Doncs, sí: he intentat llegir el segon volum de la sèrie juvenil de la qual vaig parlar en una entrada anterior…, i he desistit abans d’acabar. Me cau de les mans. El llibre, com el primer volum de la sèrie, està molt ben escrit. No pot negar-se-li aquesta condició. La persona que l’ha escrit ha fet una feinada. Demostra ofici i voluntat. En sap. ha construït un món. Té, el volum, pàgines i fins i tot capítols sencers de gran interès, però, de cop, no em demaneu per quina raó, l’acció decau per a mi, els personatges se’m fan inversemblants i deixen d’interessar-me les seves peripècies. Penso que, potser, de tots els llibres de la sèrie bastaria haver-ne fet un. Ara bé: qui sóc jo per dir una tal cosa? Com puc gosar de suggerir res? A(lguna) R(reflexió) M(és)? Sí, i notable. El coordinador del suplement cultural del Diario de Mallorca, Bellver, en el qual jo hi col.laboro amb ressenyes/crítiques de llibres per a infants i joves, i altres, és home de molts de talents, polifacètic i tenaç, feineríssim. Cada any té el bon sentit de publicar una doble pàgina del suplement entorn de la data de la Festa del Llibre, en les quals pàgines els “prescriptors”, els “crítics”, els qui presenten i ressenyen obres per a lectors infants i joves són, precisament, al.lots i al.lotes d’entre 12 i 17 anys. Són dues pàgines molt llegidores, que contenen una desena llarga de recomanacions de lectura… Les pàgines tenen un títol: Els joves recomanen. On vull anar? De les lectures recomanades per aquests lectors joves, jo en conec excassament dues o tres. Totes són obres actuals, excepte qualque clàssic com L’illa del tresor. I moltes són de lectura obligada als centres educatius… Vull dir, en resum, que aquestes recomanacions de llibres que provenen de la lectura de joves lectors no coincideixen amb les que jo pugui fer des de la meva afecció lectora, suposadament (més) entesa. Qui té raó, doncs? Vull pensar que tothom; així és de sorprenent la lectura literària. I de contradictòria. Per espassar-me, i tal vegada alleugerir, la sensació de dubte que exposo, vet aquí una aquarel.la que vaig fer ahir, en una tarda de calor humit, a casa. Potser em va pegar una rauxa. El paper és Arches de 300 gr., gra fi, de 26×36 cm. Vaig aplicar directament el pigment dels tubs, vaig passar el hake banyat i qualque altre pinzell, vaig gratar-hi un poc amb el cantó d’una tarja de crèdit, vaig passar-hi un poc de paper higiènic… El que he dit: un rampell.
