ho al seu moment.

A la fotografia, que m’han facilitat els organitzadors (una atenció d’en Joan M. Mas, assessor de les TIC), hi ha en Rafel Maura, cap de servei de formació permanent de la Conselleria d’Educació i Cultura, que presentà l’acte, i na Francisca Pascual, directora del CEP d’Inca, que presentà el cicle. No reconeixem la feina que els CEPs fan, tan necessària per a la formació permanent i per a les trobades dels professionals de l’Educació. Esperem que puguin seguir fent-la, i amb més mitjans.

Ja ha sortit el Borino Ros del mes de febrer i té una estampa magnífica: ho podeu comprovar en l’enllaç. La feina de les editores (Cata, Mar i Rosa, que nomeno per ordre alfabètic) és esplèndida i tenaç. Esperem que no es cansin i que puguin trobar finançament per a un projecte tan singular. A la pàgina 5 hi teniu la meva col.laboració, que no els fallarà mai. Un breu relat sobre el mes de Febrer i els seves cuites. La il.lustració de Nívola Uyà és d’una preciosa sensibilitat. No oblideu el Borino Ros! Tornarà a volar el mes de març, un regal d’informació per a totes les famílies amb infants.

Aquí el tenim. El generós comentari sobre El raïm del sol i de la lluna d’En Josep Maria Aloy al seu bloc de crítica literària i d’opinió. Que un lector tan exigent i expert com ell se’n recordi d’aquest aniversari (30 anys de la publicació del llibre) m’afalaga. I em plau que conservi encara una tan bona impressió del meu primer relat, tan llunyà en el temps. Però, permeteu-me que us recordi que el primer llibre que realment vaig publicar va ser Aucells esquius, amb la col.laboració (i el mestratge, aleshores) d’En Gabriel Janer Manila i amb uns excel.lents dibuixos (basta veure la coberta) d’En Vicenç Sastre, i que porta data d’edició de 1979.

El va editar Can Moll. Una editorial que ha servit de plataforma de llançament per a molts de nosaltres, els escriptors illencs, i que ara passa mals moments. I qui no els passa actualment, cal afegir?

El bon amic i lector Josep Maria Aloy em recorda que el meu llibre El raïm del sol i de la lluna ja té 30 anys. Diu que, sobre aquest fet, vol fer una entrada al seu bloc Mascaró de proa. Li estic agraït. Amb aquest llibre vaig començar el meu itinerari en la literatura per a infants i joves. No puc oblidar que guanyà el Premi Guillem Cifre de Colonya de 1982. Fa temps, doncs. En efecte, la primera edició és de 1983, i tenia aquest aspecte:

Tenc la sort de què encara figura, amb alguns altres llibres meus, al catàleg de l’editorial La Galera. Que llibres teus perdurin en els catàlegs és gairebé un miracle. Recordo la il.lusió que em feia tenir aquell llibre en les meves mans. Una il.lusió que no perds mai. Cada llibre és un goig. També és un risc. I un somni. Ara, l’edició vigent del conte té aquest aspecte:

Era el meu homenatge a les rondalles. En aquells anys hi havia un corrent important d’obres que recreaven els contes tradicionals meravellosos. Em satisfà haver-hi pogut participar. Aprofito per penjar les bases de la convocatòria d’enguany del Premi Guillem Cifre de Colonya, la pervivència del qual és, com ja he comentat alguna altra vegada, un altre petit miracle. Per cert que no vull deixar de nomenar l’il.lustrador del llibre: Francesc M. Infante, el treball del qual m’acompanyà en les dues, diguem-ne, continuacions del relat: El secret de la fulla d’alzina i La bella ventura. És un molt bon il.lustrador, i crec que amb El raïm del sol i de la lluna iniciava el seu itinerari editorial, com jo mateix, o feia poc que l’havia iniciat. Jo no puc ara imaginar el meu llibre sense les seves imatges. I els protagonistes, els màgics Berard i Bellroc, són sempre per a mi com ell els va imaginar i dibuixar.

Surt avui al suplement Bellver del Diario de Mallorca aquesta resenya. El llibre de l’editorial Estrella Polar és interessant, i emotiu. Espero que la còpia que adjunto sigui llegidora. Pregunta: per què sempre hi ha, en els escrits publicats, faltes ortogràfiques o tipogràfiques que ens passen per malla?

Un dels grans pintors japonesos de la història és Hokusai. Les seves diferents interpretacions del mont Fuji i les seves ones, corprenedores, són admirables. També ho són les seves mirades als paisatges i els oficis i la gent del seu país, i les il.lustracions eròtiques. Home d’una gran vitalitat i segurament sobredotat, influí en l’art occidental i en va rebre influències. Agosarat i visionari, va fer obres de grandíssimes dimensions i també pintà en la minúscula superfície de granets d’arròs. Acabo de llegir una biografia seva, un poc imaginària, però, molt interessant, dibuixada per Shotaro Ishinomori, en una edició de EDT, magnífica.

I ja he acabat els cinc conferències al Màster de Professorat de Secundària a la UIB. Ara, he de preparar la que he d’impartir del dia 5 de febrer al CEP d’Inca, com podeu veure en aquest anunci del cicle de xerrades Realitat i Educació, que inclou la participació de Francesc Casadesús, Maite Sbert i Rosabel Rodríguez.

Del dijous, dia 10 de gener de 2013. Aquí la teniu:

…em plau penjar el text on surt la suggeridora imatge del Desembre dibuixada per Nívola Uyà i que va aparèixer a la revista Borino Ros, núm. 3.

Apareix, també avui, aquesta ressenya meva d’una molt interessant novel.la futurista. Molt recomanable, de veres. En teniu un tast al següent enllaç, amb el títol del llibre: Después de la nieve. És obra de Sophie D. Crockett. No hi ha encara versió en llengua catalana. A veure si l’editorial, MacMillan infantil i juvenil, s’anima.

Es publica avui al Diario de Mallorca una altra aportació meva al debat sobre la reforma del sistema educatiu proposada (imposada?) pel ministre del ram del Govern espanyol. És també una rèplica a una aportació anterior d’uns representants d’un partit polític. No vull donar feina a ningú; el penjo aquí per si qualcú té ganes de llegir-lo, i moltes gràcies a qui ho faci. En realitat, hauria de deixar anar el tema, per molt que m’apassioni i, en algun cas, m’indigni veure com es desenvolupa. Hi ha massa exaltament i massa butza, i és difícil participar en el debat sense que ens exaltem. És molt millor anunciar-vos un magnífic taller de fotografia dirigit pel fotògraf i amic Sebastià Torrens, i basat en el llibre Illes Balears. Paisatges, en el que vaig tenir el privilegi de col.laborar: no ho dubteu i tractau d’assistir-hi. No us en penedireu! Trobareu aquí la informació completa del taller.