Miquel Rayó

La quarta pràctica sobre el mateix tema. Ara passaré a una nova fotografia. A veure.

Passa a passa.

Per això faig aquarel.les. Potser un dia me’n cansi i cerqui entreteniment en una altra activitat. Per ventura serà una activitat distinta, impensada per ara. De fet, un dia hauré de cercar a la força altres activitats: els anys avancen i els canvis de gustos, interessos, actituds, esperances, forces, ganes, voluntats i il.lusions són inevitables. Per ara, no obstant, faig aquarel.les perquè aprenc. La prova? Aquestes tres aquarel.les treballades successivament des d’una fotografia d’un carrer de Palma, que són pràctiques del curs d’aquarel.la on-line sobre paisatges urbans en el qual estic apuntat des de fa dues setmanes. Comparau-les, per favor.

Primera

Segona

Tercera i, per ara, darrera:

Tenc preparada ja la quarta versió. Hauré après, quan la faci, un poc més encara? Espero que sí.

Avui, al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca, una ressenya que parla (bé) d’un llibre de coneixements molt ben editat. Ja en vàrem parlar pel novembre passat.

I per si fos poc, en Pere Estelrich, coordinador del suplement comenta, generós, que avui exposam aquarel.les a Rata Corner. Ell mateix m’ha enviat el retall a primera hora del matí. Gràcies!

Un article de l’associació Palma XXI on, per casualitat (o no?), hi surt el meu nom. Parla d’aspectes de la vida cultural a Palma en el temps de les reivindicacions ecologistes dels principals espais naturals de les Illes Balears. Aleshores, jo era president del GOB… Pura història local! El podeu llegir aquí.

La meva primera exposició d’aquarel.les: tot un atreviment. Espero que els i les aquarel.listes de bon de veres sàpiguen disculpar-me.

Al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca, una ressenya per a una rara obra de Teresa Pàmies destinada als lectors juvenils.

La literatura d’Antoni Vidal Ferrando és gran, gran, gran Literatura. La seva obra poètica és excel.lent i sempre m’ha commogut. L’he seguit. La repasso de vegades per trobar-hi sempre un llenguatge de tal riquesa que, potser, ja és introbable. La seva narrativa també és excel.lent. Voreja sovint el deliri creatiu. M’estimula. L’autor m’ha enviat fa no res un exemplar dedicat del seu darrer llibre: Quan el cel embogeix (Adia). Em demana que en facem una presentació a Inca, dia 5 de juny. Ja ho crec! Gràcies, Toni, per l’oportunitat de fer-ne una lectura més lenta i reflexiva, cosa que sempre imposa un deure de presentació pública i de comentari. Serà un plaer! I després hi ha la lectura d’entreteniment, per passar l’estona. És d’entreteniment, per a mi, la literatura de muntanya, tot i que hi tenc una certa preferència des de fa anys. Ja ho sabeu els qui freqüentau aquesta pàgina. El tema m’agrada. Potser perquè no he fet la muntanya que voldria haver fet. O potser perquè la faig, i ja em ve just, des de la lectura, sense haver d’arriscar. En aquest cas, i perquè ara hi treballo un poc (ja m’explicaré més endavant), llegesc Cuerdas rebeldes. Retratos de mujeres alpinistas, d’Arantza López Marugán, Mujeres y montañas. Nacimiento del Pirineísmo femenino, de Marta Iturralde, y On top. Mujeres en la cima, del mític (i sempre polèmic) alpinista Reinhold Messner, tot això editat per Desnivel. Naturalment.

Intento aprofitar el paper. Un d’aquests paisatges està fent en el revers d’un paper ja pintat anteriorment, i amb un resultat francament dolent. En canvi, el que hi he fet ara ja no em desagrada tant. Cert és que, no sé com, sempre s’enfosqueix el resultat. Potser hi pos massa burnt umber, potser insistesc excessivament per tapar defectes (aquí n’havia de tapar alguns). En fi… L’altre paisatge està fet en paper de gra gruixat. M’agrada, aquest paper (Arches, 300 gr). Em va bé pel meu traç imprecís, de mal dibuixant, un traç que vol ser fast and loose. El de gra fi, també m’agrada, i molt.

També simple. Me n’adono que tenc al cap molts de paisatges (mirats, contemplats, trepitjats, llegits, imaginats o somiats), i sembla que en faci cada vegada una abstracció d’entre les infinites possibles.

A pesar de tot cal seguir. En tenim l’obligació. Així que a llegir, a redactar qualque text (tenc ara un projecte en marxa, avanço, sobre muntanyisme a Mallorca), a cercar editor per a un poemari (sempre, continuament, i sense trencar-nos: les coses aquestes són lentes i difícils), a col.laborar en un projecte preciós (com tots els seus) d’en Sebastià Torrens (fotograf excel.lent), a caminar, a practicar l’aquarel.la… Estic content (em conformo amb poc: avantatges de l’afecció lliurement triada) amb unes proves que ara faig amb format horitzontal i estret (15 x 40). Aquí en teniu les primeres. El paper és Schutt, de 300 grams, cold pressed.