Archivo de la categoría: Sin categoría

D’ara mateix, encara s’eixuga. M’agrada aquest paisatge abstracte i lleuger, de colors suaus. En canvi, una altra que he intentat fer tot seguit…, ha resultat un desastre. L’aquarel.la vol reflexió prèvia, i execució ràpida i sense repassades d’un costat a … Sigue leyendo →

Interessantíssim i estimulant assaig sobre la creació poètica:  La baba del caracol de Chantal Maillard (Vaso Roto/Cardinales). Quanta saviesa, la d’aquesta autora! En canvi, la seva poesia me sembla excessivament cerebral, i per a mi inassolible, de difícil interpretació. Coneix … Sigue leyendo →

Dues pràctiques, ràpides i simples. Aigua, pigment, i res pus. La primera, 20 x 20 cm, en paper de 300 gr, fotografiada encara en el temps d’eixugar-se. Quan estigui eixuta del tot quedarà molt lleugera: La segona, aquest paisatge marí … Sigue leyendo →

En ocasió del dia de les dones, la ressenya d’un bon àlbum, esclaridor.

D’això és tracta. Aquí tenim un detall d’un paisatge gairebé abstracte.

Més proves, més pràctiques. Aquesta és d’ahir. Anar fent: caminant. Vagarejant sense cap altra aspiració que no sigui la descoberta.

Sensacions? Quines sensacions? De vergonya, sobretot. I de llàstima. I de ràbia. Continua el judici polític on es despulla, sobretot, l’Estat, i on també es mostra la pressa eixorca de l’independentisme català en la tardor de 2017… La manipulació de … Sigue leyendo →

D’ahir, una variant d’un mateix tema, i del tema que m’agrada tractar: paisatges, niguls, reflexes, platges… Deu ser una obsessió… Imito models, cerco referents. En fi: passo l’estona observant com l’aigua i els pigments fan la seva feina… Ni una … Sigue leyendo →

He llegit aquests dies passats en el llibre La matèria de l’esperit, d’en Jaume Cabré, que el poeta Agustí Bartra ha definit, en qualque moment, la poesia així: “escriure lletres de neu a l’ala de l’oreneta”. Admirable i preciosa definició … Sigue leyendo →

Al suplement Bellver, del Diario de Mallorca, surt avui aquesta ressenya: