Avui, al suplement cultural Bellver, del Diario de Mallorca, dues recomanacions de molt gran qualitat (per a infants i per a adults). Llàstima de l’errada al final del comentari. Disculpau-la, per favor. Hauria de dir: “per a cadascuna d’aquestes parts del món més natural.”
Ahir, al diari Última Hora. No ho havia vist, i m’envia la fotografia un conegut (gràcies!):
Entre d’altres, naturalment (pensem en les novetats de literatura per infants i joves que rep per orreu o per missatger continuament). Crec que disposaré de temps suficient. El mes de maig ha estat, és encara, feixuc, ple
, llarg. Amb molts d’esdeveniments i compromisos que són alhora un plaer i u
n treball. Encara n’arrossegam un parellet per al mes de juny… Xerrades a escoles, jurat del premi Guillem Cifre de Colonya, reunions i assumptes de l’associació Tramuntana XXI, serrells de Bolonya amb la Fundació Francesc de Borja Moll, la presentació a la llibreria Rata Corner del meu primer poemari Llibre de minúcies, fa dos dissabtes, la meva participació en dos actes de la Fira del Llibre al passeig d’Es Born (me’n queda una), i diversos af
ers domèstics que no poden obviar-se i que ocupen temps i neccessiten gestió (tenc col.laboració familiar, en aquests casos)… Deixem-ho estar
. Les coses són com són. El que s’ha de fer s’ha de fer, i punt. M’agradaria assolir l’actitud pacient, o directament estòica, d’un Montaigne, per exemple… Impossible! Anem per feines! Llegesc amb molt d’interés la novel.la El hombre que hablaba serpiente, de l’autor estoni (es diu així?) Andrus Kivirähk en una bella edició d’Impedimenta (traducció de Consuelo Rubio Alcover). Em r
esulta tota una sorpresa, a mitges relat de fantasia i a mitges de folklore, de mites o d’història, o fins i tot am
b traces de novel.la d’aventures… La poesia de Yeats sempre m’ha interessat, i ara aprofitaré per llegir -i en part rellegir- aquest volum-antologia (debolsillo) que ha aparegut per casa sense saber d’on ha arribat. Sé, en canvi, d’on arribaran les meves comandes recents: Los colores de nuestros recuerdos, de Michel Pastoureau, Libre y salvaje. La gran aventura de la vuelta al mundo a pie, d’Ignacio Dean (Zenith), y Los senderos del mar, de María Belmonte (Acantilado). Encara els he d’anar a cercar. Els dos darrers recullen, pel que sembla, experiències de llargues caminades, un tema que m’apassiona. Tant, que
fins i tot tenc escrit una mena d’assaig sobre la questió, Caminar, mil passes i una, original de moment, inèdit, i una crònica del meu viatge a peu per la Vía de la Plata, la primavera de 2014, també inèdita. És feina feta. La segona, inacabada. Perquè, encara he de fer uns cinc-cents quilòmetres més a peu per acabar aquest itinerari del Camino de Santiago per l’occident espanyol. Potser ho faré el 2018, o qui sap si encara enguany… En tenc moltes ganes. Cametes, ajudau-me! Ah! Oblidava esmentar la novel.la (un thriller francament entretengut) Bajo los montes de Kolimá, de Lionel Davidson (Salamandra), de veres bona. Un bon entreteniment de platja o de piscina.
Mentre que espero que arribi l’hora de sortir de casa per assistir als actes de la tarda de la Fira del Llibre d’Es Born (he de signar el novíssim Llibre de minúcies a les llibreries Drac Màgic i Quart Creixent, i he de participar en una taula rodona sobre crítica literària), em plau penjar aquesta aquarel.la en la que m’és fàcil intuir-hi la calma que hem de menester en aquests temps difícils, aqueferats i preocupants. M’agrada, sobretot, el traç obscur que insinua la costa: una pinzellada amb el hake, i un toc de no res en l’horitzó…
Ja veis que em conformo amb poca cosa. Avui dematí he signat cinc exemplars del meu llibre de poemes a la paradeta de la llibreria Rata Corner. Què bé!
Un variat de recomanacions per aprofitar la Fira del Llibre d’Es Born, que s’obre demà al popular passeig de Palma. El suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca canviarà de coordinador. En Xisco Rotger ha estat cridat per dirigir l’ILLENC. En Pere Estelrich serà el nou coordinador. Que tenguin sort els dos, cadascú en la seva comesa! Em poso a la disposició del segon pel que fa a aquestes col.laboracions, com no pot ser de cap altra manera. 
La meva lectura de la novel.la de Sebastià Portell, una promesa literària.
O una xineseria… Pur atzar de l’aigua i dels pigments i d’uns traços i d’un desvetllament…
Sobretot, amb Poesia. Enguany faré l’esclafit: si tot va com ha d’anar, publicaré els meus primers poemaris (dos per manca d’un!). Com ho heu llegit! Sempre he llegit poemes. Sempre he escrit versos. Com d’amagat. Discretament (la poesia és per a mi quelcom de molt seriós). En quaderns i plaguetes molt diverses he escrit molt lentament textos amb intencions o aspiracions poètiques.
La fotografia amb coloraines és de les tapes del quadern on estan escrits els 24 poemes del primer dels dos m
eus llibres de versos que sortirà al carrer, ja. Perquè, ja és l’hora de lliurar-los al vent, i als ulls i a la sensibilitat dels lectors que sentin curiositat per aquesta faceta fins ara inèdita del meu quefer literari. Necessito fer-ho, i no en sé els motius d’aquesta fretura que no vull assimilar a simple vanitat. És alhora il.lusió i temença, i un atreviment i un risc. Ho sé. Pagarà la pena. Ho espero. Dia 20 de maig, d’aquí a una setmana, doncs, presentaré el primer recull dels meus poemes a la llibreria Rata Corner de Palma, en una edició, precisament, de Rata, cultura expandida, un dels molts ramals del vivíssim torrent rater animat per Miquel Ferrer y Edy Pons. L’acte serà a migdia. L’esdeveniment (com ara es diu) s’anunciarà per les xarx
es socials tal com mana la modernitat… Hi sou tots convidats. El poemari, molt breu, es titula Llibre de minúcies, i el disseny del llibre que s’edita és obra de Damià Rotger, poeta i tipògraf (i menorquí), que ha fet un treball excel.lent de veres. En la fotografia podeu veure com m’explica el per què de cada aspecte del disseny: tipografia, cobertes, paginació… I adjunto una foto del procés d’impressió ja iniciat… Cal pregar els déus perquè tot rodi com correspon al cas. Tot això, el procés de fer un llibre propi, encara em sembla màgic, potent, inversemblant, com un regal que la Vida em fa. No acaba aquí la cosa: durant el proper novembre presentaré segurament el meu segon poemari. No vull avançar el títol encara, però sí anunciar que serà un llibre del tot distint en for
mat i contingut. Ni vull anunciar l’editor que accepta el desafiament. La casualitat imposa que, a més, hagi rellegit durant aquesta setmana l’obra poètica de Gloria Fuertes, perquè dia 3 de juny, en el marc de la Fira del Llibre, estic convidat pel Gremi de Llibreters a fer un breu parlament sobre aquesta autora formidable (sovint injustament encasellada en la poesia per a infants, com desada en un calaix dels de baix del canterano literari). Sempre m’ha agradat Gloria Fuertes: explossiva, intel.ligent, dura, hàbil, ferma, valenta, tendra, única… La lectura, per cert, d’El libro de Gloria Fuertes, una antologia de versos i de vida en una edició bellíssima de Blackie Books, és del tot recomanable. Coneixem després molt millor el personatge (tan interessant com la seva obra escrita, o més). No he tengut massa temps, doncs, per fer aquarel.les aquestes setmanes. Aquesta, que ha nascut de la pura sort del joc sobre el paper entre l’aigua i els pigments, màgrada molt. Penso que potser evoca els Alps, qui sap si una gran tempesta de neu i vent ran del Cervino? O és la Poesia d’aquest maig, també d’incòmodes al.lèrgies, que ja em fa veure bellumes?
La ressenya d’avui al suplement Bellver del Diario de Mallorca. Dos relats amb i de muntanyes i amb i de persones que la viuen intensament. Dos relats molt distints i per a distintes edats.
Perquè, si el professorat ha preparat bé la sessió, m’ho passo molt bé. I crec que els infants també. Aleshores parlam de llibres, de contes i rondalles, de llengua, d’aficions, de viure, de llegir, de jugar i de riure i, de passada, de qualque llibre meu… Aquest va ser el cas a l’escola Antoni Busquets i Punset de Calders (ZER Moianès). Ho podeu veure aquí. El bon humor és manifest. No és possible no fer riure quan llegeixes Els set germans cabotans d’En Jordi des Racó a Catalunya.
