Un molt simpàtic llibre sobre jardins (i jardineria, sobretot) i sobre llibres que hi tenen a veure d’una manera o d’una altra. L’autora hi fa, per exemple, interessants lectures d’algunes obres literàries com El jardí secret, El jardí de la mitjanit o els contes d’animalons de Beatrix Potter, clàssics de la literatura infantil en llengua anglesa, entre molts d’altres.
Seria injustíssim no esmentar aquí l’èxit (tanmateix previsible per la dedicació intensa dels seus organitzadors) de l’edició del festival de contes Contesporles d’enguany, celebrat el cap de setmana passat a Esporles, poble d’un admirable (i envejable) civisme. Vàrem acudir a l’acte de la inauguració. Vaig fer uns dibuixos. Aquí en teniu un, crec que molt representatiu: la mascota del fetival, la rata cellarda de nom En Celestí, en un vaixell de paper, navegant enmig del passeig, entre la gent. Quina feinada, els creadors de la figura!
Regalat a un bon amic. Crec que el paisatge que he imaginat li recorda el paisatge real que ell tant estima, lluny de l’illa. Com sempre, disculpau la qualitat de la fotografia, un pèl desenfocada. 
Reprendre, un cop fet l’itinerari a peu, l’itinerari atzarós de l’aigua i el pigment sobre el paper (en aquests cas Arches, 300 g, 23 x 31 cm, gra fi, cold pressed). Traços i intuïcions, i poca cosa més. D’ahir a la nit. El primer:
I el segon, ambdós enèssimes versions de paisatges entrevists i imaginats:
Avui, al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca.
I al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca d’ahir es va publicar aquesta altra ressenya:
Fins avui, ja tornat a casa del meu viatge a peu per l’oest peninsular (en contaré coses un altre dia), no he vist aquesta ressenya apareguda dia 4. La poso al vostre abast.
Abans de partir, i amb un prec de disculpa per la mala qualitat de les fotografies, vet aquí les darreres proves d’aquests dies: paisatges amb cels, blaus, niguls, grisos, ones… Sempre amb el pinzell hake com a principal, i gairebé únic, instrument d’aplicació de l’aigua i dels pigments.
Un horitzó amb quatre traços de pinzell en el paper aspre. De vegades, no cal cap altra cosa ni cap altre adornament.
El judici és inequívocament polític, i està basat en atestats elaborats per una policia convertida en policia política des d’una ordre d’un fiscal que va prendre ja fa temps una decisió política: investigar per si de cas es produeix el que… sigui. Quina gran, grandíssima i trista vergonya! I quina por! Cal afegir a tot això que els judicis són varis, en seus distintes, que no acabaran en anys, i que en aquell primer, en el gran judici, la instrucció va ser elaborada des del deliri patriòtic d’un jutge nacionalista espanyol. I que tot això plau a una gran part de la societat espanyola, enfebreïda pel mite franquista i dogmàtic de la unitat d’Espanya… Hi ha esperances, en aquest context, de justícia, de ponderació, de prudència, d’intel.ligència?
