I un altre dia, tal vegada…

En efecte, i qualsevol altre dia, el més impensat… és possible la satisfacció. Com ahir, amb aquest apunt de paisatge, simple, no molt gran, naturalment inventat o imaginat o copiat, en aquest cas, inconscientment. I fet amb quatre traços. És vera que tenia el fons pintat des de feia dies, ben eixut, doncs. També és cert que el paper, ja usat, no és del millor. Però, n’estic satisfet. Ja té, per cert, destinatari. Cap al Montseny se’n va per correu postal. Amb il.lusió i amb amistat. Allà sempre pot acabar en una foguera de Sant Joan, que no és un mal final. I una altra nota sobre les aquarel.les: una cosa vaig aprendre, entre d’altres, al curs amb na Idòia Lasagabaster, magnífic, positivíssim. A tirar. Sí, vull dir: a tirar a la paperera el que no ens satisfà o fins i tot el que hem desat una vegada i, més tard, endevinam o a la fi sabem o acceptam amb humilitat que és un mal apunt, un mal dibuix, un mal resultat. A ser estricte amb la pròpia feina, a no conformar-te. A la paperera, doncs! Fa uns dies vaig repassar aquarel.les passades, i en vaig tirar moltes (ja ho he fet vàries vegades). Però, creureu que aquest apunt abstracte (?), que ja és derivat d’un retall d’un paper més gros, no he estat encara capaç de tirar-lo? M’agrada. No em demaneu per què ni què hi puc trobar… Com explicar-ho? És totament distint de l’anterior. També és un paisatge, amb elements urbans potser… Continuo pensant, i per ventura ja és un retall de fa un any, que si és envasat amb cura quedarà bé, digne. Què més puc voler? A veure si passa una futura selecció.