I si, poc a poc…?

I si, poc a poc, m’anàs acostant a allò que de veres m’agradaria trobar en l’expressió amb l’aquarel.la? Naturalment, seguesc models, copio mestres, interpreto possibilitats, imagino paisatges i en cerco en les memòries. I al final, l’atzar de la voluntat lliure de l’aigua i el pigment comanda. Cal subjectar-s’hi de moment, mentre que hom no troba la manera de servir-se’n.

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.