Mentres mantenc retingut el pensament de què qualque dia hauré de deixar d’actualitzar i encara de sostenir la web que ara llegiu, és fàcil adonar-se de com ha passat a ser més, i principalment, un mostrador de la meva actual afecció per l’aquarel.la que allò que era al principi: un mostrador de lectures i d’altres activitats. Falten, sobretot, les periòdiques reproduccions de les meves ressenyes de llibres per a infants i joves, o adults, al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca. De moment, el suplement ha caigut o desaparegut en el combat. Veurem si podem enviar una patrulla al front per salvar-lo. Falten les notícies sobre xerrades, presentacions o participacions…, perquè tot està aturat i segurament tardarem a reprendre certes activitats que demanen públic assistent. Si tot va bé, avui podré anar a Rata Corner a cercar tres llibres que hi tenc comanats, i la setmana que ve aniré a recollir dos àlbums integrals a Metròpolis, les portades dels quals també penso reproduir aquí. Potser, aquests dos fets són indicadors de què les coses tornen al solc, ni que sigui molt poc a poc… És lícit, no obstant, demanar-se: hi tornaran? De quina manera ho faran? Per ara, preferesc callar. I mostrar una aquarel.la d’ahir, influïda per les ensenyances d’en Cesc Farré i de na Idòia Lasagabaster, no es pot negar ni he de negar-ho. Sóc un aprenent i faig pràctiques suggerides pels mestres. Ahir vaig fer una estrena, dues, en realitat: de paper, Hahnemühle de 300 gr i de gra gruixat, i de dimensió de paper, 36 x 48 cm. Vet aquí el resultat:
