Miquel Rayó

Doncs sí: actualitzo guies de turisme. Ja he entregat a l’editorial (Anaya Touring) les versions noves de les guies d’Eivissa i Formentera i de Menorca, així que només em queda per fer la de Mallorca, que comportarà obviament més feina. L’he d’entregar a finals de setembre. Procuro sempre cumplir els terminis d’entrega de les feines que em comanen. La veritat és que és una feina agradable, ja que et permet conèixer espais, llocs, locals, recons que d’una altra manera no visitaries mai. T’obliga a mirar bé. A caminar, a fer quilòmetres. A llegir documentació. A triar la informació que creus pertinent. No coneixeria tant les nostres Illes si no fos per la meva afecció a la naturalesa i per aquesta feina de redactor ocasional de guies de les Balears, que dec a Avelino Hernández, l’escriptor veïnat de Selva durant molts d’anys… El record sovint. Torno a les guies. A la vida. També he de dir que, de vegades, sobretot quan ja fa més de vint anys que fas aquesta feina, sents un poc de llàstima per espais que han canviat massa i no per bé. És una feina, i com a tal l’accepto. I l’agraesc. Mentretant, penjo una altra fotografia de la meva caminada per la Vía de la Plata. Una esplèndida posta de sol a Oliva de Plasencia. En el seu alberg només fórem, aquella nit, tres persones. La Vía encara és solitària. I per acabar: el dia 13 s’entrega el premi Guillem Cifre de la convocatòria d’enguany (la XXXIII): quin llibre l’obtindrà? L’acte es fa a Can Torró, la bona biblioteca d’Alcúdia. Hi haurà els parlaments habituals i una actuació musical interessant. Cantarà Marta Elka.

Entre el dia 14 d’abril i el 4 de maig d’enguany he tengut la sort de poder caminar des de Mèrida fins a Astorga per allò que hom nomena la Calçada Romana o Vía de la Plata, un dels Camins de Sant Jaume que enterenyinen tot el continent. He fet uns 520 kms en 20 dies de marxa solitària entre camps deixats i sembrats, bosquets, garrigues atapeïdes, alzinars, deveses… He passat per trams del camí romà, per camins de bestiar, per carreteres… Hi he vist un cèrvol, una petita víbora, dues guineus, tortugues, calàpets i molts, molts d’ocells. He vist sortir el sol cada dia i també com se n’anava a la posta per paisatges amples i distints. He conegut altres caminants, homes i dones, amb algun dels quals het fet una bona amistat, mentre caminàvem o érem, al final de la jornada, als albergs de pelegrins que fiten les etapes. Amb un d’ells, i no ho dic per petul.lància, xerràrem molt del cinema de John Ford i de Jean Renoir i de Carlos Saura, que ell admira. També parlàrem de Montaigne, el primer home d’avui, de pensaments tan vigents. M’ho he passat beníssim. I naturalment he quedat amb ganes de repetir. De fer més llarga encara la caminada. Caminar permet, com diu molt encertadament el poeta Ponç Pons en el seu darrer llibre entranyable El rastre blau de les formigues, viure el camí, més que només veure’l com quan vas en cotxe. Del camí fet me’n queden imatges, topònims i noms. Els noms: Daniel, Gerard, la ciclista Amaia, els germans Phillipe i Brigitte, Emilio, Pepe Parada, que havia servit fa dècades de Guàrdia Civil al port de Sóller, Elena, Maidys, l’escocès Phil, el francès Regis, l’italià Paolo, Ivan de Croàcia…, i molts d’altres, entre caminants, ciclistes, hospitalers. Els tenc anotats en les dues petites Moleskines que he usat de dietari durant tot el camí. I topònims: Alija del Infantado, Granja de Moreruela, Grimaldo, Galisteo, Valdesalor, El Cubo, Fuenterroble de Salvatierra… He travessat Mérida, Cáceres, Salamanca i Zamora, bellíssima!, a més de La Bañeza, Benavente i altres localitats rellevants. Una preciosa experiència. Fa unes setmanes vaig penjar qualque dibuix fet en el camí. A la fotografia sóc davant l’arc romà de Cáparra, emblema del camí per Extremadura.Per parlar-ne, en Joan Carles Palos em va convidar a acompanyar-lo al programa Fita a Fita dins A vivir que són dos días, que presenta na Marga Vives, excel.lent periodista. El programa el podeu escoltar demà, dia 1 de juny a la SER. Com sempre, amb en Joan Carles el bon humor està assegurat. Comprovau-ho!

Demà s’obre la Fira del Llibre a Palma. El coordinador de Bellver, en Xisco Rotger, em demanà, per aquest motiu, un article que mostràs algunes novetats variades de llibres per a infants i joves. Aquí el teniu. Surt avui.

Sí, més dibuixos, més notes esboçades del natural, més provatures meves amb els llàpissos i els retoladors. Són el producte, tanmateix ben escàs, d’una caminada de vint dies per terres de la península… Però, d’això, del viatge, ja us en parlaré en una altra entrada. De moment, aquí us presento algun dels apunts que hi he fet. Siau indulgents!

Repetesc: de l’aventura us en parlaré aviat, en disposar de qualque foto per acompanyar el relat. Ah! Me’n deixava un: l’apunt d’un dels músics de la banda que acompanyava la casolana processó de qualque localitat extremenya:

Em plau adjuntar les dues referències que la revista Faristol, del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, fa de Les verges del sol en el darrer número de la publicació (78, abril 2014, pàgines 25 i 33). La ressenya la signa en Pep Molist (i entenc perfectament el que hi expressa). I d’altra banda, a la mateixa revista ubiquen la novel.la en la selecció dels millors llibres del 2013, en la secció de llibres per a lectors a partir de 15 anys.  Gràcies, Pep! I enhorabona pel vostre premi de la Crítica Serra d’Or! I gràcies Faristol!

Aquí la teniu, d’avui, dia 31 de març, a El Mundo (clicau damunt i la podrdeu llegir bé):

Convidat per la professora Antònia Ordinas, qui m’envia aquesta fotografia d’un moment de l’acte. La vull incloure per deixar-ne constància. M’ho vaig passar molt bé.Els alumnes havien llegit L’enigma Altai. Va ser dia 20 de febrer d’enguany. Gràcies!

Per si vos interessa, aquí teniu l’enllaç al programa Tira Tira, d’IB3, en què vaig participar amb el company Joan Rabassa: pujàrem al morro d’Almallutx. Una curiositat.