Miquel Rayó

Ja no veig falzies sobre els teulats de Palma, o molt poques. Ja les enyoro. I pensar que no tornaré a tenir-les damunt fins a finals de març del proper any…! Fa calor. Per sort no n’ha fet massa durant les primeres setmanes en què he participat en la revisió de la guia del GR 221 per la serra de Tramuntana de Mallorca amb en Joan (en la fotografia) i en Vicenç Sastre, i el fotògraf naturalista en Sebastià Torrens. La feina de camp està enllestida, i ens queda la redacció del nou text, la tria de noves fotografies, la revisió de la cartografia, que també serà nova… Una feina ben agradable. Aquesta nova edició quedarà molt polida, com diuen els editors menorquins de Triangle Postals. La fotografia adjunta és d’en Jaume Gual, un altre gran fotògraf i bon coneixedor de la serra, que ens ha acompanyat qualque dia. A més, és un estudiós dels canvis en el paisatge, com podeu veure en aquesta pàgina: Observación fotográfica del paisaje. D’altra banda, continuo amb la meva barreja de lectures des de Sebastià Alzamora (vegeu la meva ressenya del seu nou llibre, Dos amics de vint anys,  que adjunto, publicada avui al suplement Bellver del Diario de Mallorca) a Julian Barnes (quin humor i quina intel.ligència!) i des del delirant Abraham Lincoln, cazador de vampiros fins a l’aventuresc La magrana de foc d’en Pere Morey o al contundent El rey se inclina y mata de Herta Müller, una de les autores més inquietants i sinceres que he pogut llegir mai. I a banda de tot això, altres assumptes. Per exemple, he assistit a la magnífica lliçó sobre Albert Camus i les Illes Balears impartida per na Josefina Salord, una intel.ligència tenaç, coordinadora científica de l’Institut Menorquí d’Estudis, i he començat a preparar la meva intervenció a la taula rodona de dia 20 d’octubre a Barcelona, en el marc del Vè Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, convocat per l’Associació d’escriptors en llengua catalana (AELC). Moderarà en Xavier Blanch, i acompanyaré Jordi Cortés, Silvestre Vilaplana i Lorena Jiménez. Els escoltaré amb atenció. El programa del congrés és molt complet. Avui, a les 20 hores, concert al convent de les Caputxines de Palma. I mentrestant, escolto velles gravacions de Benny Goodman i les seves orquestres.

Una novel.la d’aventures molt entretinguda i recomanable!

A la fi apareix el Borino Ros corresponent als mesos de Juliol i Agost! Aquí el trobareu. Les seves promotores poden estar molt satisfetes. Molt. D’aquí a pocs mesos aconseguiran cumplir un any. Una empresa editorial difícil sempre, i avui encara més. Quan toqui farem les felicitacions corresponents. I una bona festa. Em fa feliç poder-hi col.laborar. A les pàgines estimulants del Borino Ros, he tengut l’ocasió d’incloure-hi uns textos dedicats als mesos de l’any. Ja me’n falten pocs per fer un cicle anual complet, cosa que m’anima a intentar cloure la feina iniciada. Les il.lustracions de Nívola Uyà, originals, molt personals i singulars, suggestives i evocadores, milloren les meves idees. M’és impossible agrair com voldria la bona acollida que la revista fa a les meves col.laboracions i la generositat de Nívola per il.lustrar-les. Jo també et veig així, Juliol, com et veu na Nívola:

Aquest mes és molt complet per a mi. Confidencialment puc anunciar que, en acabar l’estiu o a principis de la primavera de l’hivern, una bona editorial valenciana editarà una nova novel.la meva d’aventures. Em sembla que encara no en puc parlar massa: som encara a la fase de corregir les galerades amb la complicitat dels editors i correctors, de fer la darrera lectura, de comprendre la dificultat, i per tant de gaudir de la sort immensa, de ser editat. Quan em donin la vènia, us en parlaré més llargament. Us convidaré a llegir-la, si voleu. També em plau dir que l’editorial Triangle ens ha encarregat -a en Joan Sastre, en Vicenç Sastre, en Sebastià Torrens i a mi- la feina d’actualitzar la guia del GR 221 per la serra de Tramuntana de Mallorca, Ruta de Pedra en sec, una guia que té versions en català, castellà, anglès, francès i alemany. Aquesta setmana hem acabat, a falta de serrells menors, la feina de camp. Tenim molt avançada la redacció dels nous textos. Preparam la correcció de la nova cartografia que s’hi incorporarà… Dibuixos nous (Vicenç) i fotografies noves (Sebastià) són a punt… Per cert que, durant les llargues i inoblidables caminades que hem fet per repassar i posar al dia les dades del camí, hem trobat gent que coneixia i utilitzava la nostra guia, i hem descobert que alguns refugis en tenen exemplars de consulta per als senderistes que hi passen o hi romanen, la qual cosa ens ha satisfet molt. La fotografia adjunta és del refugi de Muleta. I per què no aprofitar i contar-vos que durant els darrers mesos no he estat aturat, i he escrit tres relats nous i un text per a teatre? I que fins i tot he posat punt i final a un volument de poemes (si és que els puc definir així)? Els qui em coneixen ja saben que ara estic en la fase de revisar, retocar, esperar… No convé parlar-ne massa, de tot això darrer. Són, encara, projectes. Esperances.

