Miquel Rayó

Al suplement cultural Bellver del Diario de Mallora, avui:

Demà, divendres, a les 19,30 hores, a la llibreria Drac Màgic de Palma (gràcies Làia, amfitriona!), el poeta Antoni Vidal Ferrando presentarà el meu nou poemari titulat La nuesa del silenci. Textos per a una ètica-estètica, que ha editat molt bé El Gall, editorial pollencina. Ha tengut cura del procés l’editor i poeta Antoni Xumet, al qual he d’agrair-li la bona feina que ha fet per polir el text. Els textos, en realitat: 122 breus apunts en prosa poètica, que tant són poemes com reflexions o aforismes o a punts de dietari o no sé ben bé què. Els textos foren escrits entre el 12 de febrer i el 19 d’agost de 2016, en el quadern que figura en la fotografia adjunta, un regal de bons amics i amigues en ocasió de la meva jubilació com a professional docent. Fa cinc anys, poc més o menys. Ha estat, doncs, un boníssim regal, oportú, estimulant. Com podeu veure, el quadern té unes tapes que semblen indicar algun contingut previ… No: els fulls del quadern eren blanc-bruts, de color os, verjos, a punt per a l’escriptura. Ara, el que he escrit en aquests fulls a mà i amb ploma durant aquells mesos, quasi cada dia abans de colgar-me, és a l’abast del lector en aquest volum 47 de la col.lecció Trucs i Baldufes d’El Gall, magre en dimensió, però penso i espero que dens en el que hi ha imprès. Tots i totes estau convidats a la presentació. Hi haurà un poc de vi i galetes. Abans, en Toni Vidal i jo, i potser en Toni Xumet, parlarem de poesia i del nou llibre, del fet d’escriure i dels déus saben què… Tant de bo que poguem passar una estona sense haver de pensar en el que a tots ens preocupa en aquests dies: Catalunya. Vet aquí la nostra invitació a la presentació, amb les dades de l’esdeveniment. Fins demà!

Podeu llegir aquí el que, de La nuesa del silenci, ja n’ha comentat en Miquel Àngel Llauger a la seva secció Com una pàtria del diari Arabalears, dia 29 de setembre.

Sense comptar les novetats editorials de la tardor per a infants i joves que ja m’arriben per correu o per missatger, i de les quals intentaré fer les pertinents ressenyes per al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca, l’octubre ha arribat ple de llibres. Tenc feina, doncs, i l’agraesc. Surto, això sí, quan puc a la muntanya per escampar un poc la boira en l’ànima i l’angoixa amb que la situació política maleïda en què vivim ens embolica, i dibuixo un poc, molt poc… Tant de bo que pogués explorar i dibuixar territoris nous com els que degué conèixer l’artista-ornitòleg Audubon als nous Estats Units, a principis del segle XIX. El còmic Audubon de Fabien Grolleau i de Jérémie Royer (que edita Norma editorial) ho conta magnificament. Audubon volia pintar totes les aus i tots els mamífers del seu país immens. Un treball titànic! Impedimenta treu al mercat una novel.la que, segur, ens escarrufarà: El desertor, de Siegfried Lenz. Serà lectura prioritària, entre tantes. Perquè, a la llibreria de segona mà que hi ha ben a prop de casa, he comprat ahir (per deu euros) cinc llibres: Dràcula, Frankenstein, en edició en català, les Meditaciones de Marco Aurelio, els contes sempre suggeridors de Nasreddin i un Otelo del gran Shakespeare. Algun d’aquests volums serà una re-lectura que faré amb plaer. No incloc aquí totes les portades per no fer excessiva la longitud d’aquesta entrada. No em plaurà tant el contingut de La depuració de mestres balears per motius morals de Francesc Tur i Balaguer (Documenta Balear), un tema que, com a pedagog i com a ciutatà sempre m’ha interessat (i entristit). Noves lectures d’Alberto Manguel sobre llibres: Guía de lugares imaginarios (amb col.laboració de Gianni Guadalupi), més de consulta que de lectura seguida, i Mientras embalo mi biblioteca (d’Alianza, les dues). Fetes ja. Segur que les múltiples cites i opinions de Manguel m’ajuden en les meves conferències sobre la lectura a les escoles. Ja me’n demanen, per sort. He dit que dibuixava un poc. Mirau aquest apunt rapidíssim fet a les bodegues Ramanyà de Santa Maria, que visitàrem la setmana passada per fer-hi un tast:He de tornar-hi per dibuixar alguns dels múltiples objectes i curiositats etnològiques que reuneixen els seus propietaris en un museu molt singular. Els vins tastats, boníssims.

Rebuig total a l’acció espanyola d’intimidació i d’agressió a la ciutadania de Catalunya. Un altre error polític (l’ús de la força en lloc de la raó) que pagarà amb el temps. On és la política? On són els polítics progressistes? Indignant sense pal.liatius.

La ressenya d’una novel.la juvenil molt positiva de Silvestre Vilaplana, autor del País Valencià:

No hi deu haver moltes maneres millors de passar un aniversari: pujar sol el Massanella enmig de la tranquil.litat animada de la Naturalesa -la boira passatgera, els xalambrins, els corbs- i, en tornar a casa, trobar-te l’obsequi d’aquest llibre preciós. Així que, gràcies!

Dia 21, l’aniversari dels 65 anys. Dia 4 va ser el d’en Joan, el meu fill, dels 39 anys. Setembre. Amb pluges i aucells migradors i dies que s’escurcen.  Quin dia podré tornar al Salobrar? Ja en tenc ganes! I quin dia a la muntanya, al Massanella, per exemple? Dijous, potser. Ha estat un mes de feina intensa, i agost també va ser-ho. I què he fet? Ja vaig comentar que he acabat un llibret sobre llibres i literatura de muntanya a Mallorca. L’original ja és en mans d’un editor local. I ara he acabat, just ahir, un text sobre els aucells presents a les rondalles i al cançoner, un tema que m’ha servit per passar moltes estones d’entreteniment fa anys entre llibres i fitxes. Tenia un original inèdit titulat Els aucells a la cultura popular mallorquina i, sobre el contingut d’aquest original i de diferents articles publicats en llocs diversos fa molt de temps, he redactat una versió nova: Els aucells de Mallorca a les rondalles i al cançoner. Feina feta, doncs. Ja he entregat també l’original a un editor nostrat. A veure quin calendari de publicacions tendrem d’ara en endavant... Alliberat de compromisos (hi ha algun quefer encara pendent per a Tramuntana XXI), puc llegir. I per això ara vos faig les següents recomanacions. La primera és especial: Mai no caminaràs sol (Lluís News), de Miquel Àngel Lladó Ribas, poeta, militant de moltes iniciatives cíviques, vell amic. Es tracta d’un dietari commovedor (l’edita Témenos), que no dóna lliçons, però, que alliçona des d’una ingenuïtat humanista, sincera i compassiva. El que s’hi relata sense escarafalls ni grans veus és l’itinerari d’un dòl familiar. Elisabet Abeyà, mestra i psicòloga, s’acomiada de la seva experiència docent -tota una vida- amb un bell manifest a favor dels infants i d’una escola nova i d’uns professionals de l’ensenyament més oberts: Amb ulleres verdes (Documenta). El nou llibre d’en Carles Amengual, l’ànim i la intermediació del qual han estat els detonadors del meu treball nou sobre els aucells abans comentat, és un repàs sobre les herbes i plantes presents a les rondalles: L’hort de les rondalles mallorquines (Documenta). D’aucells va el contundent treball de Cosme Aguiló i Antoni Mestre, vells amics del GOB: Atles ornitonímic de les Balears (de coedició institucional), que és una grandíssima obra de consulta per a ornitòlegs i lingüistes, resultat d’anys de recerca de camp. Quants de noms d’aucells balears rescatats de l’oblit gràcies a aquesta feina! Enhorabona! I també hi va, d’aucells, el delicat Los pájaros, el arte y la vida de l’autora canadenca, o resident al Canadà, Kyo Maclear. Aquí els aucells serveixen per recuperar el to d’una vocació literària. Dos llibres de dibuix per acabar aquesta relació, perquè aspiro a poder dibuixar un poc (aprendre) i a pintar algunes aquarel.les (aprendre) aquestes setmanes: Atrévete con el cuaderno de dibujo, de Felix Scheinberger, i Dibujando gente en acción, de Lynne Chapman, dos útils manuals per a urban sketchers (Gustavo Gili). Salut!

