Miquel Rayó

N’Anna de la Salud m’entrevista per al programa Entusiastes (ib3 ràdio) d’ahir en relació amb la conferència El còmic de muntanya: de Mortadelo a Mallory i alguna altra cosa. Podeu escoltar-ho entre els minuts 24:30 i 42:00. Gràcies!

Ha estat un plaer poder col.laborar en alguns actes de la 14a Mostra de Cinema de Muntanya de Palma d’enguany. Com a membre del jurat dels premis als curts, en la presentació de les pel.lícules programades per al dia 19 al Teatre Xesc Forteza de Palma, en la presentació del recull de poemes de Robert Graves preparat i traduit per n’Eduard Moyà (El crestall rost. Poemes de muntanya, de la Nova Editorial Moll), i que celebràrem a l’acollidora llibreria La Salina de Palma. I ahir, a Pollença, amb la conferència sobre El còmic de muntanya, que esper hagi agradat als assistents. Vet aquí dues fotografies (facilitades per bons amics) que em serviran de recordatori.

Ha sortit això, avui, al programa Meteo d’IB3 televisió anunciant la conferència El còmic de muntanya: de Mortadelo a Mallory, que faré dimecres al Club Pollença, en el marc del programa de la 14a Mostra de Cinema de Muntanya de Palma. Moltíssimes gràcies!

Perquè, avui presentarem amb n’Amadeu Corbera el poemari Aquí diu vent, del que ja n’hem parlat en entrades anteriors, al local de llibreria Quart Creixent, de Palma, a les 19 hores. Gràcies, Clara!

D’aquests assumptes tracta el curs del mes d’octubre amb el mestre aquarel.lista Adrián Marmolejo, que seguesc amb gust i esper que amb profit. La primera pràctica del mes ha estat aquesta. Més ben dit: aquest és el meu resultat de la pràctica proposada.

“No hay nada más hermoso que sentirse español”, arengà ahir al Born de Palma el general Fernando Luis Gracia Herréiz, i llavors parlen del supremacisme català… És el mateix pensament del president del nostre parlament, un altre supremacista espanyol-castellà a més d’integrista catòlic. I no en sortim. Això el mateix dia en què populars i voxers voten a favor de suprimir el requisit de català en l’Administració Pública… I és que els fa nosa, la llengua, qualsevol llengua o cosa identitària que no siguin les seves, les de l’orgull espanyol…

Aprendre dels grans mestres. En aquest cas, la meva aquarel.la d’ahir es basa en un paisatge magistral i mariner de Herman Pekel. Pekel interpreta d’una manera molt personal els paisatges: marines, camps, urbans… És admirable. I inimitable. L’únic que puc fer és treure’m el capell i copiar grollerament les seves idees. Esper que no m’ho tengui en compte.

Aquí teniu la meva segona entrega editorial d’aquest per a mi molt ric 2023, el segon producte d’enguany del meu quefer literari. Es tracta d’aquest nou poemari beníssimament imprès i editat p’El Gall, editor, en la col.lecció Trucs i Baldufes, amb el nombre 71, titulat Del quadern d’Adam, que compta, a més, amb unes molt suggerents fotografies del meu bon amic en Jaume Gual. Gràcies, Jaume! I perquè al final hagi resultat un llibre tan ben fet, ha calgut el seny, el bon gust i el saber d’en Toni Xumet. Gràcies, Toni! No sé què en puc dir, d’aquesta nova proposta meva. Només que, si voleu, em faceu la gràcia de llegir els 36 textos que hi he inclòs, elaborats entre 2016 i 2022. Tant de temps, potser pensareu, per a tan poca cosa! Hi són gairebé totes les meves preocupacions personals i literàries. El títol fa referència a les tapes del quadern on vaig escriure’n els primers poemes. Hi havia, en una de les tapes, un Adam pintat per un dels grans mestres del Renaixement, i en l’altra tapa una Eva del mateix autor. Era la representació, doncs, d’un díptic. Escric sobre quaderns, jo, la meva poesia. Tard molt. Sí. Hi cerc, però, l’espontaneitat, l’instant de claror entre la confusió, la compassió, el batec de la Naturalesa…

El format petit (en aquest cas de 15×30 cm, d’Arches) permet fer notes ràpides com aquestes dues d’avui; en el meu cas, notes o apunts de paisatges. En realitat són proves que faig tant per entretenir-me com per practicar mescles de colors, traços, veladures… I si repetesc els temes deu ser perquè m’agraden.

Hem passat, per cert, un bon cap de setmana a la Caseta del Bosc de Massanella (que ara toca ser escrit Maçanella). Feia molts d’anys que no caminava per la canaleta. Hem tengut bon temps.

Un aiguamoll amb arpella. Aquests paisatges m’encanten, i si en faig tants és perquè m’agradaria aprendre a resoldre’ls. Vaig treballant-hi, i ja és molt. Aquest mes he tengut ocupacions domèstiques i literàries (per sort), i l’octubre no està tampoc buit de compromisos (conferències, mostra de cinema de muntanya, etc.). Vet aquí el paisatge, doncs:

Mentrestant, seguesc les classes d’Adrián Marmolejo, molt interessants. Si no seguís classes continuaria el meu auto-aprenentatge, com al principi. Sí. Però, tampoc no faria les pràctiques didàctiques que els mestres proposen. Així que…