Surt avui al suplement Bellver, del Diario de Mallorca. Poc a poc, fent camí.

Aquí teniu els protagonistes d’Un conte d’angels i dimonis, alumnes de sisè del CEIP Mestre Guillem Galmés de Sant Llorenç, davant l’entrada de l’auditori de Sa Màniga de Cala Millor, el 19 de juny. Vaig passar-me tot un matí amb ells mentre que feien l’assaig general. Segur que els va sortir, després, una representació completa. Bons decorats amb fotografies, bona selecció musical, bon vestuari i molt gràciós, excel.lent direcció i millor interpretació. Un goig per a mi. Crec que s’han divertit. Hi han fet feina des de Nadal, em varen dir les directores. Enhorabona! Qui critica l’ensenyament públic no té en compte aquestes fets, aquesta dedicació del professorat, aquesta il.lusió dels infants i aquesta solidaritat de les famílies. Gràcies CEIP Mestre Guillem Galmés de Sant Llorenç! I a reveure! Bon estiu, i bona sort per al futur! Gràcies a vosaltres, els meus personatges no són oblidats. Viuen dins les vostres memòries. Com vosaltres sou en la meva.

Enguany ha estat Lolita Bosch, la guanyadora. El seu llibré té un títol d’impacte: “El nen que volia matar”. El tema: la malaltia mental d’un pre-adolescent. La terrible experiència, en primera persona!, dels primers brots psicòtics. Tot un repte narratiu. És un bon text, i estic segur que tendrà molt d’interés. L’autora s’ha documentat molt bé i ha sabut expressar el dramàtic procés amb sinceritat i contundència, i sobretot: amb tendresa i emoció franca. Adjunto una fotografia de l’acte d’entrega al casal Alcover de Manacor, el dia 14 de juny. Hi acompanyo Anna Pérez, membre del jurat en representació de de La Galera, Josep Cifre, president de Colonya, Lolita Bosch, l’autora premiada, el professor i bon amic Ramon Bassa, també membre del jurat, i Martí March, organitzador del premi des dels seus inicis i també bon amic. Hi falta el quart membre del jurat, David Montserrat, editor de La Galera.

M’han demanat una llista de lectures sobre el tema de la muntanya, sense definir massa bé que s’entén per “muntanya”. Després de pensar-hi molt, i procurant aprofitar el poc que hi ha editat en català, la llista que he proposat finalment és aquesta:

Tintin al Tibet, d’Hergé. Un clàssic del còmic infantil: qui no el coneix?
Gaku, de Shinichi Ishizuka. Un còmic per comprendre el sentit humanista de l’esport a la muntanya. És un manga preciós, del qual només se n’han editat quatre volumets a Espanya, que jo conegui. Llàstima!
El primer de la cordada, de Roger Frison-Roche. Potser el relat més clàssic de l’alpinisme “clàssic”, alpí. Roger Frison-Roche, una personalitat de l’aventura i de la divulgació, és segurament el primer nom que ens ve al cap quan parlam de la literatura muntanyenca de ficció. Avui ens semblarà un poc ingenu.
La febre del cim, de Jon Krakauer. El relat periodístic, vibrant, d’unes jornades terribles i tràgiques al cim de l’Everest. Té co-relats molt interessants i molt crítics com el d’Anatoli Boukreev titulat Everest, 1996.

La cima de los dioses, de Jiro Taniguchi i Bako Imemakura (5 volums). Sens dubte el còmic més interessant i complet sobre l’escalada a l’Himàlaia, amb referències als mítics Mallory i Irvine, i a la seva càmera fotogràfica perduda.
Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent, de Josep Francesc Delgado. La novel.la juvenil catalana de muntanya per excel.lència.
La llamada del silencio. Joe Simpson. Simpson ha escrit molts de llibres. En un, conta la seva lluita esborronadora per la supervivència després d’un accident durant una escalada: Tocando el vacío. N’ha fet també un documental que no us heu de perdre: Touching the void. De La llamada del silencio també n’hi ha documental. Qualque dia posaré aquí títols de pel.lícules de muntanya.
Dersú Uzalà, de Vladímir Arséniev. Un magnífic llibre de viatges a peu per serres de la llunyaníssima Sibèria, perfectament presentat en català, en aquest cas. Naturalment, ara estic obligat a esmentar la pel.lícula d’Akira Kurossawa amb el mateix nom.
Anglada, d’Elisenda Vergés. La biografia d’un dels primers grans escaladors catalans, que a més permet conèixer com era l’escalada a casa nostra fa unes dècades.

Si a aquesta llista hi voleu afegir L’enigma Altai (Edebé), d’un servidor…, us ho agrairé!

Naturalment, no he pogut incloure les obres clàssiques de Lachenal, Bonatti, Cassin, Rebuffaut, Hunt, Terray, Heckmair…, i de tants d’altres més moderns: Kukuczka, Diemberger, Messner, San Sebastián… L’editorial Desnivel (si premeu anireu al seu catàleg) publica literatura de muntanya des de fa anys.

Ha sortit publicada avui dijous, dia 6 de juny:

Com heu pogut percebre, he fet la còpia desequilibrada… Paciència!

Amb l’esplèndida il.lustració de na Nívola Uyà, una sorpresa de tons, concepció i estructura per acompanyar el meu relat. Si el voleu llegir, el trobareu aquí. Mentretant, podeu mirar el dibuix que na Nívola dedica al mes de juny.