Avui, al suplement cultural Bellver, del Diario de Mallorca, el meu comentari per a un llibre molt agradable de llegir:

Hem caminat, gràcies a la invitació d’uns bons amics, per les serres d’Artà fins el bec de Ferrutx, fins a Es Vellmarins… Hem nedat. Hem fet vetllades divertides a Betlem. Na Xon és ara pel Camí Aragonès, feliç i activa, amb cinc amigues caminaires. Hi deixen ombres efímeres, en el Camino… Siluetes de pelegrina… Sé que anit dormiran al poble d’Artieda o a Ruesta, quasi abandonat. Em diu que fa molta de calor i que reben molt de sol. Mentre, jo sóc a Palma, dibuixo, llegesc, escric un poc, i intent sostenir l’ordre domèstic… I vaig fent… He acabat la redacció d’un llibret sobre temes de muntanya a Mallorca, que crec interessant per als afeccionats a l’excursionisme i a la muntanya en general: s’editarà qualque dia? Jo ho voldria! Ja és en mans d’un editor local. Avui, a més, potser accepti un encàrrec d’un altre editor nostre… Lamentablement, tot això sempre sense remuneració. Les nostres hores d’escriptura no valen res. Hauríem de negar-nos a acceptar aquesta injustícia, però, segurament pot més la vanitat nostra de publicar que la consciència del nostre quefer cultural…, i la covardia de no reivindicar el que ens pertany.  Així és el país editorial i literari en català (aquí i a Catalunya, i no es millorarà aquesta situació en futurs que hom voldria imaginar més feliços: no tenim prou  lectors ni s’estima prou el nostre treball, i a més, la Hisenda pública el castiga). Deixem-ho córrer. Tanmateix…, com diríem en el vell mallorquí de la resignació. Treballem. En una propera entrada us parlaré d’una important novetat literària per a mi. Enguany haurà resultat ser un any molt positiu en aquest sentit. Us deixo amb la intriga, si és que aquesta mena d’informacions particulars us poden intrigar. Ahir vaig sortir de casa armat amb el quadern i els llàpissos i les aquarel.les per recollir in situ imatges d’una activitat de l’Associació de Veïnats de Santa Pagesa, que celebra les Festes d’Estiu, sempre molt animades. Hi havia un rocòdrom per a infants al carrer Blanquerna. Ells s’enfilaven per les preses, ben encordats pels monitors. Quina cridadissa! Vet aquí els productes d’una estona d’observació i de dibuix. La fotografia que me mostra en el meu episòdic “mode urban sketcher” va fer-la sense jo adonar-me’n un altre bon amic. Gràcies.

Del taller amb l’aquarel.lista Cesc Farré, del qual ja us n’he parlat i que ha resultat molt útil i francament didàctic, m’atrevesc a penjar ara dues “coses” que he anat acabant aquests dies a casa: la primera és aquest paisatge d’una platja larga i ampla, solitària, amb ones:

La segona és un detall d’un paisatge costaner amb un far i un veler fondejat. Només un detall, perquè l’aquarel.la sencera m’ha quedat lletja, incompleta, imperfecta.

Cesc Farré ens donà pautes, ens revelà secrets, apuntà suggeriments tècnics que, a la llarga, podré segurament aprofitar. Repetiré aquestes pràctiques i intentaré fer les que no vaig fer durant el taller (perquè el meu cervell rebia massa informació, perquè hi havia massa intensitat!). Es tracta d’observar i de reproduir el que hi ha a la mar, prop de nosaltres: ones, illots, platges, ribes… Repetir, provar, intentar… És l’única manera d’aprendre.