Avançar, caminar, cercar fites quan ens sembla que perdem el sender. Hi ha molt de càrritx i molt de penyal que incomoda la caminada, però cal seguir. I llegir. Avui, quatre lectures pendents.
D’una, ja n’he avançat quasi un centenar de pàgines, i em sembla un molt bon text, una espècie d’escrit realista-màgic en versió de l’Índia literària més fascinant i més fantasiosa.
M’agrada la lectura de Latiduds de l’enyor, de l’autora Shubhangi Swarup (i esper no haver-me equivocat en la transcripció del nom). Edita aquesta novetat Sembra. Insistesc: m’agrada. Hi ha bosc, cocodrils homicides, fantasmes impertinents…, i molta més cosa, i tot, per divers que sigui, perfectament lligat amb les paraules. Per noms d’escriptura difícil aquest:
Witold Szablowski. La seva obra es titula Como alimentar a un dictador (edita Oberón, que me n’envia un exemplar per a lectura). Confés que ni l’hauria mirat en un mostrador de llibreria. Però, en tenir-lo tret del sobre em va atraure el tema i l’enfocament, nou, curiós. En les pàgines del llibre parlen els cuiners dels dictadors que descriu: Sadam Hussein, Idi Amin, Enver Hoxha, Fidel Castro i Pol Pot. Sí, en falten molts. Ja veurem.
Amb Un domingo en el campo, de Pierre Bost, editat per Errata Naturae, estic segur que he comprat una delícia. Desconec l’autor, però ja conec prou bé els productes que ofereix l’editorial, tots de bon gust i gairebé sempre amb un tast contemplatiu i naturalista que em plau i que compartesc. I per acabar, La mujer temblorosa, de Siri Hustvedt (Seix Barral), una autora que tampoc no conec i de la qual se’n sent a parlar molt darrerament. Així que, havent comprat ja i llegint una obra seva, en podré tenir un tast.
