L’any 1966, Nancy Sinatra treia al mercat una cançó titulada These Boots are Made for Walkin’, i em va bé recordar-ne el títol per parlar positivament de les sabates que he usat en la meva caminada d’enguany per La Vía de la Plata, de la qual n’he fet algun breu apunt en entrades passades (mentrestant, estic passant a màquina les notes preses durant la caminada). No parlaré de marques ni de models. S’endevinen. Només penjo el dibuix que en vaig fer: m’anaren beníssim, tot i que eren noves. Són resistents, còmodes, adaptables, no gens dures de sola, impermeables. Plovia, i no era cosa d’anar a fer voltes pels carrers del poble on havia de romandre en la nit. A l’alberg hi havia poca gent, com en gairebé tot el camí. Vaig poder gaudir d’intimitat en una cambra amb dues lliteres, de les quals només n’hi havia una d’ocupada, la que jo usava. Vaig poder rentar roba, ordenar el contingut de la motxilla, que sol tendir al caos, parlar amb altres caminants, escriure les notes de l’etapa a la plagueta… Quins petits, grandíssims goigs dels viatges a peu!
