Miquel Rayó

D’una fotografia meva de l’any passat (hivern), he fet aquesta avui aquarel.la d’un torrent que arriba a la mar en una platja d’Astúries, en el Camí del Nord.

Un intent de marina amb barca, d’ahir.

De vegades tens una estona, i l’aprofites per jugar amb els colors.

Traduesc de la versió castellana:

“Si a la fi has de ser un bon escriptor, no tenguis por de ser també un mal artista. Ray Bradbury pintava. Truman Capote feia collages. Norman Mailer dibuixava. Kurt Vonnegut dibuixava. James Thurber dibuixava. William Burroughs rebentava globus plens de pintura amb una escopeta… Planteja’t que qualque forma d’art visual pot complementar la teva escriptura. Per a recuperar-se del món incolor i limitat del llenguatge abstracte, dedica part del temps a treballar amb colors i formes tàctils“.

Plantéate esto. Momentos de mi vida como escritor que lo cambiaron todo. Random House, 2022. Pàgines 153-154.

Que sóc un mal artista és evident. Sé que hauria volgut ser un bon escriptor…

El dia que aprengui a fer més nets els colors i més lliures els traços potser sortirà alguna cosa interessant. Boira al puig Major, pintat avui des d’una fotografia del Diario de Mallorca, de fa unes setmanes.Seguim, doncs.

“Tamames, en todo caso, no es un marciano, no es una época lejana. Es un objeto próximo, común incluso. Su visión de la Guerra Civil es tan reaccionaria, corta y difundida como la de Cercas. Su visión de la Transición no difiere de la que pueda emitir un obispo, un político, un rey o un libro superventas, más aún si el libro va sobre Felipe. Su tertulianismo se parece mucho a la programación televisiva, pero también a la programación del Congreso. Sus ideas de cuñado no están muy alejadas de las de un artículo promedio, o de un político promedio. Socorro.” Guillem Martínez, Revista Contexto Ctxt, avui.

Un paisatge des de qualque model vist per la xarxa, obra de qualque gran mestre o mestra aquarel.lista. Ja és hora de fer el meu propi camí, doncs. Aprendre, però, no limitar-me a imitar.

I aquesta marina basada en una fotografia que no sé d’on prové. Potser de qualque proposta de demostració d’un mestre o potser, simplement, de la xarxa, d’on prové gairebé tot a hores d’ara. Naturalment, tot són pràctiques. Per aprendre i per passar l’estona.

D’ahir mateix, aquarel.la sobre paper Arches de 300 grams, gra fi, aproximadament de 30×46 cm.

Inspirada en un model del mestre Luis Sala. En paper Arches de 300 grams, gra fi, 46×51 cm., aproximadament.

D’ahir és aquesta fantasiosa aquarel.la d’una cresta muntanyenca. És feta en el revers d’un paper Arches usat de 300 grams, de gra fi, i de mesures 23×34 aproximadament. Amb molta d’aigua.