Europa acaba encara en els Pirineus…?

Sembla que sí. Espanya no deixarà entrar els exiliats catalans (diputats del Parlament Europeu) en territori espanyol, a pesar de què un tribunal de la UE ha revocat temporalment l’anul.lació de la immunitat parlamentària. Almenys fins que la immunitat els fos retirada totalment, Espanya hauria d’admetre aquestses persones… Però, ah!, l’orgull ferit d’España! Si cal inventam una rebel.lió o una sedició, si cal espiam adversaris polítics, si cal mobilitzam l’odi a la plaça de Colón… Som o no som europeus? Des de quan desobeïm les normes i disposicions judicials europees que són de rang superior a les pròpies de l’estat? És tan empegueidor! I la societat espanyola, satisfeta? Ignorant? Indiferent? Gran article de José Antonio Martín Pallín a Público, d’altra banda. Diu: el problema no és l’indult, sinó la sentència. Espanya té molts d’altres problemes i molts més importants i urgents que el de la fantasiosa “unidad e indivisibilidad de la pàtria”: crims masclistes, forces armades i de seguretat que són cau de gent d’extrema dreta i que sovint van per lliure (vegeu els casos Gurtel i kitchen o com es diguin, o la repressió a Catalunya, inventat-se proves i acusacions amb l’ajuda de jutges parcials), partits que són nius de corrupció, policies de clavegueres, tribunals incompetents i partidistes, pensions de vergonya, salaris que no permeten una vida digna, lloguers impossibles, treballs precaris, bancs, elèctriques i empreses de comunicació explotadors impunement, intolerància a la pròpia diversitat… Parlam de la monarquia? Rotundament, sí: Europa acaba en els Pirineus. No és possible viure en un país democràtic normal? Estam condemnats a viure de les grans frases tòpiques i tronitronants de l’Espanya imperial franquista i anacrònica? Encara usam la paraula “felonia“? Que som al 2021! Que som a Europa des de fa dècades!