Miquel Rayó

Estudio la manera de fer paisatges (és el que vull arribar a saber fer, i afirmo que només vull fer-ho per trobar una satisfacció personal, mentre que me duri aquesta dèria). Paisatges imaginats des dels reals que tenc arxivats en la memòria. I també des dels que tenc desats com a models elaborats per altres pintors. El primer és de dimensions molt petites: 11 x 15, i de textura molt granulosa, un paper vegetal molt “espès”, d’una marca índia que no recordo. Aquest paper quasi escup la pintura, és molt curiós. Hi he rascat algunes línies amb un cantó d’un carnet caducat de la Federació Balear de Muntanyisme i escalada, mirau per on! El segon és de 29,7 x 42, de 225 grams, de marca Canson. Curiosament, m’agrada la taca de siena torrat que ha quedat a mitja alçada. El tercer és de les mateixes mesures, 29,7 x 42, de la marca Michel (un producte molt econòmic), i de 280 gr; en aquest cas he tombat un poc el paper, perquè l’aigua m’ajudi a pintar el cel. Els aucellets que hi ha són els millors que he fet fins ara. Començo a entendre que necessito usar papers més bons. També entenc que he de perdre la por, definitivament, a posar pigment, més pigment.

Primer: Segon: Tercer:

Sento avui vergonya de viure, d’haver de viure en l’estat espanyol actual. Però, aquest és un lloc per a la cultura, per als llibres i la lectura, per al gaudi i l’obsequi, per a la comunicació i els aprenentatges, per a la meva expressió creativa i per a l’exposició del meu quefer… Per això, preferesc mostrar els paisatges que vaig fer ahir a l’aquarel.la, dos estudis de llums. Marines, potser. Avui n’he fet dues més, però encara s’eixuguen i, per tant, no sé quin serà el resultat final del meu treball. Les aportaré demà o d’aquí a uns dies. Tenc un poc més temps per a l’aquarel.la, i l’aprofito. I tenc la rauxa de jugar-hi, que potser es calmi d’aquí a poc. Una primera impressió me diu que he de fer ús de papers més bons, de més gramatge. I que no he de tenir por d’aplicar color, amb fermesa.

Primer paisatge:

Segon paisatge (ja veieu que amb un mateix model en el cap):

Perquè fa 200 anys de la publicació del llibre Frankenstein o el Prometeu modern, de Mary W. Shelley. 200 anys del naixement d’un mite, doncs.

Em podeu creure quan dic que jugar amb els colors i l’aigua és un plaer, i també una aventura. Avui he fet, tot avançant que diumenge i dilluns serem per Cabrera amb un veler si el temps no ens tira enrera, aquest paisatge mariner (que ha resultat amb un cel un poc massa agressiu, i esperem que no premonitori):

I també he fet, amb total llibertat, i sense cap pretensió que no fos la de la simple expressió amb els traços i els pigments i el blanc del paper, aquest paisatge més abstracte que té la part inferior francament interessant per a mi. Aquí el teniu sencer, abans d’eixugar-se (colors: ultramarí, gris de Payne, siena torrada, siena clara, vermell clar, ombra torrada; paper: mida A3 de 280 gr, marca Michel, econòmic):

I aquí teniu la part inferior, el detall que preferesc de tota la composició, perquè també el cel m’ha sortit massa potent i poc versemblant:

Aprenc poc a poc. Cal tenir paciència. La tendré.

I vent, i fred, i diuen que als cims de la Serra ja hi ha caigut neu. Espero que el mal temps passi per poder sortir a caminar. Mentrestant, a casa, llegesc, escric una estona, rebo novetats, passo el temps. M’agraden els llums insinuats d’aquesta aquarel.la de fa dos dies.

Per llegir, escriure un poc, i per fer, per exemple, això:

Que arribi, doncs, d’una vegada! I si ara procuram cercar estones per llegir tot el que tenim pendent, encara amb el fred trobarem més moments plaents per fer-ho, agombolats a casa, enfora d’inclemències meteorològiques (les darreres de les quals han estat francament espantoses i amb efectes lamentables). Llegir, llegir… Maleïda llibreria de llibres de segona mà de prop de ca-nostra! Hi passo cada dues o tres setmanes… Hi trobo sempre tresors! Los árabes de las marismas, de Wilfred Thesiger n’és un (Los libros de siete leguas). Molt més que un llibre de viatges; és un llibre d’experiències. Per desgràcia el que descriu tan encertadament i tan apassionadament, la cultura pròpia dels deltes del Tigris i l’Èufrates, ha estat exterminat, interessadament. Tot un entorn natural i cultural singular, antiquíssim…, enderrocat i oblidat. Com podem, els humans, tudar tanta Humanitat? Hi trobo també, a la llibreria, aquesta autobiografia (o el que sigui) de Martin Amis: Experiència (Anagrama). I dues obres de Saramago: Manual de pintura y caligrafía i El año de la muerte de Ricardo Reis (Alfaguara). I de Jane Austen hi trobo Sentido y sensibilidad (Plaza y Janés) i Persuasión (Juventud)… llibres sempre en bon estat, molt aptes per a la primera o la segona lectura. Llàstima que encara no hi hagi un fons més gran d’obra en llengua catalana o traduïda al català. Tot arribarà. Què me’n deis d’aquest La isla del día antes, d’Umberto Eco (Lumen)? Quina llegiguera que fa! De les editorials que m’envien novetats de lectures per a infants i joves (un milió de gràcies!), vull destacar avui aquesta versió completa d’El llibre de la selva de Rudyard Kipling, traduïda al català novament per Jordi Vidal i Abel Carretero. Un llibre preciós, imponent de Baula. naturalment, al seu torn en faré la ressenya. Cal que la gent se n’assabenti. És un fabulós regal de Nadal a qualsevol persona -gran o petita- que sigui lectora i estimi els llibres ben editats. Conté interessants apèndixs sobre l’autor i també sobre el clàssic il.lustrador britànic Stuart Tresilian, i també del no menys clàssic J. Lockwood Kipling, a més d’un pròleg de Katherine Rundell. Ah! I conté una versió de Francesc parcerisas del poema de Kipling “Si“, el més famós.

Al suplement Bellver, del Diario de Mallorca d’avui, aquesta ressenya d’un àlbum preciós:

M’entusiasmen els paisatges. Practico per aconseguir que el pinzell vagi sol, i que la mescla i proporció d’aigua i colors s’avenguin… Començo a pensar que no tendré temps d’aprendre’n a bastament. Això sí: m’encanta l’estona en que l’aquarel.la m’allunya de tot, excepte del plaer d’explorar, del joc amb els colors i de la reflexió.

Un llibre preciós! Ressenya d’avui al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca.