És fàcil entristir-se en aquests temps de terboleses. Tots i totes, d’una manera o d’una altra en patim les conseqüències. Parents o amics sense feina ni perspectiva de tenir-ne; reducció o manca parcial o completa d’ingressos; estalvis minvants; futur incert… I qui té feina ha vist retallats els seus drets fins a l’extrem. El més desolador és veure com els nostres representants polítics i els nostres liders empresarials van a la seva, satisfets i panxacontents. Pel que fa a l’àmbit cultural, la situació també és desesperant. Les editorials redueixen producció (això no és necessariament dolent), venen poc (això sí ho és), s’integren a la forç
a en grups empresarials grans amb interessos més econòmics que culturals, o tanquen directament. Els autors i els il.lustradors tenim dificultats per veure les nostres creacions editades. Projectes preciosos desapareixen: he sabut aquests dies que tanca la revista Esquitx. Una revista per a infants i joves. Una iniciativa valenta i intel.ligent de Sònia Delgado amb la col.laboració de Tomeu Seguí i d’altres creadors del món del disseny i de la il.lustració. Aquesta és una notícia molt trista. I potser tots en som un poc culpables. I si no culpables, sí responsables. Jo m’hi sento. Era un molt bon projecte, comptava amb bones col.laboracions, i tenia un disseny molt atractiu. Estic segur que en venir temps millors la revista tornarà i serà millor també. Els moments que estam passant, pel que fa a la cultura en general i a la cultura en la nostra llengua en concret, són terribles i impensats. Qui ha de protegir i fomentar la nostra llengua per mandat legal no ho fa, i fa tot el contrari: posar traves i escampar maldats. Penòs, i estic per dir que delictiu. No obstant, hem de mirar cap el futur i reforçar la nostra voluntat i l’esperança. Recordar el camí fet ens donarà coratge. Vagi aquí el meu homenatge als creadors i mantenidors de la revista Esquitx. Segur que ja tenen alguna idea novedosa al cap. He tengut la sort de fer-hi alguna col.laboració i n’estic molt content. La meva primera visita a Esquitx va ser en l’exemplar la portada del qual us adjunto. Hi vaig poder publicar un conte amb dibuixos de Pere Joan, una comenda de Sònia que vaig agrair-li molt. El conte es titulava El retorn del vellmarí i una de les il.lustracions era aquesta, senzilla i suggerent:
