Miquel Rayó

Dues bones, precioses notícies. Com vaig anunciar fa uns mesos, dos centres escolars mallorquins representaran (encara!) aquest mes Un conte d’àngels i dimonis. M’han convidat a assistir a un assaig general i a les representacions. Hi aniré, naturalment. Es tracta de l’escola Guillem Galmés de Sant Llorenç i de l’IES Albuhaira de Muro. Dia 18 aniré, el matí, al teatre Sa Màniga de Cala Millor (dia d’assaig i de preparatius per als al.lotets de Sant Llorenç) i el dia 21, també el matí, al teatre municipal de Muro (dia de representació per als alumnes de primer i de segon d’ESO de l’institut de Muro). A Sa Màniga, s’hi faran posteriorment (el dia 19) dues representacions per a alumnes i famílies. Estic segur que tot anirà molt bé. Els actors sempre ho donen tot, i el profesorat que s’embolica amb aquestes funcions sempre ho fan d’allò millor. Miraré de fer qualque fotografia per al record. Aquestes representacions són inoblidables, una festa. Imagino que així acomiaden un curs escolar difícil. Gràcies!

Novetats per a infants i joves ressenyades al Bellver del dijous dia 30 de maig, en ocasió de la Fira del Llibre a Palma que comença precisament avui, dia 31 i dura tota la setmana vinent.

D’un molt bon relat:

Dormir en terra, olorar camomil.les, observar corbs marins, gavines d’Audouin i virots, caminar entre carritxeres, arboceres i estepes, garballons i argelagues… Rapinyades d’esbarzer, l’enlluernament del sol rebotit en la mar, olors d’alga amuntegada en l’arenal. La torre d’aquest nom rar: Matzocs. Les cales: s’Arenalet, sa Font Celada, cala Matzocs. Uns dies al Parc de Llevant, com cada any. Caminar amb companys i companyes, admirar, comentar. Agrair, sobretot. Les falzies, els menjamosques, el vent, la pluja nocturna, el mart fugisser, entrevist. Escoltar, i feia tant de temps que no ho feia!, un enganapastors, quan ja tornàvem pel camí dels Presos, després d’haver pujat l’Esquena Llarga des del refugi de la caseta dels Oguers, entre albons i esteperes. Minúcies sensitives que m’omplen, que m’aporten serenor, que m’allunyen de la cosa quotidiana. I la nit estel.lada, niguls tenebrosos davant la mitja lluna, l’estrella Polar, bufar un poc l’harmònica. Conversar ran del foc. I els topònims. Poca cosa, i tanta alhora!

Mirar els mapes. Cercar senderes velles. Prendre notes per no oblidar. Escriure uns haikus provocats pel paisatge. I rematar-ho tot amb apunts a llapis, com aquest:

Uns dies, massa pocs sempre!, al parc de Llevant. Un privilegi. Caminar.

Un article d’opinió al Diario de Mallorca d’avui. Sap greu haver de dedicar temps a aquests falsos debats, que es curen amb quatre lectures oportunes. No obstant, hi ha qui pretén embolicar la troca i crear exaltaments o sostenir-los. I malauradament cal dir que ho aconsegueix. La llengua els va molt bé per contribuir a la confusió i a obtenir el que pretenen: dividir la gent de sentiments comuns, enfortir la societat insolidària que somien.

A la fi, el preciós i utilíssim Borino Ros del mes de maig, disponible en la xarxa: en la pàgina cinc hi ha la meva col.laboració, com sempre tan ben acompanyada amb la il.lustració de na Nívola Uyà, que adjunto directament en aquesta entrada. Quin privilegi! Cada vegada és una sorpresa. Jo escric un text i ella hi posa tot el que falta. M’agraden sobretot els espais infinits que sempre hi ha en el fons del dibuix, i els detalls de ben a prop -mirau quins ocellets!- que donen tanta de vida i dinamisme al seu treball. No sé quants de mesos hem fet ja, però, ja començo a passar pena d’acabar els dotze. Perquè, quan els acabem, amb quina excusa li demanaré a na Nívola que acompany nous textos meus?

Un clàssic i una novetat. En la novetat hi ha la feina colorida i exultant, vitalista, de Nívola Uyà, que ha fet un molt bon treball sobre un conte de Mar Pavón, una escritora a tenir en compte. El clàssic és això: un clàssic.

El primer festival internacional del conte Contesporles tendrà sens dubte efectes col.laterals, i grans. Impensables, ara. Ha estat un èxit. D’organització i de projecte, de resultats i participació. Els pocs petits defectes descoberts durant el seu desenvolupament són molt bons de corregir. Cap problema, doncs. El més important de tot és la xarxa de relacions que accions d’aquesta mena produeixen. Neixen afectes nous i s’afermen els vells. I es demostra que, quan la gent vol, pot. Només a Esporles, un municipi on la participació és un dret que s’exerceix de bon de veres, era possible el Contesporles. Els voluntaris l’han fet possible. Il.lusió i voluntat, i capacitat d’organització: vet aquí les capacitats dels veïns esporlerins. I un consistori prou intel.ligent per acceptar propostes populars.

Hi va haver una molt gran assistència de públic: totes les entrades es varen vendre! Esporles semblava un rusc: hi havia gent arreu, expectant, il.lusionada. I a més, el temps va acompanyar. Hi va haver fades, i música, teatre i màgia, i contes. Contes de tota mena i amb qualsevol motiu: el vi, el menjar, el teatre, la poesia, la literatura… Posa la pell de gallina llegir el que han comentat als seus blogs alguns dels participants, com per exemple Xabier DoCampo o Gonzalo Moure, els quals impartiren magnífiques conferències i ens regalaren experiències i contes, bon humor i empenta. La seva generositat és admirable, i entranyable la seva proximitat. Varen venir disposats a tot i tot ho donaren al festival. Què dir de les aportacions de Pep Duran, de la Fada Gina, de Caterina Valriu, de Víctor Ugawba, de Kate Cockery…  Què dir d’Albert Catalan, un dels organitzadors? De na Mar, què puc dir? Mentre hi hagi gent així, la Cultura i l’Educació, tan menystingudes pel Poder, estan protegides. De moment, quedau-vos amb el que anuncia, en gallec, el boníssim amic Xabier DoCampo: “que en Esporles esta fin de semana pasada naceu a Irmandade do Ovo de Pingüín Emperador“. Durà coa.

Aquí la teniu (ha sortit avui, dia 2 de maig, al suplement Bellver del Diario de Mallorca, com sempre). El llibre és bo de veres; l’autor ha fet una feina molt completa i sincera. Enhoabona, doncs!

Mentretant, arriba a la fi el festival internacional del conte Contesporles (trobareu el programa complet aquí: programa contesporles online compr), a Esporles. Recordau que serà els dies 4 i 5, aquest cap de setmana, i segur que entre totes les activitats programades n’hi ha més d’una especialmente adreçada als vostres interessos. No hi falteu! Per cert: em plau dedicar una felicitació molt cordial i molt gran al municipi d’Esporles, tant a les seves autoritats, prou sensibles amb el fet cultural, com als molts veïnats que voluntariament han fet possible l’esdeveniment, amb feina i il.lusió admirables. Festa i cultura, endavant! Gràcies Esporles! I ara, la publicitat: ja sabeu que hi impartiré una conferència? El diumenge, a les 10 hores, a la Sala d’Actes de Sa Fàbrica. El títol és D’escoltar a escriure: contes ran d’una post de planxar. Hi sou convidats.

Els alumnes de segon i de cinquè de Primària del CEIP Pintor Joan Miró de Palma em reberen el passat divendres, dia 26 d’abril per celebrar també la festa de Sant Jordi. Vàrem passar una estona molt entretenguda. Ben guiats i aconsellats pels de cinquè, que són els seus tutors i amics lectors, els de segon feren la lectura en veu alta del conte Balena, mentre que es projectaven les precioses il.lustracions de Mireia Coll a la pissarra electrònica. Quan acabàrem ens férem una foto en el hall de l’escola. Aquí la teniu: Qualcú va fer fotografies de quan els al.lotets llegien, i qualque video. Vaig aprofitar per explicar alguna cosa de les balenes, i també el sentit del nom dels protagonistes, i el sentit de la primera línia del conte, que comença a imitació de la novel.la Moby Dick. Els nins i nines em contaren el que havien fet amb el conte, i em mostraren els contes que ells havien escrit, i el plafó al passadís on hi ha les aules. Al final em regalaren un dibuix, un boli, i uns dolços. El dibuix el penjaré aquí; pèro, els dolços ens els menjarem a ca-nostra. Amb el boli escriuré, naturalment.La mestra Miriam Coll i les seves companyes i els seus companys fan una feina esplèndida i això es nota per l’interès amb què els seus alumnes participaren a l’activitat, que estava molt ben preparada. M’ho vaig passar molt bé. Moltíssimes gràcies!